Diferència entre revisions de la pàgina «Alcide d'Orbigny»

65 octets eliminats ,  fa 6 anys
m
retocs, tret una frase maltraduïda de l'anglès incomprensible
m (Robot: reemplaçament automàtic de text (-\{{2}[c|C]ommonscat\|(.*?)\}{2} +{{commonscat}}, -\{{2}[c|C]ommonscat-inline\|(.*?)\}{2} +{{commonscat-inline}}ç))
m (retocs, tret una frase maltraduïda de l'anglès incomprensible)
'''Alcide Charles Victor Marie Dessalines d'Orbigny''' (6 de setembre de 1802 - 30 de juny de 1857) va ser un naturalista francès que va fer aportacions en els camps de la [[zoologia]] (incloent la [[malacologia]]), [[paleontologia]], [[geologia]], [[arqueologia]] i [[antropologia]].
 
D'Orbigny nasquéva néixer a [[Couëron]] ([[Loire-Atlantique]]), la família es traslladàva traslladar a [[La Rochelle]] el 1820, on va estudiar les criatures marines que va anomenar "[[foraminifera]]". A [[París]] va ser deixeble del geòleg [[Louis Cordier|Pierre Louis Antoine Cordier]] (1777-1861) i de [[Georges Cuvier]]. Durant tota la seva vida d'Orbigny va seguir les teories de Cuvier i oposr-se al [[Lamarquisme]].
 
A [[París]] va ser deixeble del geòleg [[Louis Cordier|Pierre Louis Antoine Cordier]] (1777-1861) i de [[Georges Cuvier]]. Durant tota la seva vida d'Orbigny seguí les teories de Cuvier i s'oposà al [[Lamarquisme]].
 
==Estada a Amèrica del Sud==
D'Orbigny dins una missió del Museu de París viatjàva viatjar a Amèrica del Sud entre 1826 i 1833. ornàVa tornar a françaFrança amb una gran col·lecció de més de 10.000 [[espècimen]]s de biologia. Una part els va desciure en elal seu llibre ''La Relation du Voyage dans l'Amérique Méridionale pendant les annésannées 1826 à 1833'' (París, 1824-47). El seu contemporani, [[Charles Darwin]] va dir que aquest llibre era "«un dels més grans monuments de la ciència en elal segle XIX"». D'Orbigny assignàva assignar el nom comú de ''Rhea de Darwin'' a l'ocell sud-americà ''[[Rhea pennata]]''.<ref>C. Michael Hogan. 2009. [http://www.globaltwitcher.com/artspec_information.asp?thingid=14 ''Lesser Rhea: Rhea pinnata'', GlobalTwitcher.com, ed. N. Stromberg]</ref>
 
==Després de 1840==
[[Fitxer:Orbigny2.jpg|thumb|right|A la riba del Riu Magdalena.{{mida|1= Imatge de ''Voyages pittoresque dans les deux Amériques''}}]]
El 1840, d'Orbigny publicàva publicar ''La Paléontologie Française'' (8 volumssvolums) sobre fòssils de França. El 1849 va seguir sobre el mateix tema publicà ''Prodrome de Paléontologie Stratigraphique'', onque publicàconté unes 18.000 espècies amb comparacions biostratigràfiques. queEl formaren1853 va esdevenir professor de elspaleontologia estadisal [[EstratigrafiaMuseu Nacional d'Història Natural (França)|estratigràficsMuseu Nacional d'Història Natural]] lesi definicionspublicar delsel qualsseu encara''Cours sélémentaire'utilitzen' que va fer de la paleontologia una ciència independent de la zoologia.<ref>"Conception et suites de la ''Paléontologie française'' d’Alcide d’Orbigny", ''Comptes Rendus Paleologiques'' '''1'''.7 (December 2002) pp 599-613.</ref> Actualment en aquest museu hi ha una ''Salle d'Orbigny'' sovint visitada pels experts.<ref>Agnès Lauriat-Rag, "La collection d’Invertébrés fossiles d’Alcide d’Orbigny et la salle d’Orbigny", ''Comptes Rendus Paleologiques'' '''1'''.7 (December 2002) pp 615-627.</ref>
 
El 1853 va esdevenir professor de paleontologia al [[Museu Nacional d'Història Natural (França)|Museu Nacional d'Història Natural]], publicant el seu ''Cours élémentaire'' que va fer de la paleontologia una ciència independent de la zoologia.<ref>"Conception et suites de la ''Paléontologie française'' d’Alcide d’Orbigny", ''Comptes Rendus Paleologiques'' '''1'''.7 (December 2002) pp 599-613.</ref> Actualment a aquest museu hi ha una ''Salle d'Orbigny'' sovint visitada pels experts.<ref>Agnès Lauriat-Rag, "La collection d’Invertébrés fossiles d’Alcide d’Orbigny et la salle d’Orbigny", ''Comptes Rendus Paleologiques'' '''1'''.7 (December 2002) pp 615-627.</ref>
 
Va descriure les primeres escales de temps de la geologia i definídefinir nombrosos estrats geològics que encara s'usen com cronostratigràfics. MoríVa morir el 30 de juny del 1857 a [[Pierrefitte-sur-Seine]], prop de París.
 
==Tàxons==
107.003

modificacions