Partit Independentista Porto-riqueny: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
-{{expert}}, retocs
Línia 20:
El PIP va participar per primera vegada en les eleccions generals de [[1948]] obtenint al voltant del 10% dels vots. El Partit Independentista no va participar a l'"Assemblea Constituent" de Puerto Rico de 1952 per entendre que no s'estava redactant una veritable constitució sinó que simplement se li canviava el nom al mateix règim colonial respecte als EUA. Durant el procés de votació es va registrar un fort abstencionisme. En les eleccions generals de 1952 el partit va obtenir el 20% dels vots i va elegir quinze legisladors, convertint-se així en el principal partit de l'oposició. A finals de la dècada de 1950 el PIP va perdre gran part del seu suport electoral, convertint-se en un partit minoritari, sense gairebé cap possibilitat d'obtenir una victòria electoral, ja que els seus vots ronden entre 4 a 6 per cent del total de vots en les eleccions. Entre les causes que van portar a la significativa pèrdua de vots del PIP hi ha la persecució desenfrenada per part del govern local i les agències del govern dels [[Estats Units]], així com la campanya de por cap a la independència.
 
El PIP ha passat per dos moments d'alt creixement, el primer va ocórrer durant les eleccions de [[1972]] quan van llançar la campanya "A dalt els de baix". L'esmentada campanya tenia un alt contingut de justícia social i fins i tot elements [[socialisme|socialistes]] que van tenir apogeu després de la [[Revolució Cubana]]. Després d'aquestes eleccions el partit va sofrir una transformació interna radical, on els sectors de la petita burgesia van entrar en una lluita pel lideratge contra sectors de l'alta burgesia. Un tercer sector, liderat per [[Carlos Gallizá]] i [[Luis Ángel Torres]] anomenats "els terceristes" van plantejar la creació d'un partit independentista de la classe treballadora, de tall marxista-leninista, i que la direcció del partit fos electa de forma democràtica. Aquest grup, liderat per [[Rubén Berríos Martínez]], recolzat per la base del Partit, va obtenir el suport majoritari de l'assemblea general. Els "terceristes" van abandonar i van fundar el Moviment Socialista Popular (MSP) el 1974, organització que posteriorment s'uneix al Partit Socialista Revolucionari per formar el Moviment Socialista de Treballadors (MST).
 
Per a aquella mateixa època el PIP va liderar la lluita de desobediència civil que va aconseguir la sortida de la [[Marina dels Estats Units]] de l'illa-municipi de [[Vieques]]. Un sector dels líders terceristes, especialment els que van abandonar el projecte del MSP i després el MST, s'hanes alineatva mésalinear amb el [[Partit Popular Democràtic de (Puerto Rico)|Partit Popular Democràtic]] i les seves postures. Unun altre petit grup va tornar a les files del PIP.
 
El Partit Socialista, sota el lideratge de Juan Mari Bras, va aconseguir 10.000 vots en l'elecció de 1972 i després 5.000 en les eleccions de 1976, mentre el PIP va superar els 80.000 vots. El Partit Independentista proposa un sistema econòmic social-demòcrata. En les eleccions de 1984, el PIP va sofrir una fuga de vots obtenint 60.000 sufragis. El 1988 el partit es va recuperar obtenint més de 95.000 vots. El PIP va ser el primer a proposar una Assemblea Legislativa unicameral, proposta que l'any 2005 va guanyar el suport de la majoria dels electors.