Mines de Gavà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Gavà usant HotCat
Afegits els apartats Descobriument i historiografia, Cronologia, Producció i Distribució. Canvis menors a la presentació i L'extracció
Línia 17:
}}
 
El jaciment arqueològic de les '''Mines Prehistòriques de Gavà''', també conegudes com a Mines Neolítiques de Can Tintorer<ref>{{Ref-llibre|cognom = VILLALBAVillalba, M.J.; BAÑOLASBañolas, L.; ARENASArenas, J.; ALONSOAlonso, M. 1983|nom = |títol = Les Mines Neolítiques de Can Tintorer, Gavà. Excavacions 1978-80|url = |edició = primera|llengua = català|data = 1983|editorial = Exacavacions Arqueològiques a Catalunya, 6. Generalitat de Catalunya|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = }}</ref>, és un jaciment [[neolític]] que ocupa les zones de Can Tintorer, les Ferreres i Rocabruna del municipi de [[Gavà]]. Es tracta del conjunt de [[mineria|mines]] en galeria més extens i antic d’Europa i l’únic neolític dedicat a l’extracció de [[variscita]], un mineral de color verd utilitzat per elaborar ornaments destinats tant al consum local com per al intercanvicorporals. Té una extensió de 200 [[Hectàrea|hectàrees]] on s’han localitzat més d’un centenar de mines, sense descartar que n’hi hagi més<ref>{{ref-publicació | cognom = Calpena | nom = Enric | enllaçautor = Enric Calpena | article = Dins de les entranyes de la prehistòria | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 55 | data = maig 2007| pàgines = p. 63|issn = 1695-2014}}</ref>. Durant les èpoques [[Ibers|ibèrica]] i romana i durant l’edat mitjana les mines es tornen a explotar per obtenir mineral de [[ferro]], així com als segles XVIII, XIX i principis del XX.
 
Al 1996 el jaciment va ser declarat [[Bé Cultural d'Interès Nacional|Bé Cultural d’Interès Nacional]].
Línia 29:
 
== Descobriment i historiografia ==
El jaciment es va descobrir de manera oficial l’any 1975 quan unes obres d’urbanització en el barri de Can Tintorer van posar al descobert unes obertures a la roca. Però popularment ja se sabia que “havia forats”, doncs algunes estructures que romangueren obertes havien estat utilitzades pels veïns des d'antic com a fresqueres, abocadors o refugis durant la Guerra Civil.
 
L’any 1978 el nucli originari de l'actualdel CIPAG (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l'Arqueologia del Garraf-Ordal) inicia les primeres excavacions arqueològiques<ref>{{Ref-publicació|cognom. =Aquest ALONSO,any M;també EDO,es M;crea GORDO,el L;Museu MILLAN,de M;Gavà VILLALBAper acollir, MJ.investigar 1978|nomi =difondre |articleel =jaciment Explotacióni minerales neolíticatroballes. enFins Canl’any Tintoré,1980 Gavà,s’excavaren Barcelona|publicacióles =mines Pyrenaelocalitzades 13-14.i Universitates derebaixa Barcelona.|urlmecànicament =el |datasolar =per 1978|pàgineslocalitzar-ne =de 7-14}}</ref>noves. TambéAl és en aquest any quan es crea1991 el Museu de Gavà perassumeix acollir,les investigarexcavacions i difondreimpulsa elun jacimentprojecte id’intervenció lesintegral troballes.que Alcomptà 1991amb ésla elconcessió Museud’una deescola Gavàtaller quiper assumeix les excavacions mitjançant l’Escola Tallerpart de l’[[Servei Públic d'Ocupació Estatal|INEM]]l’INEM, dedicat a formar auxiliar d’excavació i difusió de patrimoni. EnEs els tres anys que durà l’Escola Taller es va prospectarprospecta el jaciment i excavars’excaven diverses mines i s’elaborà, juntament amb els tècnics del Museu, diferentss’elaboren tallers didàctics i guions per realitzar visites al jaciment, quan part d’aquest es musealitzà i obrir al públic al 1993. És també en aquests anys quan es descobreixen dues de les peces singulars del jaciment: la [[Venus de Gavà]] i el [[trepanació|crani trepanat]]. Paral·lelament a les excavacions i la difusió, s’inicien els treballs de conservació i restauració entreamb ella Museucol·laboració i eldel Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la [[Universitat Politècnica de Catalunya]]. Després d’una pausa, entre el 1998 i el 2000 es reprenen les excavacions i les tasques de restauració i consolidació.
 
