Diferència entre revisions de la pàgina «Mossul»

153 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
m (Robot substitueix 'nomenar a' per 'nomenar')
[[Fitxer:Tigris river Mosul.jpg|thumb|250px|Pont sobre el riu [[Tigris]] a Mossul]]
 
'''Mossul''' (en {{lang-ar|'''الموصل'''}}, ''Al-Mawsil''; [[kurd]]: '''موصل''', ''Mûsil'', [[siríac]]: '''ܢܝܢܘܐ''', ''Nînwâ''; [[turc]]: '''Musul''') és una ciutat de l'[[Iraq]], capital de la governació (''muḥāfaẓa'') de [[Governadorat de Nínive|Nínive]]. En àrab, es diu ''Al-Màwsil'', que ve de ''wasala'' ('unió de braços de riu') per estar situada en una unió de braços de riu prop del [[Tigris]]. Actualment (desembre 2005), la seva població, a manca d'estadístiques oficials, s'avalua en un milió i mig de persones. La població kurda ha recuperat pes en els últims dos anys dins la ciutat, però hi són majoria els àrabs.
 
Situada a 396 km al nord-oest de [[Bagdad]], és la tercera ciutat més gran de l'Iraq, després de la capital i [[Bàssora]]. La [[mussolina]], molt de temps fabricada aquí, s'anomena així per a aquesta ciutat. Un altre producte històricament important de l'àrea és el marbre de Mossul. La ciutat també compta ambinclou la [[Universitat de Mossul]], un dels centres educatius i d'investigació més grans a l'Iraq i l'[[Orient Mitjà]].
 
L'economia està basada en els jaciments de [[petroli]], i per la seva localització en un, és un nus de comunicacions ési un centre comercial. La ciutat vella, emmurallada en semicercle, és l'estampa d'una ciutat turca del [[segle XIX]]. Objecte de litigi entre l'Iraq i [[Turquia]], el territori de Mossul fou atribuït finalment el [[1925]] a l'Iraq per la [[Societat de Nacions]]. A l'altra banda del riu, hi ha les ruïnes de [[Nínive]].
 
== Edificis i monuments ==
* Mesquita de Nur al-Din (construïda per [[Imad-ad-Din Zengi]] el 1172)
* Mesquita Mujahidi (segle XII)
* Mesquita del Profetaprofeta Jerjis (Jordi) i tomba de d'Al-Hur ben Yusef.
* Mashad Yahya Abul Kassem (segle XIII)
* Castell de Bash Tapia
* PlauPalau Negre (Kara Serai), palau de Badr al-Din Lulu.
* Església Shamoun Al-Safa (Santsant Pere) del segle IX
* Església Síriasíria Ortodoxaortodoxa Mar Toma (Santsant Tomàs) del segle VIII
* Església caldea Mar Petion, del segle X.
* Església al-Tahira ('La Immaculada') segle VII, i reconstruïda el 1743
* Església Mar Hudeni, segle X
* Monestir de Mar Gurgis (Santsant Jordi), segle XVII
* [[Monestir de Mar Mattai]] (Santsant Mateu)
* Monestir de Mar Behnam (Monestirmonestir de la Cisterna), del segle XII o XIII
* Església catòlica romana
* Monestir de Sant Elies
== Fundació ==
 
La tradició [[musulmana]] en fa fundador a Rewand ben Bewarasp Adjdahak, durant l'[[imperi Persa|Imperi persa]] i el seu nom inicial hauria estat ''Khawlan''. Era seu d'un [[sàtrapa]] que portava el títol de Budh-Ardashiranshah i la vila s'hauria dit ''Budh-Ardashir''. Un escriptor àrab diu que el rei persa Kavadh li va donar el nom de ''Bih-Hormiz-Kawadh''.
 
