|
| camp4 =
}}
La '''Vall Ferrera''', (també escrit antigament '''Vallferrera''' en algunes fonts o fins i tot '''Vallfarrera''',) és una [[vall]] que constitueix una de les unitats que formen la subcomarca de les [[Valls de [[Tírvia]]. Comprèn el terme municipal d'[[Alins]], a la comarca del [[Pallars Sobirà]] ([[Catalunya]]).
== Etimologia ==
Es coneix des d'antic l'explotació del [[ferro]], en aquesta vall. Des de l'[[Altaalta edat mitjana]] està documentada l'existència de [[forja|fargues]] a la vall, que en les millors èpoques arribaren a ser tres a [[Alins]] i d'altres a [[Ainet de Besan]] i a [[Àreu]]. Totes cessaren les seves activitats i foren abandonades a darreries del [[segle XIX]], però hi ha notícies del [[1874]] quesegons permetles xifrarquals enles 360cinc tonesfargues deque ferrohi ahavia l'anyen produïdesaquell amoment lesproduïen cinc360 farguestones existentsde enferro aquellcada momentany. Entre lL'extracció idel treballmineral, l'elaboració del ferro i l'obtenció del [[carbó]] necessari, proporcionava feina a unes 600 persones hi trobaven feina, i es dedicaven unes 700 cavalleries per al seu transport del metall cap a la resta de Catalunya i l'[[Aragó]].
L'origenHi es troba enha afloraments superficials de mineral de ferro en diversos llocs de la vall (com [[Buiro (Ainet de Besan)|Buiro]], [[Virós]].., etc.) i diverses fonts ferruginoses. El nom de ''Vall Ferrera'' està documentat ja des del [[segle XI]]<ref>Pladevall 1984.</ref>
== Descripció de la vall ==
Vertebren la vall la conca principal de la [[Noguera de Vallferrera]] i i la seva subsidiària de, la [[Noguera de Tor (Vall Ferrera)|Noguera de Tor]]. Tot el conjunt és afluent de la [[Noguera de Cardós]] just al capdavall de la vall, de manera que es pot considerar que el riu sencer és dins de la vall de la qual pren el nom. La Vall Ferrera deixa la Vall d'[[Andorra]] a l'est. És una vall d'elevada extensió, de pes en la història medieval del país i valor paisatgístic i, d'atractiu turístic. La seva ampla capçalera acull moltes rutes excursionistes, atès que formen el marc que l'envolta cims com la [[Pica d'Estats]], el [[Pic de Sotllo]] i el [[Monteixo]], per citar aquells més concorreguts. Inclou la vila d'[[Alins]], capital històrica de la vall i encara avui dia cap de municipi, i dels pobles d'[[Àreu]], amb el seu veïnat de [[la Força d'Àreu]] més al nord, [[Norís]], [[Tor (Alins)|Tor]], [[Ainet de Besan]], [[Besan]] i [[Araós]], seguint-los en ordre descendent segons el curs del riu, a més dels despoblats, de [[Buiro (Ainet de Besan)|Buiro]] i [[Virós]].
AEn nivelll'aspecte geològic dominen els [[esquist]]os amb alguns afloraments de [[roca calcària]]. La vall presenta un rang d'altitud considerable des dels 820 metres del fons de la vall fins als 3131 msnmm de la Pica, pelper la quequal escosa permetenhi desenvoluparha diversos estatges de vegetació dominatdominats per [[pineda (bosc) |pinedes]] de [[pi roig]] en l'[[estatge montàmuntà]], pinedes de [[pi negre]] en l'[[estatge subalpí]], i [[prat]]s en l'[[estatge alpí]].<ref>Farreny 2012.</ref>
== El romànic a la Vall Ferrera ==
|