A causa d’un projecte urbanístic, all’any 19991998 less’identifica investigacionsun esnou centrensector del jaciment ena la serra de Lesles Ferreres. Els ontreballs es perllongaran fins el 2009. Es localitzen i excaven noves mines neolítiques i ibero-romanes.  D’aquest sector procedeixen els enterraments de les mines 83, 84 i 85, que contenien aixovars funeraris amb peces excepcionals com un collaret de [[corall vermell]], una làmina d’[[obsidiana]]d’obsidiana, ceràmiques de boca quadrada i [[sílex]] melat.
 
Des d’aleshores s’han efectuat excavacions programades, d’urgència i preventives, estudis i tasques de consolidació a càrrec de diferents empreses d’arqueologia i institucions com el Museu de Gavà, la [[Universitat de Barcelona]] i la [[Universitat Autònoma de Barcelona]].
 
== Cronologia ==
Les mines neolítiques van ser explotades ininterrompudament entre el Neolític Antic Evolucionat o Postcardial i el [[Neolític mitjà|Neolític Mitjà]], tal i com ho testifiquen les ceràmiques corresponents al Neolític Postcardial tipus Molinot i les de la Cultura dels Sepulcres de Fosa del Neolític Mitjà.
 
També s’han realitzat datacions [[Carboni-14|radiocarbòniques]] en materials provinents de diferents estructures mineres. Les datacions corresponents al Postcardial oscil·len entre el 3350 i el 2950 aC (no calibrat) i les del Neolític Mitjà entre el 2950 i el 2550 aC (no calibrat). Això les situaria entre el 4200 aC i el 3400 aC, entre la segona meitat del IV mil·lenni i la primera meitat del III mil·lenni aC.<ref name=":0" /> Cal tenir present, però, que les datacions provenen de mostres pertanyents al rebliment de mines una vegada ja en desús; per tant, l’explotació hauria de ser anterior. En aquest sentit, trobem variscita gavanenca a la [[Cova de Can Sadurní]] ([[Begues]], Barcelona) en moments postcardials anteriors als identificats a Gavà<ref>{{Ref-publicació|cognom = Edo, M.; Antolín, F.; Barrio, M.J|nom = |article = Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), de la captación de recursos abióticos al inicio de la minería de aluminio-fosfatos (10500-4000 cal ANE) en el macizo de Garraf|publicació = Rubricatun núm.5. Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític|url = http://www.raco.cat/index.php/Rubricatum/article/view/269765/357309|data = 2012|pàgines = 299-306}}</ref>. O la localitzada a la Cueva de Chaves ([[:es:Bastarás|Bastarás]], [[Província d'Osca|Osca]]) i la Cueva del Moro ([[Olvena]], Osca), confirmades químicament com de Gavà però localitzades en enterraments del Neolític Antic del VI mil·lenni aC<ref>{{Ref-publicació|cognom = Baldellou, V.; Utrilla, P.; García-Gazólaz, J|nom = |article = Variscita de Can Tintorer en el Neolítico Antiguo del valle medio del Ebro|publicació = Rubricatum núm.5. Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític|url = http://www.raco.cat/index.php/Rubricatum/article/view/269766/357310|data = 2012|pàgines = 307-314}}</ref>.
 
No es disposen de datacions absoltes per a les mines ibero-romanes però l’explotació es situaria entre els segles IV aC i I dC<ref>{{Ref-publicació|cognom = Bordas, A. et al.|nom = |article = Les mines històriques al sector de la serra de les Ferreres: darreres aportacions a l’estudi de la minería del ferro a Gavà|publicació = Rubricatum núm.4. Intervencions arqueològiques a les Mines de Gavà (sector serra de les Ferreres) Anys 1998-2009. De la variscita al ferro: neolític i antiguitat|url = |data = 2010|pàgines = 247-262}}</ref>.
 
