Ideologia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 25:
[[Friedrich Engels]], proper a Marx, va escriure:
 
{{cita|La ideologia és un procés realitzat conscientment per l'així anomenat pensador, en efecte, però amb una [[consciència falsa]]|Carta de Engels a Mehring<ref> La data de la carta és, per a aquesta font, de 14 de juny de 1893 [http://www.filosofia.org/filomat/df297.htm''Falsa consciència, Ideologies, Consciència: definicions tautològiques, metafísiques i místiques''], segons la qual seguiria així:''per això el seu caràcter ideològic no es manifesta immediatament, sinó a través d'un esforç analític i en el llindar d'una nova conjuntura històrica que permet comprendre la naturalesa il·lusòria de l'univers mental del període precedent''. Per a aquesta altra font, que la reprodueix de manera més completa, la data és de 14 de juliol de 1893, i seria així ''La ideologia és un procés que s'opera per l'anomenat pensador conscientment, en efecte, però amb una consciència falsa. Les veritables forces propulsores que el mouen, romanen ignorades per a ell; d'una altra manera, no seria tal procés ideològic. S'imaginen, doncs, forces propulsors falses o aparents. Com es tracta d'un procés discursiu, dedueix el seu contingut i la seva forma del pensar pur, sigui el seu propi o el dels seus predecessors. Treballa exclusivament amb material discursiu, que accepta sense mirar, com a creació, sense buscar una altra font més allunyada i independent del pensament; per a ell, això és l'evidència mateixa, ja que per a ell tots els actes, quant els serveixi de mediador el pensament, tenen també en aquest el seu fonament últim. ''{{citar ref-web|url=http://www.lainsignia.org/2005/octubre/cul_050.htm|títol=Friedrich Engels: La historia de siempre - La Insignia<!--Títol generat per bot-->}} </ref>}}
 
Des d'un punt de vista o d'altre, el concepte va adquirir un tint [[pejoratiu]] del qual no s'ha desprès. Sota aquesta concepció negativa, cada ideologia és una [[cosmovisió]] que pretén despullar l'ésser humà de la seva llibertat, submergir-lo en una mentida, convertint-lo en part d'una massa que es pretén manipular i, si triomfa, dominar. Des d'aquest punt de vista, les ideologies són eines de [[control social]].
Línia 42:
La denominació de "nou cristianisme" va ser en realitat enganyosa per a un sistema que, prenent [[Isaac Newton]] com a referència suprema, pretenia reemplaçar [[Déu]] per la [[llei de la gravitació universal]]. En l'aspecte espiritual, les ciències substitueixen la religió. En l'aspecte temporal, els economistes reemplacen els polítics.
 
El sistema de govern ha d'incloure tres cambres, (inventors, cambra... execució).<ref> Per a més detalls, vegeu [[Pierre Muss]] ,'' filosofia i la creació de xarxes de telecomunicacions''</ref> Saint-Simon presenta la seva exclusiva confiança en el progrés industrial. El seu sistema era molt ple de religiositat, especialment en els darrers anys.
 
===Recerca d'un sistema coherent (1825) ===
Línia 109:
[[Willard Van Orman Quine]], per la seva banda, lliga la ideologia a una manera de considerar l'[[ontologia]].<ref> Notes on the Theory of Reference, a ''From a Logical Point of View'', 1935, pàg. 131</ref>
 
A finals del segle passat, però, s'entra en una època de menysvaloració d'allò ideològic, sota el guiatge de les ideologies conservadores, de manera que alguns han proclamat "la fi de les ideologies".<ref> Bell, D. ( 1960)''The End of Ideology: On the exhaustion of Political Idees in the Fifties''</ref> Fins i tot, s'ha proclamat el triomf del [[pensament únic]] i la "fi de la història" o el [[xoc de civilitzacions]].<ref>{{citar ref-llibre | cognom= Huntington| nom= Samuel Phillips| enllaçautor= Samuel Huntington| títol= El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial| pàgines= | edició= 1a ed.| llengua=català| editorial= Proa| isbn= 84-8437-561-7| data= 2006| ref=}}</ref>
 
La ideologia s'ha d'estudiar en termes de la seva pròpia lògica més que en els de la filosofia que se'n deriva.