Uniformologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 20:
[[Fitxer:5.Württ InfRgt 1870.jpg|thumb|left|'''Uniformologia''': il·lustració uniformològica de tipus b), obra de Richard Knötel (1893)]]
Entre els uniformòlegs clàssics podríem destacar [[Richard Knötel]] (1857-1914), amb les 1072 làmines de la magna ''Uniformenkunde'' (1890-1921, 18 volums). [[Preben Kannik]] (1914-1967), conservador del Museu Militar de Copenhaguen, produí una obra de referència absoluta, ''Alverdens uniformer i farver'' (1967), manual d'història universal dels uniformes militars en un petit volum profusament il·lustrat a tot color, que constitueix una panoràmica introductòria poc menys que insubstituïble, àmpliament traduïda i d'influència duradora. Un altre manual estimable és ''L'encyclopédie des uniformes et des armes de tous les temps'' (1965-1982, 16 volums), de [[Liliane Funcken]] (n. 1927) i [[Fred Funcken]] (n. 1921). Una història bàsicament textual és la brillant ''Military fashion'' (1972), de [[John Mollo]] (n. 1931), que analitza l'evolució uniformològica de les principals potències en llur joc d'influències mútues, amb què reconstrueix el marc general que fa comprensible els casos concrets. Per a l'accés alfabètic a la informació, així com per a l'aplec de la terminologia especialitzada, el clàssic és ''A dictionary of military uniform'' (1977), de [[W. Y. Carman]] (1909-2003). [[Jean-François Borsarello]] (1926-2007) es pot considerar el pare de la branca més jove dels estudis uniformològics: la identificació, inventari, classificació i història dels [[Camuflatge militar|uniformes mimètics]].
Al si de la cultura catalana, la uniformologia és a penes embrionària, per motius ben coneguts (inexistència de forces armades pròpies per manca d'Estat, antimilitarisme històric de les classes populars, etc.), i en contrast amb altres branques de la indumentària (civil, popular, eclesiàstica), que hi tenen una tradició important. La indumentària militar històrica dels Països Catalans ha estat coberta marginalment --i de forma incompleta-- per estudis centrats en altres àmbits geogràfics i en determinats conflictes internacionals. Com a norma, la producció uniformològica feta als Països Catalans s'ha expressat en llengües altres que el català i amb referents culturals aliens, fins a l'extrem que la terminologia catalana d'aquesta disciplina és vacil·lant encara en alguns punts (i més en la recepció social, interceptada). Fins al 2007 no va aparèixer el primer llibre uniformològic produït en català, ''Els exèrcits de Catalunya, 1713-1714'', de [[Francesc Xavier Hernández]] (n. 1954); és també el primer llibre especialitzat en uniformes catalans. La primera aproximació --ni que sigui telegràfica-- a una [[història dels uniformes militars]], de cobertura universal, produïda en llengua catalana és, probablement, l'article d'aquest títol disponible a la present Viquipèdia.
| |||