Diferència entre revisions de la pàgina «Solimà I el Magnífic»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- i Azerbaidjan + i l'Azerbaidjan, - i Azerbaidjan + i l'Azerbaidjan)
(arreglo els paràmetres erronis)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- i Azerbaidjan + i l'Azerbaidjan, - i Azerbaidjan + i l'Azerbaidjan))
Després de consolidar les fronteres europees, Solimà va dirigir la seva atenció a l'amenaça perenne que representava el [[Xa]] de la dinastia [[safàvida]] de [[Pèrsia]]. Hi va haver dos esdeveniments concrets que van precipitar l'increment de la tensió. En primer lloc el Xa [[Tahmasp I]] va assassinar el governador de [[Bagdad]], lleial a Solimà, que va ser reemplaçat per un partidari del Xa. En segon lloc, el governador de [[Bitlis]] havia jurat fidelitat als [[safàvides]].{{sfn|Imber|2002|p=51}} El 1533, Solimà va ordenar al seu Gran Visir [[Pargali Ibrahim Paixà]] que liderés un exèrcit que va recuperar [[Bitlis]] i va ocupar [[Tabriz]] sense trobar-hi resistència. Després d'unir-se a Ibrahim el 1534, Solimà s'internà dins de [[Pèrsia]], on es va trobar que el Xa sacrificava territori per evitar presentar batalla, fet que portava com a conseqüència un afebliment de les hosts otomanes que havien de creuar unes regions molt dures.{{sfn|Sicker|2000|p=206}} L'any següent, Solimà i Ibrahim van fer una entrada triomfal a [[Bagdad]], ciutat que va restar sota el seu comandant, fet que va consolidar a Solimà com a líder del món islàmic i legítim successor dels [[Califat abbàssida|califes abbàssides]].{{sfn|Clot|1992|p=93}}
 
Tractant de derrotar de manera definitiva el Xa, Solimà es va embarcar en una segona campanya entre [[1548]] i [[1549]]. Com en l'anterior, el Xa Tahmasp I va evitar la confrontació amb l'exèrcit otomà i va procedir a retirar-se, exposant l'exèrcit otomà al dur hivern del [[Caucas]].{{sfn|Sicker|2000|p=206}} Solimà va abandonar la campanya amb les recompenses temporals de [[Tabriz]] i l'[[Azerbaidjan]], la presència a la [[província de Van]] i alguns forts a [[Geòrgia]].<ref name=bartleby794>{{ref-web|url= http://www.bartleby.com/67/794.html|títol= 1551-62|consultat=18-04-2007 |obra=The Encyclopedia of World History|data=2001}}</ref>
 
El [[1553]] va escometre la seva tercera i última campanya contra el Xa. Després de perdre inicialment territoris a [[Erzurum]] davant del fill de [[Tahmasp I|Tahmasp]], Solimà contraatacà i recuperà [[Erzurum]], creuant l'[[Eufrates]] i devastant diverses zones de [[Pèrsia]]. L'exèrcit del Xa va prosseguir la seva estratègia d'evitar als otomans fins que s'arribà un estancament en el qual cap exèrcit podia guanyar. El 1554 es va signar la [[pau d'Amasya]] que tancava la guerra pel qual Solimà abandonaria les campanyes asiàtiques, tornaria [[Tabriz]] però asseguraria [[Bagdad]], la [[Mesopotàmia]] inferior, les desembocadures de l'[[Eufrates]] i el [[Tigris]] i part del [[Golf Pèrsic]].{{sfn|Kinross|1979|p=236}} El Xa també va prometre cessar totes les incursions en territori Otomà.<ref name=bartleby795>{{ref-web|url= http://www.bartleby.com/67/795.html|títol= 1538|consultat=18-04-2007|obra=The Encyclopedia of World History|data=2001}}</ref> La pau va durar 30 anys, fins que [[Guerra otomano–safàvida (1578–1590)|es va trencar]] durant el regnat de [[Murat III]].
223.351

modificacions