Ideologia: diferència entre les revisions

{{cita|La ideologia és un procés realitzat conscientment per l'així anomenat pensador, en efecte, però amb una [[consciència falsa]]|Carta de Engels a Mehring<ref> La data de la carta és, per a aquesta font, de 14 de juny de 1893 [http://www.filosofia.org/filomat/df297.htm''Falsa consciència, Ideologies, Consciència: definicions tautològiques, metafísiques i místiques''], segons la qual seguiria així:''per això el seu caràcter ideològic no es manifesta immediatament, sinó a través d'un esforç analític i en el llindar d'una nova conjuntura històrica que permet comprendre la naturalesa il·lusòria de l'univers mental del període precedent''. Per a aquesta altra font, que la reprodueix de manera més completa, la data és de 14 de juliol de 1893, i seria així ''La ideologia és un procés que s'opera per l'anomenat pensador conscientment, en efecte, però amb una consciència falsa. Les veritables forces propulsores que el mouen, romanen ignorades per a ell; d'una altra manera, no seria tal procés ideològic. S'imaginen, doncs, forces propulsors falses o aparents. Com es tracta d'un procés discursiu, dedueix el seu contingut i la seva forma del pensar pur, sigui el seu propi o el dels seus predecessors. Treballa exclusivament amb material discursiu, que accepta sense mirar, com a creació, sense buscar una altra font més allunyada i independent del pensament; per a ell, això és l'evidència mateixa, ja que per a ell tots els actes, quant els serveixi de mediador el pensament, tenen també en aquest el seu fonament últim. ''{{citar ref-web|url=http://www.lainsignia.org/2005/octubre/cul_050.htm|títol=Friedrich Engels: La historia de siempre - La Insignia<!--Títol generat per bot-->}} </ref>}}

El sistema de govern ha d'incloure tres cambres, (inventors, cambra... execució).<ref> Per a més detalls, vegeu [[Pierre Muss]] ,'' filosofia i la creació de xarxes de telecomunicacions''</ref> Saint-Simon presenta la seva exclusiva confiança en el progrés industrial. El seu sistema era molt ple de religiositat, especialment en els darrers anys.

A finals del segle passat, però, s'entra en una època de menysvaloració d'allò ideològic, sota el guiatge de les ideologies conservadores, de manera que alguns han proclamat "la fi de les ideologies".<ref> Bell, D. ( 1960)''The End of Ideology: On the exhaustion of Political Idees in the Fifties''</ref> Fins i tot, s'ha proclamat el triomf del [[pensament únic]] i la "fi de la història" o el [[xoc de civilitzacions]].<ref>{{citar ref-llibre | cognom= Huntington| nom= Samuel Phillips| enllaçautor= Samuel Huntington| títol= El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial| pàgines= | edició= 1a ed.| llengua=català| editorial= Proa| isbn= 84-8437-561-7| data= 2006| ref=}}</ref>