Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot fa desambiguació assistida de Al-Jazira (desambiguació)
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí''' o, més senzillament, '''Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra''' ([[Tawwaj]], [[632]] - [[Merv]], vers [[702]]) fou un [[general]] [[àrab]] del [[segle VII]], [[epònim]] dels [[muhabàllidesMuhallàbides|muhal·làbides]]. El seu pare era un persa que havia emigrat a [[Oman]] i d'allí a [[Bàssora]].
 
Va fer carrera militar i les seves primeres operacions destacades foren a la regió d'[[Ahwaz]] en temps dels califes [[Úmar ibn al-Khattab]] i [[Alí ibn Abi-Tàlib]]. Va fer dues campanyes a [[Sistan]], la primera el 653/654 i la segona del 662 al 665. Va arribar fins al [[Sind]] i després va anar al [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]] on va estar a les ordes d'al-Hakam ibn Amr al-Gifari (governador 665-670) i de Said ibn Uthman ibn Affan (governador 676-680). El 681 va quedar a les ordes del governador Salm ibn Ziyad fins al 683. A la mort del califa [[Yazid I]] (683) i en el marc del suport general del que gaudia [[Abd Allah ibn al-Zubayr]], Khurasan va quedar en el bàndol d'aquest i [[Abd Allah Abu Salih ibn Hazim]] fou nomenat governador (ja ho havia estat del 661 al 662). La regió estava en mans de Salm ibn Ziyad (nomenat vers el 680 per Yazid) que volia que Abi Said al-Muhallab ibn Abi Sufra fos el seu substitut, però finalment fou convençut de renunciar a favor d'Abd Allah. Aquest va arribar a la capital provincial [[Merv]] i tot el territori estava en revolta dirigida per Aws ibn Talaba i es va haver d'imposar per la força; els [[rabia]] i els [[tamimites]] van haver de ser combatuts i també els [[heftalites]], però va aconseguir diverses victòries que li van garantir el predomini. Abd Allah va governar fins al [[692]] i llavors Ibn al-Zubayr va nomenar governador a al-Muhallab però aquest era a [[Bàssora]] i no va poder anar al Khurasan car els bassorians li van impedir sortir perquè volien que anés a combatre als [[azraquites]]. Aquesta tasca li va ocupar els següents anys; havia netejat les zones de Bàssora i Ahwaz vers el 686/687 quan [[Musab ibn al-Zubayr]] li va encarregar anar a combatre a [[al-Mukhtar ibn Abi Ubayd]] a [[Kufa]]. Al-Muhallab va conquerir Kufa i fou nomenat governador de [[Mossul]] i la [[Al-Jazira |Djazira]] (amb autoritat a [[Armènia]] i [[Azerbaidjan]]) i fou encarregat de protegir l'[[Iraq Arabí|Iraq]] dels omeies i de liquidar les restes del grup [[Khashshabiyya]] que es mantenia a [[Nisibe]]. El successor de Musab, Hamza, li va confiar altre cop la lluita contra els azraquites però el governador de l'Iraq (probablement al-Harish ibn Abu Rabia<ref> L'Enciclopèdia de l'Islam dona com a governador, probablement per error, a [[Khalid ibn Abd Allah al-Kasri]] que ho fou del 724 al 738 </ref>) el va enviar a Ahwaz, si bé va retornar al seu govern per orde del propi califa [[Abd-al-Màlik ibn Marwan]] (685–705) vers el 693. La mort poc després del governador de l'Iraq [[Bishr ibn Marwan]] (690-693) va causar la [[deserció militar|deserció]] de les tropes de Bàssora i de Kufa i fins a l'arribada d'[[al-Hajjaj ibn Yússuf]] (governador 694-714) no va poder reprendre la lluita contra els azraquites, que llavors foren altre cop derrotats i es van haver de retirar del Khuzestan i [[Fars]], passant al [[Kirman]] on es van fer fort a [[Djiruft]], on es van acabar dividint en dos grups: Katari ibn al-Fudjaa va portar al seu grup al [[Tabaristan]], i Abd Rabbih va restar amb els altres a Djiruft. Al-Muhallab va derrotar a Abd Rabbih a Djiruft el [[696]]/[[697]].