|
==Descripció==
El [[1919]], Theodor Kaluza, llavors professor ajudant a la universitatUniversitat de [[Königsberg]], envià una carta a [[Albert Einstein]] presentant-li la seva teoria. Einstein respongué amb entusiasme i en recomanà la publicació a la revista de l'Acadèmia Prussiana de Ciències,<ref>«Zum Unitätsproblem der Physik», ''Sitzungsberichte Preussische Akademie der Wissenschaften'' '''96''', p. 69 (1921)</ref> que ho féu el desembre de 1921. En la seva teoria, Kaluza demostrava com, en un espai-temps de cinc dimensions (quatre d'espacials i una de temporal), es podia unificar en una sola teoria la relativitat general d'Einstein i l'electromagnetisme de Maxwell, de manera que s'aconseguia una descripció unificada de les forces de la naturalesanatura conegudes en aquells moments (les forces nuclear feble i nuclear forta encara no s'havien descrit correctament). Les equacions resultants de la teoria es poden separar en tres conjunts, un d'equivalent a les [[equacions de camp d'Einstein]], un altre equivalent a les [[equacions de Maxwell]] yi un darrer conjunt consistent en un camp escalar addicional anomenat «radió».
La teoria de Kaluza era elegant matemàticament i tingue un ressò considerable. Nogensmenys, tenia un problema greu: perquèper què no observem la dimensió extra que postula? AEn l'article, Kaluza no responia a aquest problema, que quedà sense respondre durant un temps. Fou el físic suec [[Oskar Klein]] qui aportà una possible solució al problema. El [[1926]], en un article aen ''Zeitschrift für Physik,''<ref>''Zeitschrift für Physik'' '''37''', p. 895 (1926).</ref> postulà que en realitat la cinquena dimensió extra de Kaluza podia estar extraordinàriament recargolada, de manera que l'espai en aquesta dimensió no tindria més d'uns 10<sup>-32</sup> metres, de manera que la seva presència és inobservable a les nostres escales.
Amb la nova modificació de Klein, la teoria, llavors ja coneguda com a ''teoria Kaluza-Klein'', recobrà el seu interès. Malgrat tot, seguiacontinuava presentant problemes importants: en primer lloc, no era una descripció [[mecànica quàntica|quàntica]] de les forces (no era una [[teoria quàntica de camps]]) i, en segon lloc, no incloïa els [[fermions]]. D'aquesta manera, la teoria va quedar oblidada, com un intent interessant però que no aconsegueix una descripció completa de la natura. Tot i així, la idea bàsica de la teoria (dimensions extra recargoladesextrarecargolades a nivell microscòpic, no gaire superior a la longitud de Planck) és a la base de les modernes [[teoria de cordes|teories de cordes]], que igualment intenten unificar totes les forces conegudes.
===Notes===
|
