Rafael Ram de Viu i Pueyo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció
dada recollida a l'article de la GEC, enllaçada en enllaços externs
Línia 4:
Nascut a [[Alcanyís]] (Aragó) en el darrer terç del [[segle XVIII]], va participar en la [[Guerra de la Independència]]. Estudià Filosofia i Lletres, i Dret. Fou admès el 1797 en la [[Reial Mestrança de Cavalleria de València]].<ref>{{ref-publicació|cognom={{versalita|Izaguirre}} |nom=Fernando | apellidos2= |nom2= |any=1954 |títol=Aragón en la primera guerra carlista: el barón de Hervés | revista=Cuadernos de historia Jerónimo Zurita |volum= |exemplar=6-7 |lloc= |pàgines= 93-119 | issn= 0044-5517 | doi= | url=http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/01/94/4izaguirre.pdf | formato=pdf |consulta= 15 d'abril de 2014 }}</ref> De pensament [[absolutista]], el 1824 va ser nomenat Governador Militar de Terol i entre 1928 i 1833, alcalde de la ciutat de València i Baró d'Herbers.<ref name="ruta">{{ref-web |url=http://www.rutadecabrera.com/el_carlismo/personajes_carlistas/|títol=Personajes carlistas|obra=Rafael Ram de Viu, Baró d'Herbers|editor=Rutadecabrera.com|llengua=castellà}}</ref>
 
Quan va morir [[Ferran VII]] se n'anà a [[Morella]] i, d'acord amb el coronel governador de la plaça, [[Carlos Victoria]], s'alçà en armes a la Plaça dels Estudis de Morella a favor del pretendent [[Carles Maria Isidre de Borbó]] (novembre del 1833), proclamant-lo com a rei d'Espanya amb el nom de Carles V. El governador de [[Tortosa]], [[Manuel Bretón]], obligà els conjurats a fugir i ocupà Morella el [[9 de desembre]]. Ram de Viu passà a l'Aragó fins a ser derrotat a [[Calanda]].{{CC|data=agost de 2015}} Es va poder escapar, deixant dona i fills en mans dels liberals, però fou reconegut i capturat el [[27 de desembre]] de 1833 a [[Manzanera]] (Conca).<ref name="ruta" /> Fou jutjat i afusellat a [[Terol]] el 12 de gener de 1834.
 
El pretendent carlí el féu [[gran d'Espanya]] a títol pòstum.