Apareix al [[segle VI]] com a cap de la metròpoli d'Athur, successora de [[Nínive]], on des del [[554]] s'hi havia establert un bisbe nestorià. Raban Ishoyahbh hi va fundar el [[570]] un convent a la riba occidental del [[Tigris]] enfront de Nínive, que després va quedar rodejat d'edificis i va esdevenir fortalesa. La regió cap a l'oest i el sud es deia [[Adiabene|''Adiabene'']], i cap al nord es deia [[Beth Nuhadhra|''Beth Nuhadhra'']].
 
== Història ==
 
L'any [[641]], Utba ben Farkad va ocupar Nínive (després anomenada ''Tall al-Tawba'') i tot seguit la guarnició de la fortalesa a l'altre costat del Tigris es va rendir. Utba s'hi va establir com a governador. Però, poc després, fou substituït per Harthama ben Arfadja. Sota el domini d'Al-Bariki, s'hi van instal·lar els àrabs i va esdevenir ciutat militar (''misr'') i es va construir una gran [[mesquita]]. Harthama va donar el govern de la ciutat al seu fill Said i, segons unes fonts, a sason germà Muhammad ben Arfadja, al qual va fer governador de la [[Al-Jazira |Djazira]] i [[Armènia]], mentre que d'altres diuen que el seu germà fou governador de l'[[Azerbaidjan]] i Mossul. Ibn Talib, un dels seus lloctinents a Mossul, va construir les muralles i va engrandir la ciutat i amb les seves construccions Mossul va esdevenir la capital de la [[Al-Jazira |Djazira]].
 
A la mort de Mutawakkil el [[kharigita]], Musawir es va apoderar de la regió i va establir la seva seu a Al-Haditha. El governador de Mossul, el khuzaita Akaba ben Muhammad, fou deposat el [[868]] pel [[taghlibita]] Ayyub ben Ahmad, que va deixar com a governador alel seu fill Hasan ben Ayyub. Poc després, se'n van apoderar els [[azidites]] dirigits per Abd Allah ben Sulayman, que la va perdre davant el kharigita Musawir. El califa al-Mutamid en va nomenar governador alel general turc Asatigin, que poc després hi va enviar alel seu fill Azkutigin, el qual fou expulsat pels habitants que van posar al front del govern a Yahya ben Sulayman. Asatigin va enviar llavors a Al-Haytham ben Abd Allah, però fou rebutjat en el seu atac, i llavors hi van enviar alel taghlibita Ishak ben Ayyub, que la va ocupar; entre les tropes que van entrar a la ciutat, hi havia Hamdan ben Hamdun. Poc després, els habitants es van tornar a revoltar i Ishak fou expulsat. El [[874]] o [[875]], el califa al-Mutamid va nomenar alel taghlibita Khidr ben Ahmad i el [[880]] a Ishak ben Kundadj, que va morir el [[891]]. El seu fill Muhammad ben Ishak va nomenar governador de la ciutat a Harun ben Sulayman, que en fou expulsat per una altra revolta dels habitants, que van posar al front a Harun ben Abd Allah i Hamdan ben Hamdun. Harun ben Sulayman va cridar en ajut als [[Shaybànides|Banu Shayban]], que van assetjar la ciutat i finalment la van ocupar, i Muhammad ben Ishak va tornar al càrrec, però en fou deposat poc després pel cap kurd Ali ben Dawud.
 
El [[892]], el califa al-Mutadid va nomenar Hamdan ben Hamdun, però el [[895]] es va revoltar i quan el califa hi va enviar un exèrcit, va fugir i el seu fill Husayn es va sotmetre. (Vegeu [[Hamdànideshamdànides]]).)
 