== Descripció ==
Linha 42 ⟶ 49:
 
== L’extracció de la variscita: mines, estructures i utillatge miner ==
Durant el neolític, els sistema d'extracció de la variscita va ser subterrani, amb una distribució i morfologia d'estructures d'extracció adaptades a la geologia de la zona. L'activitat minera se centra en el context de les pissarres aluminiques silicítiques grises on trobem dos tipus diferents de mineralitzacions de fosfats. D'una banda, nivells monomineràlics d'estringita, variscita i apatita, i, de l'altra, vetes de variscita, sobretot, però també amb estingita i fosfosiderita, als quals s'associa alunita i jarosita.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom = Bosch|nom, = Josep i AlíciaJ.; Estrada, iA.; Noain, M.J|nom José= Noain|article = Minería neolítica en Gavà (Baix Llobregat, Barcelona),|publicació = Trabajos de Prehistoria, nº 53|url = http://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/405/413|data = 1996|pàgines = 59-71}}</ref>
 
Les estructures subterrànies presenten diferents graus de complexitat. Les més senzilles es troben en en llocs on podia haver afloraments de minerals. Són estructures aïllades, amb pou d'accés i una galeria de longitud i inclinació variable que poden finalitzar amb alguna bifurcació. Les estructures més complexes tenen interconnexions entre elles, amb galeries, pous interiors i cambres obertes per resseguir els minerals. Es poden trobar galeries de prospecció, la finalitat de les quals era accedir a zones de pissarres riques en minerals. Fins a l'actualitat, s'han localitzat 109 punts d'extracció minera.
 
L'utillatge usat per a l'extracció minera s'ha recuperat dels mateixos farciments de les mines. Era divers i alhora especialitzat. D'una banda s'ha recuperat utillatge pesat, com pics i maces de corniana. S'han recuperat els caps els quals, de vegades, presenten marques d'encaix de possibles mànecs de fusta. Aquest tipus d'utillatge s'utilitzava probablement per a trencar grans blocs. D'altra banda, hi ha utillatge d'os, com cisells fets a partir de metàpodes de bou, que s'usaven amb percussors de quars, la finalitat del qual era el trencament de les esquerdes i capes de pissarra per a l'extracció del mineral. És de suposar l'ús d'altre tipus d'utillatge fet amb fusta o matèries orgàniques, però que no ha perviscut, així com tot una diversitat d'utillatge auxiliar per a la seva elaboració i reparació.<ref name="Ref"/>
 
No s’han trobat sistemes d’iluminació artificial -necessaris- però sí petits forats excavats a les parets on es podria col·locar algun sistema d’iluminació, així com una gran quantitat de carbons de fustes cremades.<ref name="Ref" />
 
== La producció d'ornaments corporals de variscita ==
Les denes de variscita en procés d’elaboració que s’han recuperat permet afirmar que s’elaboraven al mateix jaciment.
Es començava separant la variscita de la pissarra i es triava els fragments sense impureses per evitar trencaments. Després es donava forma (de disc, llàgrima, cilindre, barrilet o plaqueta triangular, rectangular o ovalada) tallant-la i polint-la amb polidors de gres. La perforació es feia des d’una o les dues cares de la dena amb perforadors manuals o trepants amb broques de sílex. I es tornava a polir. S’elaboraven principalment collarets i braçalets, de nombre variable de peces i que podien combinar-les amb peces d’altres minerals.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom = Bosch, J.; Bordas, A|nom = |article = El neolític a Gavà. Miners, pagesos i intercanvis|publicació = L’arqueologia a Gavà. Homenatge a Alícia Estrada|url = |data = 2009|pàgines = 45-66}}</ref>
 
== La distribució d'ornaments corporals de variscita ==
L’abast de l’explotació minera de Gavà mostra no només un consum local sinó que la producció estava dirigida sobretot al consum extern.
 
