Kautokeino: diferència entre les revisions

El municipi de Kautokeino es va establir el [[1851]], quan la part sud de l'antic municipi de Kistrand es va separar per formar aquest nou municipi. Inicialment, hi havia 869 residents al nou municipi.<ref>{{cite web|first=Dag|last=Jukvam|publisher=[[Statistics Norway|Statistisk sentralbyrå]]|title=Historisk oversikt over endringer i kommune- og fylkesinndelingen|year=1999|url=http://www.ssb.no/emner/00/90/rapp_9913/rapp_9913.pdf|language=Noruec}}</ref>

Kautokeino és una norueguització del nom del municipi en [[sami]], Guovdageaidnu.<ref>{{cite web|url=http://www.regjeringen.no/nb/dep/fad/dok/regpubl/otprp/20012002/Otprp-nr-111-2001-2002-.html?id=125740|title=Ot.prp. nr. 111 (2001-2002)|publisher=Regjeringen.no|language=Noruec}}</ref> El primer element de Guovdageaidnu és ''guovda'' que significa "mitjà" i l'últim element és ''geaidnu'' que significa "camí". Combinat significa "mig camí", ja que la ubicació està a mig camí entre dos punts migratòris tradicionals. També és el centre geogràfic del nord de [[Lapònia]].

L'escut d'armes de Kautokeino se'ls hi va concedir el [[4 de setembre]] de [[1987]]. Els braços mostren una tenda tradicional sami de color daurat sobre un fons blau. Aquestes tendes tradicionals encara estan en ús pels pastors de rens que segueixen els seus ramats segons la temporada i la disponibilitat d'aliments per als animals, i aquesta tenda va ser triada com el símbol per al municipi.<ref>{{cite web|url=http://fotw.us/flags/no-20-11.html|date=28 de Juny de 2002|title=Kommunevåpen|publisher=[http://www.fotw.us Flags of the World]|accessdate=28 de Setembre de 2008}}</ref>

Des del [[segle XVI]] Kautokeino era una comunitat [[sami]]. La zona on avui s'ubica el municipi va ser motiu de disputes territorials entre [[Suècia]] i [[Noruega]] des del [[segle XVI]]. El rei suec [[Carles XI de Suècia|Carles XI]] va disposar que es construïssin esglésies sueques al costat de la llera dels rius de la zona, cosa que no obstant això no va tenir ressonància. El [[1673]] es va crear una parròquia sueca a Kautokeino, dependent de la diòcesi de Härnösand, però la construcció d'una església parroquial no tindria lloc fins al [[1701]].<ref>[http://hit.hist.no/arkiv_3_08_bakover/HA.10-2006/REDAKSJON/teodolitten.html Kuriosetet ved HiST]</ref>

L'ús de l'alcohol portat pels [[noruecs]] i el lastedianisme adoptat pels [[samis]] va conduir a certa resistència d'aquests davant l'Estat i l'Església de Noruega, que va tenir un sagnant desenllaç en la rebel·lió de Kautokeino del [[1852]], en la qual un grup de samis van assassinar colons noruecs. <ref>[http://hit.hist.no/arkiv_3_08_bakover/HA.10-2006/REDAKSJON/teodolitten.html Kuriosetet ved HiST]</ref>Després d'aquest esdeveniment, el govern va intensificar l'assimilació del poble sami a la societat noruega.

Kautokeino va ser escenari de l'anomenada controvèrsia d'Alta de [[1979]], que va tenir com a rerefons la intenció del govern noruec de construir una central hidroelèctrica al riu Kautokeino-Alta, que inundaria el poblat de Máze. La població sami, que va considerar el projecte com un atemptat a la seva cultura, es va oposar tenaçment i va organitzar un moviment de resistència que tenia com a base la [[desobediència civil]].<ref>[http://hit.hist.no/arkiv_3_08_bakover/HA.10-2006/REDAKSJON/teodolitten.html Kuriosetet ved HiST]</ref> Si bé la central va ser construïda, el moviment va col·locar els drets dels samis en l'agenda política noruega, el que resultaria en una legislació tendent a respectar la identitat cultural i el territori de l'ètnia.

Kautokeino té diferents característiques demogràfiques que el comtat de Finnmark i Noruega completament: més del 50 % de la població és menor de 30 anys . A més, el nombre de persones majors de 66 anys és la meitat de la mitjana nacional . La relació de gènere ascendeix a 86 dones per cada 100 homes. En l'últim dècada, Kautokeino s'ha vist afectada per les altes taxes d'atur, aconseguint el 10% en al 2007. </ref> For the last couple of years, Kautokeino has been plagued by high rates of unemployment, peaking at 10% in 2006/2007.<ref>{{cite web|url=http://www.fifo.no/finnstat/arbeidsliv/yrkesaktive/yrkesdeltaking2006.htm|title=Finnmarkstatistikken: Yrkesdeltaking 2006|language=Noruec}}</ref>

Pels esdeveniments culturals que se celebren i la importància de les seves institucions, Kautokeino és potser la capital cultural de la [[Lapònia|Lapònia Septentrional]]. El major esdeveniment és el Festival Sami de la Pasqua, una època en què els sami tradicionalment solien celebrar [[casaments]] i [[confirmacions]]. Actualment el festival inclou concerts de yoik, obres de teatre sami, carreres de rens, carreres de motos de neu, competicions de pesca en gel, festes i el Gran Premi de la Melodia Sami, una versió del Festival de la Cançó d'Eurovisió. El Festival de Cinema Sami també se celebra a la Pasqua, i es destaca un cinema fet de neu. La Cursa Anual de Kautokeino inclou alguns quilòmetres a peu o el doble de distància en bicicleta.<ref>{{cite news|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/3603665.stm|title=Drive-in cinema is Norway's coolest|last=Bevanger|first=Lars|date=2004-06-04|publisher=BBC News}}</ref>

* El Teatre Nacional Sami ( Beaivváš Sámi Theatre )

* Departament de Llengua del Parlament Sami Noruec .

* Departament d'Educació del Parlament Sami Noruec .

* Centre de Recursos per als Drets dels Pobles Indígenes .

* Centre Internacional de la Criança de Rens .