Insurrecció de Jaca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 68:
 
== La Sublevació ==
Els continus ajornaments per a fixar la data de la revolta, fan que les relacions entre Galán i el Comitè Revolucionari comencin a deteriorar-se. A això s'uneix el fet que Galán ha arribat a saber, per la carta de Mola, que el Govern coneix alguna cosa sobre elsdels seus plans. Galán s'impacienta, i temorós, a més, que les neus hivernals tanquessin els ports impossibilitant el moviment de tropes, decideix revoltar la guarnició el divendres dia 12. Davant la impossibilitat de convèncer Galán perquè accepti una nova moratòria, el Comitè revolucionari disposa que en la matinada del dia 12 viatgin a Jaca, des de Madrid, [[Santiago Casares Quiroga|Casares Quiroga]] i dos altres delegats del Comitè Revolucionari que, segons el seu posterior testimoniatge, ''arribats a una hora intempestiva, dormen sense haver parlat amb Galán''.
 
Els esdeveniments es precipiten i a l'alba, la guarnició de Jaca s'alça contra el Govern, pren la ciutat després d'haver capturat als comandaments militars desafectes, i proclama la República, publicant un bàndol que mana fixar en els carrers de Jaca i que diu:
Línia 81:
Sobre les 23 hores, la columna de Galán arriba a [[Ayerbe]], on prenen posicions de defensa, proclamen la República i són convidats a una sopar de pa i embotit, en el Centre Obrer Republicà, mentre esperen l'arribada de la columna de Sediles que ve a peu des de [[Riglos]]. Galán es veu obligat a modificar els plans inicials, doncs hauran de continuar tots per carretera, amb les previsibles dificultats que aquesta circumstància afegirà a causa de l'escàs nombre de vehicles amb què compten i al seu lamentable estat. De matinada, abandonen Ayerbe i es dirigeixen cap a Osca, però als voltants del santuari de Cillas, a uns 3 km d'Osca, es produïx la trobada amb el gruix de les tropes del Govern. Després d'un infructuós intent, per part dels capitans García Hernández i Salinas, d'atreure's als oficials de les tropes governamentals, es produïx un tiroteig i ambdós capitans són detinguts. El general Dolla ordena a l'artilleria obrir foc sobre la columna rebel, que respon amb foc de metralladores i fusells. Galán ordena immediatament als seus homes l'alto el foc, mentre les forces governamentals continuen disparant sobre ells. El foc enemic causa nombroses baixes als rebels que, presa del pànic, comencen a fugir en desbandada davant el desconcert de Galán que, sense saber què fer, roman immòbil i sense donar cap ordre als seus oficials.
 
Per fi els oficials de Galán decideixen emprendre, també, la fugida, mentre que Galán es nega a escapar. No obstant això, els seus companys el pugen per força en un dels vehicles que emprèn la marxa en direcció a Ayerbe. Tot just passats dos quilòmetres d'Ayerbe, Galán reacciona i ordena al conductor que detingui el cotxe al costat d'un encreuament de carretera, des del qual es dirigeix a peu, juntament amb altres dos oficials que han decidit acompanyar-lo, al poble proper de [[Biscarrués]], on es lliura a l'alcalde i li sol·licita avisi a la [[Guàrdia Civil]] perquè acudeixi a detenir-lo.
 
== La repressió ==