Partit Independentista Porto-riqueny: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
-{{expert}}, retocs
Línia 1:
{{expert|data=abril de 2013|No s'entén}}
{{Partit polític|
color = vertgreen|
nom = Partido Independentista Puertorriqueño|
símbol =Logo PIP Puerto Rico.jpg|
Linha 7 ⟶ 6:
president = [[Rubén Berríos Martínez]] <br />''President Honorari de l'[[Internacional Socialista]] (IS)''|
secretari general = [[Juan Dalmau Ramírez]]|
ideologia = [[Independentista]]<br i />[[socialdemòcrata]]|
partit europeu = Membre de l'[[Internacional Socialista]]|
fundació = 20 d'octubre de [[1946]]|
Linha 16 ⟶ 15:
El '''Partit Independentista Portoriqueny''' (PIP) ([[castellà]]: ''Partido Independentista Puertorriqueño'') és un partit polític socialdemòcrata que fa campanya per la independència de [[Puerto Rico]] respecte els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]].<ref name="EspinosaElizondo2005">{{ref-llibre|autor1=Gastón Espinosa|autor2=Virgilio P. Elizondo|autor3=Jesse Miranda|títol=Latino Religions and Civic Activism in the United States|url=http://books.google.com/books?id=eRTGXR2UVzMC&pg=PA266|any=2005|editorial=Oxford University Press|isbn=978-0-19-516228-8|pàgines=266–}}</ref><ref name="Lopez1987">{{ref-llibre|autor=Alfredo Lopez|títol=Dona Licha's Island: Modern Colonialism in Puerto Rico|url=http://books.google.com/books?id=-la4qaF_8gIC&pg=PA127|data= gener 1987|editorial=South End Press|isbn=978-0-89608-257-1|pàgines=127–}}</ref><ref>Berrios-Martinez, Ruben; "Puerto rico—Lithuania in Reverse?"; ''The Washington Post'', Pg. A23; May 23, 1990.</ref>
 
El novembre de 2006 el PIP participà al [[Congrés de Panamà]], una reunió a [[Panamà]] de líders polítics i representants de vint-i-dos estats d'Amèrica (quinze de govern) que van exigir la independència de Puerto Rico dels Estats Units i van acordar la creació d'un Comitè Permanent de Treball per a promoure aquesta causa.
 
== Història ==
El PIP va participar per primera vegada en les eleccions generals de [[1948]] obtenint al voltant del 10% dels vots. El Partit Independentista no va participar a l'"Assemblea Constituent" de Puerto Rico de 1952 per entendre que no s'estava redactant una veritable constitució sinó que simplement se li canviava el nom al mateix règim colonial respecte als EUA. Durant el procés de votació es va registrar un fort abstencionisme. En les eleccions generals de 1952 el partit va obtenir el 20% dels vots i va elegir quinze legisladors, convertint-se així en el principal partit de l'oposició. A finals de la dècada de 1950 el PIP va perdre gran part del seu suport electoral, convertint-se en un partit minoritari, sense gairebé cap possibilitat d'obtenir una victòria electoral, ja que els seus vots ronden entre 4 a 6 per cent del total de vots en les eleccions. Entre les causes que van portar a la significativa pèrdua de vots del PIP hi ha la persecució desenfrenada per part del govern local i les agències del govern dels [[Estats Units]], així com la campanya de por cap a la independència.
 
