{{Cita|Tota la matèria, no sols la llum, presenta característiques tant ondulatòries com corpusculars}}
Per a postular aquesta propietat de la matèria, De Broglie es va basar en la l'explicació de l'[[efecte fotoelèctric]], que poc abans havia donat [[Albert Einstein]], suggerint la natura [[Quant|quàntica]] de la llum. Per a Einstein, l'energia transportada per les ones lluminoses estava quantitzada, distribuïda en petits paquets d'energia o quants de llum, que més tard serien anomenats [[fotó|''fotons'']], i l'energia depenia de la freqüència de la llum mitjançant la relació: <math> E = h\nu\; </math>, en què <math>\nu\; </math> és la freqüència de l'ona lluminosa i <math> h\ \; </math> la [[constant de Planck]]. Albert Einstein proposava, d'aquesta manera, que en determinats processos les ones electromagnètiques que formen la llum es comporten com corpuscles. De Broglie es va preguntar que per què no podria ser de manera inversa, és a dir, que una partícula material (un corpuscle) pogués mostrar el mateix comportament que una ona.
El físic francès relacionà la [[longitud d'ona]], [[λ]] (lambda) amb la [[quantitat de moviment]] de la partícula, mitjançant la fórmula:
