Palau Reial Menor: diferència entre les revisions

Les obres que es feren a la casa de Palau per habilitar-la com a Palau Reial Menor no foren poques, però sabem que de l’època templera es conservaren la capella (únic edifici dempeus) i -al menys- un altre gran edifici de planta rectangular que tenia als baixos una esplèndida estructura de robusta creueria i a la planta noble una magna estança amb [[Arc diafragma|arcs diafragmàtics]] transversals, anomenada «sala dels cavalls» –aquesta sala pogué ser el precedent de les del [[Palau Reial Major]] ([[saló del Tinell]]) i de la sala del [[Consell de Cent]] de la ciutat.<ref name="Fuguet"/> [[Pere el Cerimoniós]] féu construir una altra sala al costat de la dels cavalls, «la sala major»,<ref>Cid, 1997.</ref> també amb arcs transversals, i altres estances adossades a la muralla romana, a més d'un espaiós jardí que amplià l'antic hort templer. Amb aquestes i altres obres i additaments, el Palau arribà a finals del [[segle XV]], en què [[Joan II d'Aragó|Joan II]] el cedí al noble [[Galceran de Requesens i Joan de Soler|Galceran de Requesens]]. En el decurs del [[segle XVI]], els Requesens (entre ells, el famós almirall de la [[Batalla de Lepant (1571)|batalla de Lepant]], [[Lluís de Requesens i Zúñiga]]) van fer importants modificacions a Palau, la més important de les quals afectà la capella. Els descendents dels Requesens en conservaren la propietat fins al 1866, any en què fou enderrocat el conjunt, exceptuant-ne la capella, per construir-hi habitatges plurifamiliars i carrers.<ref>Fuguet, 2004, 2013.</ref>