Obre el menú principal

Canvis

18 octets eliminats ,  fa 4 anys
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
'''Kautokeino''' ([[noruec]]) o '''Guovdageaidnu''' ([[sami septentrional]]) (també en [[finès]]: ''Koutokeino'' i [[kven]]: ''Koutokeino'') és un [[municipi]] situat al comtat de [[Finnmark]], [[Noruega]]. El centre administratiu del municipi és el poble homònim. El municipi també inclou altres pobles escampats arreu del municipi.
 
Guovdageaidnu és un dels dos centres culturals del nord de la [[Lapònia]] d'avui (l'altre és [[Karasjok|Kárášjohka]]) . Les indústries més importants són el pasturatge de [[Ren|rens]], indústria del teatre/cinema, i el sistema d'educació pública. La ruta nacional Noruega 93 travessa Kautokeino, part de la ruta més curta i més ràpida entre Finnmark occidental i el sud d'[[Escandinàvia]].
 
== Informació general ==
[[File:Kautokeino map.jpg|left|thumb|Mapa del municipi]]
El municipi de Kautokeino es va establir el [[1851]], quan la part sud de l'antic municipi de Kistrand es va separar per formar aquest nou municipi. Inicialment, hi havia 869 residents al nou municipi.<ref>{{cite ref-web|firstnom=Dag|lastcognom=Jukvam|publishereditor=[[Statistics Norway|Statistisk sentralbyrå]]|titletítol=Historisk oversikt over endringer i kommune- og fylkesinndelingen|yearany=1999|url=http://www.ssb.no/emner/00/90/rapp_9913/rapp_9913.pdf|languagellengua=Noruec}}</ref>
 
=== Nom ===
Kautokeino és una norueguització del nom del municipi en [[sami]], Guovdageaidnu.<ref>{{cite ref-web|url=http://www.regjeringen.no/nb/dep/fad/dok/regpubl/otprp/20012002/Otprp-nr-111-2001-2002-.html?id=125740|titletítol=Ot.prp. nr. 111 (2001-2002)|publishereditor=Regjeringen.no|languagellengua=Noruec}}</ref> El primer element de Guovdageaidnu és ''guovda'' que significa "mitjà" i l'últim element és ''geaidnu'' que significa "camí". Combinat significa "mig camí", ja que la ubicació està a mig camí entre dos punts migratòris tradicionals. També és el centre geogràfic del nord de [[Lapònia]].
 
El nom del municipi era tan sols Kautokeino fins al [[1987]] quan va ser canviat a Guovdageaidnu-Kautokeino, per esmentà els dos noms oficials del municipi. Va ser el primer municipi de Noruega que va obtenir un nom en Ssmi. El [[2005]], el nom va ser canviat de nou, de manera que es pot utilitzar tan Guovdageaidnu com Kautokeino.<ref>{{cite ref-web|url=http://www.lovdata.no/cgi-wift/wiztldles?doc=/usr/www/lovdata/for/lf/ov/ov-20041210-1636.html|titletítol=Endring av skrivemåten for tospråklige kommuner. Endring av skrivemåten for tospråklige kommunenavn, Guovdageaidnu-Kautokeino|languagellengua=Norwegian}}</ref>
 
[[File:This is the center of the sami town Kautokeino.jpg|left|thumb|El poble de Kautokeino]]
 
=== Escut d'armes ===
L'escut d'armes de Kautokeino se'ls hi va concedir el [[4 de setembre]] de [[1987]]. Els braços mostren una tenda tradicional sami de color daurat sobre un fons blau. Aquestes tendes tradicionals encara estan en ús pels pastors de rens que segueixen els seus ramats segons la temporada i la disponibilitat d'aliments per als animals, i aquesta tenda va ser triada com el símbol per al municipi.<ref>{{cite ref-web|url=http://fotw.us/flags/no-20-11.html|datedata=28 de Juny de 2002|titletítol=Kommunevåpen|publishereditor=[http://www.fotw.us Flags of the World]|accessdateconsulta=28 de Setembre de 2008}}</ref>
 
=== Esglésies ===
|}
== Història ==
[[File:Kautkein.jpg|left|thumb|El poble de Kautokeino al voltant del [[1800]]. Gravat d'AF, Skjöldebrand . ]]
Des del [[segle XVI]] Kautokeino era una comunitat [[sami]]. La zona on avui s'ubica el municipi va ser motiu de disputes territorials entre [[Suècia]] i [[Noruega]] des del [[segle XVI]]. El rei suec [[Carles XI de Suècia|Carles XI]] va disposar que es construïssin esglésies sueques al costat de la llera dels rius de la zona, cosa que no obstant això no va tenir ressonància. El [[1673]] es va crear una parròquia sueca a Kautokeino, dependent de la diòcesi de Härnösand, però la construcció d'una església parroquial no tindria lloc fins al [[1701]].<ref>[http://hit.hist.no/arkiv_3_08_bakover/HA.10-2006/REDAKSJON/teodolitten.html Kuriosetet ved HiST]</ref>
 
La sobirania sueca sobre Kautokeino va acabar al [[1751]], quan després d'un acord territorial amb [[Dinamarca]]-Noruega, la zona va recaure en aquesta última. Hi va haver algunes protestes dels comerciants de [[Tornio]], que van perdre els drets de comerciar a la zona.
 
