Unguja: diferència entre les revisions

Les excavacions a Fukuchani (al nord) i Unguja Ukuu al sud, mostren ocupació de l'illa en temps preislàmics amb ceràmiques del golf Pèrsic i de l'Àfrica del nord romana entre els segles V i VIII; les del sud mostren que exportava marfil cap a Egipte cap a Constantinoble a través de Pelusium, i s'ha trobat ceràmica bizantina datada pel sistema del carboni 14. S'han trobar també cadàvers de ratpenats o rats negres les puces dels quals transmetien la pesta bubònica i cal pensar que aquesta fou portada a [[Constantinoble]] el [[541]] (se sap que hi va arribar des de [[Pelusium]] a Egipte) des de Zanzíbar. Les comunitats de l'illa pertanyien a la primera edat del ferro africana occidental segons la seva ceràmica. El seu hàbitat eren petites cases de fusta i fang, en tot cas anterior a les cases d'altres llocs de la costa de l'Àfrica oriental que no apareixen abans del segle IX. Els primer pobladors permanents serien ancestres dels hadimus (habitants de l'illa d'Unguja) i tumbatus (habitants de l'illa de Tumbatu) que haurien arribat a l'entorn del [[segle X]]. Els àrabs i perses s'hi van establir entre el segle X i el XII i es van casar amb dones locals; el cap local entre els hadimus era el ''mwenye mkuu'' ("gran propietari") o ''[[jumbe]]'' ("cap", "ancià del poble") i el ''sheha'' ("cap", "líder") entre els tumbatus, però tenien un poder reduït.

 

 

Segons [[Al-Masudi]] (vers [[920]]) els reis dels Zunudj i els seus súbdits, eren pagans, però per les proves arqueològiques sembla que el islam ja havia pres peu. Al temps de Al-Idirisi ([[1154]]) els habitants de Zanzíbar parlaven suahili i eren musulmans.