Quark u: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: els demés i > els altres i
mCap resum de modificació
Línia 30:
El '''quark amunt''' (o '''quark dalt'''), en [[anglès]] '''''quark up''''' o '''quark u''', representat internacionalment pel [[símbol]] '''u''', és un dels sis [[sabor (física)|aromes]] o classes de [[quark]]s.<ref name=jorba>''Física nuclear I'', de Jaume Jorba i Bisbal, [[ETSEIB]], Edicions [[Universitat Politècnica de Catalunya|UPC]], [[2000]]. ISBN 9788483013731 {{ca}}</ref> És un element fonamental de la [[matèria]] (la major part de la qual, és a dir, tota, excepte les partícules mediadores de les quatre interaccions fonamentals, està formada per quarks i [[leptons]]) que es caracteritza per tenir una [[càrrega elèctrica]] de +2/3 de la [[càrrega elèctrica#càrrega elèctrica elemental|càrrega elemental]], un [[isospín feble]] (isospín a la [[força nuclear feble]]) de +1/2 i un [[Sabor (física)|aroma]] de +1/2. La seva [[massa]] podria estar entre 1,5 M[[electrovolt|eV]]/[[velocitat de la llum|c]]<sup>2</sup> i 4,0 MeV/c<sup>2</sup>, tot i que no es coneix del cert. La seva [[antipartícula]] és l'antiquark amunt, que té el color complementari (o anticolor) al quark amunt.
 
El quark amunt, '''u''', i el [[quark avall]], '''d''', són els dos quarks de primera generació, més estables que els altres i que es van mantenir més d'un [[segon]] després al ''[[Big Bang]]'', tot i que sempre agrupats en [[hadrons]], com per exemple [[protons]] o [[neutrons]]. Com els altres quarks, el quark amunt té [[càrrega de color]]; "vermella", "verda" o "blava"; i és sensible a la [[força nuclear forta]] portada per [[gluons]]. Un protó, per exemple, està format per dos quarks amunt i un avall, mentre que un neutró l'ho és per un amunt i dos avalls. Les masses del protó i del neutró són semblantessemblants, cosa que fa que es comportin de manera essencialment igual frontdavant ade les forces nuclears fortes.<ref>''Sobre el premi Nobel de Física 1999'', de Domènec Espriu, a ''Els premis Nobel de l'any 1999: Cicle de conferències'', [[Institut d'Estudis Catalans]], [[2003]]. ISBN 9788472835221 {{ca}}</ref>
 
La seva existència va ser postulada per primera vegada per Murray Gell-Mann i George Zweig l'any [[1964]], en desenvolupar el model de quarks, amb aleshores només tres d'ells. En [[1967]] hom els va captar per primera vegada en experiments portats a terme al Centre de l'Accelerador Linear d'Standford (en [[anglès]], ''Stanford Linear Accelerator Center'', SLAC), un laboratori de la [[Universitat de Stanford]].