El general Nasr la va tenir un temps i es va enfrontar amb el kharigita Harun, que fou derrotat i va fugir al desert. El governador Tuktamir fou empresonat pel califa i nomenat Hasan ben Ali, que va enviar contra els kharigites a Husayn ben Hamdan, que el va fer presoner el [[896]] i la família va tornar a tenir la confiança del califa. El [[905]], essentsent la regió objecte d'atacs [[kurds]], el califa va enviar alel hamdànida Abul Haydja Abd Allah, germà de d'Husayn, que tenia el suport dels [[taghlíbides]] de la regió (els [[hamdànides]] pertanyien a la tribu dels [[Banu Taghlib]]). Abul Haydja va arribar a Mossul l'octubre del [[906]] i el [[907]] va derrotar els kurds, que estaven dirigits per Muhammad ben Bilal. Des de llavors, els hamdànides van governar a Mossul, primer com a governadors del [[califa]], i des del [[929]] com a [[emir]]s independents.
 
El [[996]], Mossul va passar als [[ukaylides]] de la tribu dels [[Banu Kab]], encapçalats per Husam al-Dawla al-Mukallad, que fou reconegut pels [[buwàyhides]] i que va dominar un territori que anava fins a Tauk o Dakuka, Al-Madain i [[Kufa]].
 
El [[1095]], fou ocupada pels [[seljúcides]] i el 321 de l'hègira ([[1127]]-[[1128]]) l'''atabek'' [[Imad ad-Din Zengi]] es va fer independent, i fou governada per la dinastia [[zengita]] o zangita. El [[1182]], el zengita Iss al-Din Masud I fou assetjat per [[Saladí]] a Mossul i altra vegada el [[1185]], sense èxit, però finalment, aamb la pau, els zengites es van reconèixer vassalls dels [[aiúbides]].
 
El [[visir]] Mudjahid al-Din karimaz fou el verdader governant de la regió fins a la seva mort el [[1199]], i el va succeir el seu fill Badr al-Din Lulu, primer com a visir zengita i després ([[1234]]) com a emir independent. El [[1245]] es va sotmetre a Hulagu. El [[1260]], el seu fill Malik al-Salih es va aliar a [[Baybars]] d'[[Egipte]] i els mongols van atacar Mossul, que fou saquejada ([[1261]]) i el mateix emir va morir aen la lluita.
 
Va quedar sota govern dels [[Il-Khan]]. El [[Djalayàridadjalayàrida]] Sultan Shaykh Uways va incorporar Mossul als seus dominis el 766 de l'hègira ([[1364]]-[[1365]]). Després, va caure en mans de [[Tamerlà]], que la va enriquir; el seu governador de la [[Al-Jazira |Djazira]] fou Baba al-Din Kara Uthman, que va fundar la dinastia dels [[Kara Koyunlu]], que la va posseir el [[segle XV]], fins que fou ocupada pels [[safàvides]] el [[1508]], després de la conquesta de [[Bagdad]]. El [[1535]], fou ocupada per [[Solimà I el Magnífic]], sultàsoldà [[otomà]], que va nomenar governador a Sayyid Ahmad ben Umar. Des del [[1592]], es coneix la llista completa de pashas del ''sandjak'' de Mossul depenent del ''vilayat'' de Djazira; els governadors duraven, en general, poc de temps (entre [[1638]] i [[1700]], foren 48 pashas).
 
El [[1743]], fou assetjada per Nadir Shah, però Husayn Djalili, el governador, el va rebutjar. Des de llavors, el pashalik fou en mans de la seva família (d'origen cristià), que va governar amb autonomia amb Abd al-Dajlil i els seus successors. Husayn ben Ismal en fou pasha vuit vegades. El [[1834]], el sultàsoldà va posar fi als ''derebeys'' i va acabar amb l'autonomia i va destituir alel pasha Yahya ben Numan al-Djalili.
 
El [[1879]], fou feta cap d'un wilayat anomenat ''Mossul'' amb els ''kadas'' de Mossul, [[Kirkuk]]. [[Irbil|Arbil]] i [[Sulaymaniyya]], però el [[1895]] els turcs n'havien perdut el control real i el cap kurd Mustafa Čalabi Sabundji hi va regnar com a sobirà fins al [[1911]].
 
