Sonata per a piano núm. 4 (Beethoven): diferència entre les revisions

m
refs
m (refs)
La '''Sonata per a piano núm. 4, en mi bemoll major, op. 7''' de [[Ludwig van Beethoven]], també anomenada la '''«Grand Sonata»''' (Gran sonata) va ser composta a [[Bratislava]], pel novembre de 1796, durant la visita de Beethoven al Palau de Keglevich. Està dedicada a una alumanalumna seva, Babette, la comtessa Anna-Luisa de Keglevics.
 
Té una estructura habitual de quatre moviments. JuntamentPel ambque lafa Sonataa «Hammerklavier»la durada, és unala segona sonata de lesBeethoven sonatesmés perllarga, adesprés pianode mésla llargues''Sonata de«Hammerklavier»'' Beethovenque compondria 20 anys després.<ref name="AlMusic">[{{Allmusic|class=work|id=piano-sonata-no-4-in-e-flat-major-grand-sonata-op-7-mc0002365724|pure_url=yes}} ]</ref> Una interpretació pot durar al voltant de 28 minuts. Aquesta característica pot fer pensar en una obra complexa del Beethoven simfonista, però tot i que és molt llarga, és un treball bastant senzill que segueix les convencions de l'època.<ref name="AlMusic"/>
 
== Estructura ==
 
=== I. Allegro molto e con brio ===
 
[[Image:Beethoven-op7a.svg|center|700px]]
Comença amb uns acords palpitants que ràpidament donen pas a una melodia brillant que en alguns detalls fa pensar en una sonata de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]]. Beethoven insereix alguns acords bruscos per introduir el segon tema, alegre. La majoria dels elements temàtics s'assemblen molt entre si en el context d'un compàs de 6/8. La secció de desenvolupament es basa en una versió fortament sincopada del segon tema fins que reapareix el primer tema i altre material divers. El tractament per part de Beethoven d'aquest tema és una mica massa seqüencial per a una bona secció de desenvolupament, però massa lliure per a una gran recapitulació.<ref name="AlMusic"/>
 
=== II. Largo, con gran espressione ===
 
[[Image:Beethoven-op7b.svg|center|700px]]
Aquest ''Largo'' és un exemple primerenc dels moviments lents i senyorials que Beethoven portaria més tard a uns desenvolupaments poètics extraordinaris. El tema principal és mesurat, tant per les pauses com per la disposició de notes; quan l'acompanyament es torna més elaborat, aquestes pauses proporcionen a la melodia una aura de grandesa. Beethoven mai perd de vista aquest tema durant tot el moviment; simplement varia i omple els silencis amb un tractament melòdic més ''legato'', fins i tot quan l'acompanyament és més ''staccato''.<ref name="AlMusic"/>
 
=== III. Allegro ===
 
[[Image:Beethoven-op7c.svg|center|600px]]
Aquest tercer moviment no s'allunya gaire de l'antic [[minuet]], tot i Beethoven d'una manera característica crea una melodia plena de vacil·lacions i petites desviacions de la trajectòria [[Harmonia|harmònica]] esperada. L'estat d'ànim es torna més seriós en la secció central del trio, en la tonalitat de [[mi bemoll menor]], però el passatge és massa breu per alterar el caràcter essencialment alegre del moviment.<ref name="AlMusic"/>
 
=== IV. Rondo: Poco allegretto e grazioso ===
 
[[Image:Beethoven-op7d.svg|center|700px]]
El [[rondó]] amb el que conclou l'obra també té un caràcter lluminós característic. Aquest no és el tipus intens de final que Beethoven més tard fa servir sinó que és festiu dins la suavitat, tan sols interrompuda per un sol episodi tempestuós. Es tracta d'un rondó sense incidents, amb el subjecte principal i les seves variants que dominen sobre la resta del moviment. Però cal destacar que ofereix molts passatges de quelcom rar de trobar en la música de Beethoven: una atractiva dolçor.<ref name="AlMusic"/>
 
== Referències ==
60.430

modificacions