Sonata per a piano núm. 6 (Beethoven): diferència entre les revisions

La '''''Sonata per a piano núm. 6 en fa major, op. 10, núm. 2,''''' és la segona de les tres sonates op. 10 de [[Ludwig van Beethoven]] dedicades a Anna Margarete von Browne, la dona del comte Johann von Browne (1767-1827), un diplomàtic rus resident a Viena que era un dels mecenes de Beethoven.<ref>[http://www.bbc.co.uk/radio3/classical/pizarro/sonata05.shtml BBC Radio 3 website]</ref> La comtessa també va rebre les dedicatòries de les Variacions, WoO 76 i WoO 71. Les primeres crítiques van elogiar les ''Sonates op. 10'', assenyalant que van ser compostes en "un estil viril i seriós."<ref name="AlMusic"/> Aquesta és una composició del primer període creatiu, anticipant obres en [[do menor]] més notables, com la ''[[Sonata per a piano núm. 8 (Beethoven)|Sonata Patètica]]'' i la ''[[Simfonia núm. 5 (Beethoven)|Cinquena simfonia]]''.

 

 

=== I. Allegro ===

El primer moviment és un ''allegro'' en [[forma sonata]]; cal destacar que en el desenvolupament no es fa un ús clar dels temes de l'exposició.

 

=== II. Allegretto ===

El segon moviment és un ''allegretto'' amb estructura ternària, AB-A', amb un tema principal en [[fa menor]] al que li segueix la secció central en [[re major]]. El moviment conclou amb la repetició ornamentada del primer tema. Encara que pel tempo i l'estructura podria ser catalogat com un [[minuet]] amb trio, el caràcter malenconiós d'aquest ''allegretto'' no coincideix amb l'esperit lleuger i dansaire del minuet.

 

=== III. Presto ===

L'últim moviment és en [[fa major]], en [[forma sonata]], en el que destaca l'exposició amb un [[Fuga|fugat]].

 

== Referències ==