Goh: diferència entre les revisions

Un '''goh''' ([[xinès simplificat]]: 号; [[xinès tradicional]]: 號; [[pinyin]]: hào; japonès: ''gō''; coreà: ''ho''; vietnamita: ''hiệu'') és un [[pseudònim]], o [[nom de ploma]], usat per artistes de l'[[Àsia Oriental|Àsia oriental]], i que de vegades canvia. La paraula i la idea de fer servir un pseudònim es va originar a la [[República Popular de la Xina|Xina]], i després es va popularitzar aen altres països de l'Àsia Orientaloriental, especialment al [[Japó]] i [[Corea]].

En alguns casos, els artistes adoptaven diferents ''goh'' en diferents etapes de les seves carreres, normalment per senyalar canvis importants aen les seves vides. Un exemple típic n'és el cas de [[Tang Yin]], de la [[dinastia Ming]], que va tenir més de deu pseudònims. Un exemple de cas extrem al Japó n'és el de d'[[Hokusai]], que només en el període dedel 1798 aal 1806 no en va tenir menys de sis.

El primer ''goh'' d'un artista de xilografies [[ukiyo-e]] li venia donat normalment pel cap de l'escola (un grup d'artistes i aprenents amb un mestre), en la quequal havia estudiat inicialment; aquest ''goh'' normalment incloïa una de les síl·labes del ''goh'' del mestre.

Amb això, sovint es pot seguir quina era la relació entre els artistes, especialment en els últims anys, quan sembla que era bastant sistemàtic (sobretot aen l'[[escola Utagawa]]) que la primera síl·laba del ''goh'' del deixeble fos l'última síl·laba del ''goh'' del mestre.

Així, un artista anomenat [[Utagawa Toyoharu|''Toyoharu'']] tenia un alumne anomenat [[Utagawa Toyohiro|''Toyohiro'']], el qual, per la seva banda, tenia com a deixeble al famós paisatgista [[Hiroshige|''Hiroshige'']].

Un altre que va estudiar amb Toyoharu va ser el cap principal de l'[[escola Utagawa]], [[Utagawa Toyokuni|Toyokuni]]. Toyokuni tenia uns deixebles anomenats [[Kunisada|''Kunisada'']] i [[Utagawa Kuniyoshi|''Kuniyoshi'']]. Kuniyoshi, per la seva banda, tenia un alumne, [[Yoshitoshi]], entre els deixebles del qual hi havia Toshikata.

En algunes escoles, el ''goh'' de la majoria dels més veterans s'adoptava quan el mestre moria i el deixeble en cap assumia el seu lloc. Potser com a senyal de respecte, els artistes podien prendre el ''goh'' d'un artista anterior. Això fa que en sigui difícil l'atribució. El segell del censor ajuda a determinar la data d'un gravat en particular. L'estil també és important. Per exemple, Kunisada, després de canviar el seu ''goh'' pel de Toyokuni, va començar a signar els seus gravats amb el segell allargat amb forma de ''toshidama'' ("'La joia de l'any nou"') ovalat de l'escola Utagawa, un cartutx poc usual cartutx amb una ziga-zaga a l'angle superior dret. Els seus successors van seguir aquesta pràctica.

En l'escriptura moderna, una xifra romana identifica un artista en la seqüència d'artistes que han usat un ''goh''. Així, a Kunisada I també se'l coneix com a ''Toyokuni'' ''III'', donat queperquè va ser el tercer artista que va signar amb aquest ''goh''.