Jurament de Radulf Oriol: diferència entre les revisions

{{citació|Iuro ego, Radolf Oriol, filium Mirabile, a(d) te, Ragimundo, chomite, filium Ermetructe, et a te Ermesende, chomitissa, filiam Gilga, ''de ipssos chastellos de Aringo et de Oriti''; '''go fideles vos ende seré; go no llos vos devetaré, ni devetaré no llos vos faré'''. Et si de Giriperto, meum seniore menus ([e)]venerit per morte, '''go a vós ende atenderé sine lóchoro che non vos ende de demandaré.''' Quamu (o: Quomu?) ací est est scriptu et omo ligere hic pote, '''sí vos ate([n)]ré''' (escrit: 'atere') '''et sí vos atenderé per directa fidem sine vestro (vostro?) enchanno'''. Per Deum et sanctis suis.
|col2=Juro jo, Radulf Oriol, fill de Mirabile, a tu Ramon, comte [de Pallars Jussà], fill d'Ermetruit, i a tu Ermessenda, comtessa, filla de Guilla. Dels castells d'Areny [de Noguera] i d'Orrit, jo us en seré fidel; jo no us els denegaré ni us els faré denegar. I, si Girbert, senyor meu, ve a menys per mort, jo us atendré [segons les obligacions feudals] sense llogre, que no us en demanaré. Com ací és escrit i hom hi pot llegir, us atendré per dreta fe [fidelitat] sense enganyar-vos, per Déu i pels seus sants.|''[[Arxiu de la Corona d'Aragó]] (Liber Feudorum Maior, Reial Cancelleria, pergamí Ramon Borrell, 119)''{{sfn|Moran|2001|p=46}}}}