Crisi de l'eurozona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 11:
==Evolució==
En el 2010 la calificació creditícia fou rebaixada en diversos països i els diferencials sobirans incrementaren ràpidament. En el cas grec, la calificació passà a grau especulatiu i el seu diferencial amb el Bund alemany sobrepassà els 1200 punts bàsics. A Irlanda i Portugal els diferencials arribaren als 700 i 600 punts bàsics. En el cas d'Espanya també icrementà, però de manera més limitada
El 2 de maig de 2010 l'[[Eurogrup]] acordà proporcionar al govern grec prèstecs bilaterals per un total de 80.000 milions d'euros (finalment foren 77.300) entre 2010 i 2013. El FMI, per la seva banda, proporcionà 30.000 milions.<ref>{{ref-web|url=http://ec.europa.eu/economy_finance/assistance_eu_ms/greek_loan_facility/index_en.htm|consulta=19 agost 2015|títol=Financial assistance to Greece|editor=Comissió Europea}}</ref><ref>{{ref-notícia|cognom=Lavín |nom=Ramon |títol=Vía libre al rescate de Grecia|publicació=Expansión|url=http://www.expansion.com/2010/05/02/economia-politica/1272833677.html|consulta=21 agost 2015|data=3 maig 2010}}</ref> A més, s'establiren nous instruments d'assistència financera, el MEEF i el FEEF, es publicaren probes de resistència de la banca i es reforçaren els plans de consolidació fiscal. A l'estiu la tensió sobre les finances públiques es rebaixà.<ref>{{ref-publicació |article=Informe Anual 2010 | publicació= Informe Anual del Banco de España |url=http://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesAnuales/InformesAnuales/10/Fich/cap4.pdf |pàgines=107}}</ref>
Línia 17:
Les tensions tornaren a aparèixer a finals d'any, degut a la situació de la banca irlandesa. El programa d'ajust econòmic per a Irlanda s'acordà el desembre de 2010, inclogué un prèstec per valor de 85.000 milions entre 2010 i 2013. Aquest es basà en les contribucions del [[Mecanisme Europeu d'Estabilitat Financera|MEEF]], el [[FEEF]], contribucions bilaterals del Regne Unit, Suècia i Dinamarca, a més del FMI. També hi hagué una contribució irlandesa a través del seu Tresor i del seu Fons de Reserva de Pensions. El programa d’ajuda financera a Irlanda finalitzà el desembre de 2013.<ref>{{ref-notícia|títol=IMF Executive Board Approves €22.5 Billion Extended Arrangement for Ireland|publicació=FMI press release No. 10/496|url=https://www.imf.org/external/np/sec/pr/2010/pr10496.htm|consulta=21 agost 2015|data=16 desembre 2010}}</ref>
La crisi del deute sobirà feu que s'abandonés la política fiscal expansiva que havia tingut lloc durant els primers anys de la crisi financera internacional. El canvi de política fou més intens a Grècia i Irlanda, que l'havien de realitzar com a contrapartida de l'ajut financer.
L'ajut financer per Portugal es negocià el maig de 2011. La quantitat total proporcionada fou de 78.000 milions d'euros, provinent del MEEF, el FEEF i el FMI. El programa d’ajuda financera a Portugal finalitzà el 2014.<ref>{{ref-notícia|títol=Portugal's 78bn euro bail-out is formally approved|publicació=BBC News|url=http://www.bbc.co.uk/news/business-13408497|consulta=21 agost 2015|data=17 maig 2011}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=Portugal: Final disbursement made from EU financial assistance programme|publicació=European Commission Press Release|url=http://europa.eu/rapid/press-release_IP-14-1641_en.htm|consulta=21 agost 2015|data=12 novembre 2014}}</ref>
| |||