A finals d'octubre del [[1918]], fou ocupada pels [[Gran Bretanya|britànics]] i encara que la regió havia de ser entregadalliurada a [[França]] com establien els [[Acordsacords de Sykes-Picot]] dedel [[1916]], Clemenceau va acceptar que fos unida a l'Iraq ([[desembre]] dedel [[1918]]), a petició de Lloyd-George, el primer ministre britànic. Amb la [[Conferènciaconferència de San Remo]] de l'[[abril]] dedel [[1920]], la regió fou posada sota mandat britànic i la [[Societat de Nacions]] ho va confirmar el [[1925]]. El vilayat fou dividit en 4 províncies: Mossul, Kirkuk, Arbil i Sulaymaniyya.
 
El març dedel [[1959]], els notables locals i part de les forces armades van intentar enderrocar alel president general Abd al-Karim Kasim, però van fracassar. El [[1969]], la província de Mossul fou dividida en dos districtes, [[Niniveh]] i [[Duhuk]].
 
En els anys vuitanta, el règim de [[Saddam Hussein]] va començar una política d'arabització que en els següents vint anys va alterar la relació ètnica de la ciutat, abans favorable als [[kurds]], a favor dels [[àrabs]]. La ciutat també tenia una forta minoria de [[turcmans]], i una minoria [[assiris|assíria]]. La política, però, no fou d'abast massiu fins després del [[1991]].
 
El [[1991]], després de la [[guerraGuerra del Golf]] ([[1990]]-[[1991]]), els kurds es van revoltar i es van acostar a Mossul. La regió al nord de la ciutat va quedar sota domini dels grups insurgents kurds, però la ciutat i la zona del sud va romandre en mans del govern iraquià, però dins d'una zona d'exclusió aèria, on els vols militars iraquians estaven prohibits i la zona aèria estava sota vigilància d'avions americans i britànics. La política d'arabització es va intensificar i molts kurds foren expulsats de la ciutat, i les cases que deixaven buides eren ocupades per àrabs. El cinquè cos de l'exèrcit iraquià es va estacionar a la ciutat.
 
Després de la invasió americana del [[2003]] a l'Iraq, Mossul fou ocupada pels kurds l'[[11 d'abril]], dos dies després de [[Bagdad]], quan ja havia estat abandonada per l'exèrcit, i es van apoderar de tot l'armament i de la infraestructura essencial. El dia següentL'endemà, un comitè local es va fer càrrec del poder fins a l'arribada dels americans a les següents hores. La 101 Divisiódivisió aerotransportada es va establir a la ciutat sota la direcció del general Petraeus.
 
El fill de Sadam, Qusay Hussein, es va refugiar a la ciutat i s'hi va amagar, però va morir en una operació de les forces americanes el [[22 de juliol]] dedel [[2003]]. El novembre del [[2004]], la policia iraquiana es va revoltar i va entregarlliurar la ciutat a les milícies [[sunnites]], però el desembre els kurds i americans tornaven a tenir el control de la ciutat. Els americans pateixen nombrosos atacs, el més mortífer el del [[21 de desembre]] del [[2004]], en què van morir 44 empleats de seguretat (i 72 en foren ferits) en l'atac al menjador de la Basebase de Marez, a l'aeroport de Mossul.
 
El [[14 d'agost]] del [[2007]], quatre explosions sincronitzades a la mateixa hora, van causar el caos a prop de la ciutat de Mossul, a [[Qahataniya]], a 120 km a l'oest, amb 500 morts i més de 375 ferits. Les víctimes foren de la secta [[jazidis]], una antiga minoria religiosa [[kurda]], que els fonamentalistes sunnites consideren infidels. Fou el pitjor atemptat a l'Iraq després de la caiguda de [[Saddam Hussein|Saddam]].
 
==Vegeu també==
*[[Hamdànides]].
*[[Uqàylides]].
*[[Atabegs de Mossul]] (seljúcides).
*[[Zengites]].