Llibre Jutge: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''Llibre Jutge''' o '''Llibre dels Judicis''' és la versió catalana del [[Liber Iudiciorum]] o [[Codi de Recesvint]], de la qual es coneixen dos fragments del segle XII que responen a traduccions, cronologia i territori no relacionats. Ambdós tenen un gran interès per a la [[història del dret català]] i de la [[història de la llengua catalana|llengua catalana]], per tal com es tracta dels primers texts conservat exempts de [[llatinisme|llatinismes]], expressen la necessitat de la traducció per tal d'eludir les dificultats de comprensió del [[llatí]], suposen un esforç d'adaptació a funcions reservades a la llengua culta i ho havien de fer amb una extensió textual important, que els originals complets degueren tenir.
 
El més antic procedeix del [[Conques (antic municipi)|Conques]] al [[Pallars Jussà]], on, al segle XVI, serví de coberta d’un llibre notarial. Actualment es troba a l'[[Arxiu Capitular d'Urgell|Arxiu capitular de la Seu d’Urgell]] (ms. 187.1). L’estudi paleogràfic i lingüístic el situa en una data propera a l’any 1150 i conté elements de gran arcaisme i d’altres propis del català occidental, així com singularitats només presents en aquest document, com ''padre'' i ''madre'', en comptes de ''pare'' o ''mare''.
El '''Llibre Jutge''' és la versió catalana del [[Liber Iudiciorum]] o [[Codi de Recesvint]], de la qual es coneix un fragment datat entre els anys 1180 i el 1190; copiaria, molt probablement, un original elaborat entorn de l’any 1140 relacionat amb la primera compilació dels [[Usatges de Barcelona|Usatges]], dels quals era [[dret supletori]] i es creu que era usat per la [[Cort Comtal|cúria comtal de Barcelona]].
 
El unsegon granfragment interèses pertroba a la [[històriaBiblioteca delde dret catalàMontserrat]] (ms. 1.109) datat entre els anys 1180 i el 1190; copiaria, molt probablement, un original elaborat entorn de l’any 1140 relacionat amb la primera compilació dels [[històriaUsatges de la llengua catalanaBarcelona|llengua catalanaUsatges]], perdels talquals comera [[dret supletori]] i es tractacreu delque primerera textusat conservatper exentla [[Cort Comtal|cúria comtal de llatinismesBarcelona]]. També contéConté un petit nombre de formes fonètiques propies de l’[[occità]] o d’un estadi més arcaic de la llengua (''pogron'', ''pogren'', ''foron'', ''aicelò''…).
==Fragment==
{{Cita|''Volontat d’aquel o d’aqela qe testa en sa vida. Depos sa mort, ans que sis meses sien passats, sie publicada e manifestada e per escriptura davant qualqe sacerdot o davant tests. E si alcun cela et amaga aquela voluntat del defunt, tant compona de so propri aver ad aquel a cui fon testat, quant pogren conquerre o aver, per auctoritat de la scriptura, de les res del defunt''.|Llibre Jutge, fragment de Montserrat}}
 
==Bibliografia==
*{{ref-llibre|cognom=Moran i Ocerninjauregui|nom=Josep |títol=Estudis d’història de la llengua catalana)|url= https://books.google.es/books?id=RXqT88QcKjUC&pg=PA40&dq=Traduccions+del+Liber+Iudiciorum&hl=es&sa=X&ved=0CDUQ6AEwBGoVChMIvZHeltS8xwIVC1YaCh1naw35#v=onepage&q=Traduccions%20del%20Liber%20Iudiciorum&f=false |any=2004|editorial=Publicacions de l’Abadia de Montserrat I|ref=|pàgines=p. 41-45|isbn=84-8415-672-9}}
*{{ref-llibre|cognom=Gimeno Beti|nom=Lluís |títol=Aproximació als inicis de la llengua catalana (segles VIII-XIII)|url=https://books.google.es/books?hl=es&id=LTRqLT-VbggC&dq=llibre+jutge&q=%22El+libre+jutge%22#v=snippet&q=%22El%20libre%20jutge%22&f=false
|any=2005|editorial=Universitat Jaume I|ref=|pàgines=p. 85-86|isbn=84-2021-483-X}}