Diferència entre revisions de la pàgina «Cultura gal·loromana»

cap resum d'edició
m (Corregit: èlits > elits)
Hom designa amb '''''cultura gal·loromana''''' el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a [[Gàl·lia]] durant l'ocupació [[romans|romana]] des del temps d'[[August]] fins a la caiguda de [[Roma]], alel [[486]].
 
[[fitxer:Galloroemische grabfiguren museum ingelheim.jpg|thumb|Escultures de tombes gal·loromansloromanes al museuMuseu d'[[Ingelheim]]]][[fitxer: Sanxay Amphitheatre-2.jpg|thumb|esquerra|L'amfiteatre de [[Sanxay]] (França)]]És el resultat del mestissatge dels substrats [[Celtes|cèltics]] i gàl·lics amb el superstrat romà. La influència romana va ser més llarga a les parts meridionals, com a les ciutats de d'[[Arle]], [[Ciutat d'Autun|Autun]], [[Cassinomagus]], [[Narbona]], [[Nimes]], [[Lió]] i [[Viena del Delfinat]], aen les quals elsles elits van força romanitzar-se molt.
 
[[Fitxer:Glimes Tumulus JPG1.jpg|thumb|esquerra|[[Túmul]] gal·loromà a [[Glimes]] ([[Belgica|Bèlgica]])]]UnEn destaca l'art ceràmic, conegut com a ''sud-galgàl·lic'', inspirat de la ceràmica sigil·lata aretina.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0233017 Enciclopèdia Catalana]</ref> Tot i que els romans incineraven els morts, els gal·loromans de la [[Tongeren|Civitascivitas Tungrorum]] van preferir sebollir-los en [[túmul]]s.
 
 
Després de les invasions [[Germànics|germàniques]], l'organització gal·loromana va mantenir-s'hi molt més que al nord. Des del [[segle V]], l'esglésiaEsglésia i, més tard, l'administració [[Dinastia Merovíngia|merovíngia]] van utilitzar-la. Molts gal·loromans hi van obtenir càrrecs importants. Els més coneguts són l'historiador [[Gregori de Tours]], l'arquebisbe [[Cesari d'Arles]] i el bisbe [[Sidoni Apol·linar]].
 
==Toponímia==
Els [[toponímia|topònims]] amb el sufix –acum en [[llatí]] indiquen sovint el lloc d'un establiment d'origen gal·loromà. El prefix es refereix aleshores a un nom com.: ''Bellovacum'' ([[Beauvais]]), per exemple, significa 'casa de Belovus'.
En les diverses llengües, aquest sufix va evolucionar vers:
*-ai, -ais, -ay, -igny, -ignies en francès: Tornacum ([[Tournai]]), [[Marsannay-la-Côte|Marsannay]], [[Montignies-sur-Roc|Montignies]], [[Sanxay]]…
*-ach en alemany i luxemburguès: [[Echternach]]…
===A Bèlgica===
*El ''Gallo-Romeins Museum'' de [[Tongeren]]
*L’L'''Espace Gallo-Romain'' d'[[Ath]]
*L'''Espace d'accueil Geminiacum'' a [[Liberchies]]
*El parc arqueològic de Malagne a l'endretindret d'una [[vil·la]] gal·loromana excavada a [[Rochefort (Bèlgica)|Rochefort]].
===A França===
*Els ''Musées gallo-romains'' de [[Saint-Romain-en-Gal]] i de [[Lió]]
{{commonscat}}
 
*[http://www.galloromeinsmuseum.be/uitbreiding/ ''Web'' del museuMuseu de Tongeren] {{nl}}, {{fr}}, {{de}} i {{en}}.
*[http://www.galloromeinsmuseum.be/uitbreiding/ ''Web'' del museuMuseu de Saint-Romain-en-Gal i de Lió-Fourvière].
*[http://villaloupian.free.fr/ ''Web'' de la vil·la de Loupian].
*[http://www.mairie-brest.fr/brest/chateau_brest.htm La fortalesa de Brest (en francès)].
== Referències ==
{{referències|2}}