El PIP ha passat per dos moments d'alt creixement, el primer va ocórrer durant les eleccions de [[1972]] quan van llançar la campanya "A dalt els de baix". L'esmentada campanya tenia un alt contingut de justícia social i fins i tot elements de les [[socialisme|idees socialistes]] que van tenir apogeu després de la [[Revolució Cubana]]. Després d'aquestes eleccions el partit va sofrir una transformació interna radical, on els sectors de la petita burgesia van entrar en una lluita pel lideratge contra sectors de l'alta burgesia. Un tercer sector, liderat per [[Carlos Gallizá]] i [[Luis Ángel Torres]] anomenats "els terceristes", per no estar amb un o altre grup,van plantejavenplantejar la creació d'un partit independentista de la classe treballadora, de corttall marxista-leninista i que la direcció del partit fos electa de forma democràtica. ElAquest grup, liderat per [[Rubén Berríos Martínez]], recolzat per la base del Partit, va obtenir el suport majoritari de l'assemblea general. Aquest grup lluitava en contra que la cúpula fos qui nomenés el president de la col·lectivitat i se li va arribar a conèixer com a "Rubén i els bruts" per ser gent de poble. Els "terceristes" van abandonar oi van serfundar expulsats del partit, qui al costat de la Joventut Independentista Universitària van començar a desenvolupar un treball independent que va culminar en la fundació delel Moviment Socialista Popular (MSP) el 1974, organització que posteriorment s'uneix al Partit Socialista Revolucionari per formar el [[Moviment Socialista de Treballadors]] (MST). Per a aquella mateixa època el PIP va liderar la lluita de desobediència civil que va aconseguir la sortida de la [[Marina dels Estats Units d'Amèrica|Marina dels Estats Units]] de l'illa-municipi de [[Vieques]]. Un sector dels líders terceristes, especialment els que van abandonar el projecte del MSP i després el MST, s'han alineat més amb el [[Partit Popular Democràtic de Puerto Rico]] i les seves postures. Un altre petit grup va tornar a les files del PIP.
 
Per a aquella mateixa època el PIP va liderar la lluita de desobediència civil que va aconseguir la sortida de la [[Marina dels Estats Units]] de l'illa-municipi de [[Vieques]]. Un sector dels líders terceristes, especialment els que van abandonar el projecte del MSP i després el MST, s'han alineat més amb el [[Partit Popular Democràtic de Puerto Rico]] i les seves postures. Un altre petit grup va tornar a les files del PIP.
El Partit Socialista, sota el lideratge de Juan Mari Bras, va aconseguir 10.000 vots en l'elecció de 1972 i després 5.000 en les eleccions de 1976, mentre el PIP va superar els 80.000 vots. El Partit Independentista proposa un sistema econòmic social-demòcrata. En les eleccions de 1984, el PIP va sofrir una fuga de vots obtenint més de 60.000 sufragis. El 1988 el partit es recupera obtenint més de 95.000 vots. El PIP va ser el primer a proposar una Assemblea Legislativa unicameral, proposta que l'any 2005 va guanyar el suport de la majoria dels electors.
 
El Partit Socialista, sota el lideratge de Juan Mari Bras, va aconseguir 10.000 vots en l'elecció de 1972 i després 5.000 en les eleccions de 1976, mentre el PIP va superar els 80.000 vots. El Partit Independentista proposa un sistema econòmic social-demòcrata. En les eleccions de 1984, el PIP va sofrir una fuga de vots obtenint més de 60.000 sufragis. El 1988 el partit es recuperava recuperar obtenint més de 95.000 vots. El PIP va ser el primer a proposar una Assemblea Legislativa unicameral, proposta que l'any 2005 va guanyar el suport de la majoria dels electors.
Durant les eleccions de 2000 el PIP va obtenir més de 100.000 vots per al seu candidat a la governació i es va registrar creixement en vots en gairebé tots els llocs electius. En les eleccions de 2004 el PIP va perdre el dret a postular candidats per a les pròximes eleccions davant de la campanya de por contra el líder annexionista Pedro Rosselló, i de líders del [[Moviment Independentista Nacional Hostosiano]] (MINH) a favor del candidat colonialista [[Aníbal Acevedo Vilá]] i en contra del PIP. En l'elecció més recent el PIP va rebre prop de 60.000 vots, després d'haver obtingut sobre 100.000 en les eleccions de 2000. El partit es va dedicar a recollir firmes i va aconseguir més de cent mil firmes per a la reinscripció del partit en temps rècord.
 