L'ús de l'alcohol portat pels [[noruecs]] i el lastedianisme adoptat pels [[samis]] va conduir a certa resistència d'aquests davant l'Estat i l'Església de Noruega, que va tenir un sagnant desenllaç en la rebel·lió de Kautokeino del [[1852]], en la qual un grup de samis van assassinar colons noruecs. <ref>[http://hit.hist.no/arkiv_3_08_bakover/HA.10-2006/REDAKSJON/teodolitten.html Kuriosetet ved HiST]</ref>Després d'aquest esdeveniment, el govern va intensificar l'assimilació del poble sami a la societat noruega.
 
Kautokeino va ser escenari de l'anomenada controvèrsia d'Alta de [[1979]], que va tenir com a rerefons la intenció del govern noruec de construir una central hidroelèctrica al riu Kautokeino-Alta, que inundaria el poblat de Máze. La població sami, que va considerar el projecte com un atemptat a la seva cultura, es va oposar tenaçment i va organitzar un moviment de resistència que tenia com a base la [[desobediència civil]].<ref>[http://hit.hist.no/arkiv_3_08_bakover/HA.10-2006/REDAKSJON/teodolitten.html Kuriosetet ved HiST]</ref> Si bé la central va ser construïda, el moviment va col·locar els drets dels samis en l'agenda política noruega, el que resultaria en una legislació tendent a respectar la identitat cultural i el territori de l'ètnia.
== Geografia ==
[[File:Pikefossen Kautokeinoelva.JPG|thumb|233x233px|Cascada Pikefossen, al riu Kautokeino.]]
Kautokeino és el municipi més al sud del comtat de [[Finnmark]], i limita al nord amb [[Alta (Noruega)|Alta]]; amb [[Karasjok]] a l'orient; amb [[Nordreisa]] i [[Kvænangen]] (comtat de [[Troms]]) a l'occident, i amb el municipi [[Finlàndia|finlandès]] d'[[Enontekiö]] al sud. A més del poble de Kautokeino, el municipi inclou 15 localitats més petites: Máze, Láhpoluoppal, Šihččajávri, Ávži, Siebe, Mieron, Stornes, Šjuoššjávri , Čunovuohppi, Suolovuopmi, Gálaniitu, Áidejávri, Ákšomuotki i Soahtefielbma .
 
Amb els seus 9704 km², és el municipi més extens de [[Noruega]]. Al seu territori es troba una part de l'altiplà de [[Finnmarksvidda]]. Uns 10.000 llacs cobreixen aproximadament 640 km² del municipi. El Kautokeino és el riu principal; neix en un llac finlandès i corre cap al nord, travessant els pobles de Kautokeino i Máze abans d'endinsar-se al municipi d'[[Alta (Noruega)|Alta]] i canviar el seu nom a [[Altaelva]].
Al municipi de Kautokeino, resideixen permanentment al municipi 1.300 de les 3.000 persones empadronades. El poble de Máze té prop de 400 persones, mentre que les persones que romanen al municipi viuen en 14 pobles més petits repartits per la zona. La població ha anat disminuint al voltant del 3% en els últims 10 anys .
 
Kautokeino té diferents característiques demogràfiques que el comtat de Finnmark i Noruega completament: més del 50 % de la població és menor de 30 anys . A més, el nombre de persones majors de 66 anys és la meitat de la mitjana nacional . La relació de gènere ascendeix a 86 dones per cada 100 homes. En l'últim dècada, Kautokeino s'ha vist afectada per les altes taxes d'atur, aconseguint el 10% en al 2007. </ref> For the last couple of years, Kautokeino has been plagued by high rates of unemployment, peaking at 10% in 2006/2007.<ref>{{cite ref-web|url=http://www.fifo.no/finnstat/arbeidsliv/yrkesaktive/yrkesdeltaking2006.htm|titletítol=Finnmarkstatistikken: Yrkesdeltaking 2006|languagellengua=Noruec}}</ref>
 
== Cultura ==
Pels esdeveniments culturals que se celebren i la importància de les seves institucions, Kautokeino és potser la capital cultural de la [[Lapònia|Lapònia Septentrional]]. El major esdeveniment és el Festival Sami de la Pasqua, una època en què els sami tradicionalment solien celebrar [[casaments]] i [[confirmacions]]. Actualment el festival inclou concerts de yoik, obres de teatre sami, carreres de rens, carreres de motos de neu, competicions de pesca en gel, festes i el Gran Premi de la Melodia Sami, una versió del Festival de la Cançó d'Eurovisió. El Festival de Cinema Sami també se celebra a la Pasqua, i es destaca un cinema fet de neu. La Cursa Anual de Kautokeino inclou alguns quilòmetres a peu o el doble de distància en bicicleta.<ref>{{cite newsref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/3603665.stm|titletítol=Drive-in cinema is Norway's coolest|lastcognom=Bevanger|firstnom=Lars|datedata=2004-06-04|publishereditorial=BBC News}}</ref>
 
A l'agost hi ha el Festival del Peix Blanc, així com el Festival de Tardor. El principal monument de Kautokeino és l'[[Arc geodèsic de Struve|Arc Geodèsic de Struve]], que té dos dels seus vèrtexs en el municipi i d'acord a la [[Unesco]] forma part del [[patrimoni de la humanitat]].
352.101

modificacions