Durant el neolític es troben ornaments corporals elaborats amb minerals verds a tot l’occident europeu. És improbable que l’origen de tot sigui Gavà però anàlisis químiques efectuades sobre diferents peces de variscita permet situar la seva àrea de difusió fins a la [[Provença]] pel nord-est, l’eix de l’[[Ebre]] per l’oest i el sud, i la regió de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] pel nord<ref name=":1" />. El [[Vallès Occidental]], el [[Solsonès]] i [[Andorra]] són les zones on s’ha localitzat més peces de variscita de Gavà<ref>{{Ref-publicació|cognom = Weller, O.; Fíguls, A|nom = |article = Los intercambios a media y larga distancia y el rol de la sal en el neolítico medio en el altiplano y Prepirineo central catalán|publicació = Rubricatum núm.5. Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític|url = http://www.raco.cat/index.php/Rubricatum/article/view/269334/356872|data = 2012|pàgines = 201-212}}</ref>.
 
La distribució de la variscita es va poder efectuar a través de diferents vies: la del [[Llobregat]] i els seus afluents unia la costa amb el [[Pirineus|Pirineu]]; una altra seguiria la [[Depressió Prelitoral Catalana]] que, per un costat, uniria el [[Baix Llobregat]] amb les comarques de Tarragona i les [[Terres de l'Ebre|terres de l’Ebre]] i, per l’altre, les comarques de Girona cap al sud de França; la tercera via seria la litoral estenent-se al nord pel [[Barcelonès]] i el [[Maresme]] i al sud pel [[massís del Garraf]], les costes de Tarragona i la desembocadura de l’Ebre<ref name=":1" />.
 
Els intercanvis també portaren objectes i idees foranis a Gavà com la corniana amb la que es feien els pics, procedent de la [[Collserola|serra de Collserola]]; sílex melat de l’Alta Provença; destrals de fibrolita i eclogita dels [[Alps]]; làmina d’[[obsidiana]] del Monte Arci ([[Sardenya]]); collaret de [[corall vermell]]; basos de boca quadrada de tradició nord-itàlica; ceràmiques fosques d’estil Chassey ([[Migdia-Pirineus|Midi Francès]]); pes de teler tupis Lagozza (nord d’[[Itàlia]]); i ceràmica d'[[engalba]] vermella amb paral·lels a [[Andalusia]] i l’illa de [[Lipari]] (Itàlia).<ref>{{Ref-publicació|cognom = Borrel, F.; Bosch, J|nom = |article = Las minas de variscita de Gavà (Barcelona) y las redes de circulación en el neolítico|publicació = Rubricatum núm.5. Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític|url = http://www.raco.cat/index.php/Rubricatum/article/view/269767/357311|data = 2012|pàgines = 315-322}}</ref>
== La distribució d'ornaments corporals de variscita ==
 
== Parc Arqueològic Mines de Gavà ==
[[Fitxer:Mines de Gavà 003.JPG|thumb|Vista general de l'interior del Parc Arqueològic Mines de Gavà]]
{{AP|Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà}}
El '''[[Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà|Parc Arqueològic Mines de Gavà]]''' ofereix un acurat programa de visites que inclou: diverses exposicions de restes trobades a les excavacions; projeccions audiovisuals que, emprant les més modernes tècniques de reproducció tridimensional, presenten com era la vida al neolític; demostracions pràctiques de les eines que empraven i una visita a una reproducció de les mines en la qual s'hi han inclòs tots els elements que apareixen a les mines reals. Per a habilitar el Parc, inaugurat el [[2007]] però projectat als anys noranta,<ref>{{Ref-publicació|cognom = Borrell, M.; Bosch, J.; Carreté, J.M, Verdaguer, M.T.|nom = |article = "Projecte integral Mines Prehistòriques"|publicació = Puig Castellar, núm. 6|url = |data = 1995|pàgines = }}</ref> el govern va haver de fer una inversió d'aproximadament nou milions d'euros.
 
== Vegeu també ==