Durant les eleccions de 2000 el PIP va obtenir més de 100.000 vots per al seu candidat a la governació i es va registrar un creixement en vots en gairebé tots els llocs electius. En les eleccions de 2004 el PIP va perdre el dret a postularpresentar candidats per a les pròximes eleccions davant de la campanya de por contra eldel líder annexionista (a favor de l'estatidat de Puerto Rico) [[Pedro Rosselló, González]] i de líders del [[Moviment Independentista Nacional Hostosiano]] (MINH) aque anàven favor del candidat colonialistadel [[AníbalPartit AcevedoPopular ViláDemocràtic (Puerto Rico)|PPD]] i(a enfavor contrade delcontinuar PIP.com Ena l'eleccióterritori mésno recentincorporat), el[[Aníbal PIPAcevedo va rebre prop de 60.000 votsVilá]], després d'haver obtingut sobre 100.000i en les eleccions de 2000. El partit es va dedicar a recollir firmes i va aconseguir més de cent mil firmes per a la reinscripciócontra del partit en temps rècordPIP.
L'any [[2006]] el Partit Independentista Portoriqueny va organitzar el ''Congrés Llatinoamericà i del Carib Per la Independència de Puerto Rico'' a [[Panamà]]. A aquest congrés es van unir els principals partits polítics de tota [[Amèrica Llatina]] i el [[Carib]] en suport a la independència i sobirania dels portoriquenys. En l'esmentat congrés hi va haver partits tant d'esquerra, dreta i centre. Molts dels partit polítics allà presents són partits de govern als seus respectius països com són els casos de [[Brasil]], [[Panamà]], [[Perú]] i [[Veneçuela]]. A part dels nombrosos polítics també es van unir importants figures llatinoamericanes en suport a la independència de [[Puerto Rico]] com: [[Gabriel García Márquez]], [[Ernesto Sábato]], [[Mario Benedetti]], [[Eduardo Galeano]], Ana Lydia Vega, Luis Rafael Sánchez, Mayra Montero, [[Pablo Milanés]] i Carlos Alberto Libanio Christo, entre d'altres.
 
Per a les eleccions generals de [[2008]] el Partit Independentista va presentar com candidats el doctor en [[economia]] [[Edwin Irizarry Mora]] per a la governació i a [[Jessica Martínez Birriel]] com a candidata a comissionada resident.
 
En les eleccions de 2012 el PIP va presentar a [[Juan Dalmau Ramírez]] com a candidat a governador de Puerto Rico.<ref>{{Citar ref|url=http://www.elnuevodia.com/noticias/politica/nota/candidatoalagobernacionporelpippresentapropuestadeestrategiadeindustrializacionparalaisla-1270519/
| títol=Candidato a la gobernación por el PIP presenta propuesta de estrategia de industrialización para la Isla |publicació=[[El Nuevo Día]]| data=2 juny 2012|consulta=21 agost 2015}}</ref>
 
== Bandera ==
Linha 39 ⟶ 41:
* [[Edwin Irrizary Mora]], candidat a Governador Eleccions Generals de 2008.
* Fernando Martín García, President Executiu.
* [[María de Lourdes Santiago]], Vicepresidenta (2001-act) i Senadora de Puerto Rico. (2005-2009 i 2013-2017)
* [[Víctor García San Inocencio]], Representant a la Cambra de Diputats de Puerto Rico.
* [[Juan Dalmau Ramírez]], Secretari General.
* Roberto Iván Aponte, Secretari d'Organització.
* [[Manuel Rodríguez Orellana]], Secretrari d'Assumptes amb Amèrica del Nord.
* Luis Roberto Piñero, líder del PIP a la ciutat capital de San Juan, (candidat Alcaldea de San Juanalcalde), President d'Independentistes Pro Unicameralidad.
* [[Gilberto Concepción de Gracia]], Fundador del PIP i President del partit entre [[(1946]] i [[-1968]]).
 
== Referències ==