Revisió del 14:21, 24 març 2015 modifica Maria Fullana de València (discussió \| contribucions) 24.313 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 15:41, 27 ago 2015 modifica desfés Coentor (discussió \| contribucions) Autopatrullats 19.559 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 23: Com a conseqüència de la pèrdua de la dinastia pròpia i exclusiva de la Corona d'Aragó, el [[Casal de Barcelona]], per la [[Casa de Trastàmara\|Trastàmara]] en el [[Compromís de Casp]] (s. XV), i com a resultat, després, del canvi de la Casa de Trastàmara per la d'[[Casa d'Àustria\|Àustria]] (s. XVI), amb la qual cosa la dinastia deixà de ser exclusiva, l'abast del significat del nom de ''català'' es reduí i tornà a tenir el seu valor primitiu de 'propi de Catalunya', al mateix nivell, doncs, que les altres denominacions regionals de ''valencià'' i ''mallorquí''. Aleshores, la confusió sobre l'origen de l'idioma es reflectí en l'aparició del nom de ''[[llengua llemosina\|llemosí]]''. Amb la [[Renaixença catalana]] (s. XIX), començà la recuperació del nom de ''català'', com a única denominació històrica unitària, no genèrica i usada en tots els territoris als segles XIV i XV. Abans d'aquesta recuperació, però, es crearen algunes denominacions mixtes, mai populars, de les aplicades sobretot a Catalunya i al País Valencià, com ara "llemosí-català", que tenien el precedent de l'expressió "català i valencià" ([[Pere Miquel Carbonell]], darreria del s. XV). I per no renunciar als noms particularistes, aquests s'arribaren a combinar formant un acròstic com ''[[bacavès]]'' ([[Nicolau Primitiu]]), sense ~~gens de~~massa difusió. '''Bacavès''', '''bacarrovaès''' i '''rocavabà''' són denominacions alternatives a la de [[català\|''llengua'' ''catalana'']], inventades a partir d'inicials dels territoris on es parla aquesta llengua, amb l'objectiu de definir una denominació unitària per a la llengua sense referències geogràfiques que provoquessin susceptibilitats. La proposta de ''bacavès'' data de principis del segle XX, com a evolució del terme ''balear-català-valencià'', a partir de les primeres síl·labes de '''''ba'''lear'', '''''ca'''talà'' i '''''va'''lencià'', proposat pel valencià [[Nicolau Primitiu\|Nicolau Primitiu Gómez i Serrano]], el [[1927]], utilitzant-hi les síl·labes inicials dels tres gentilicis en ordre alfabètic. Més recentment, el 1978, en el Manifest de la Llengua Cavabana o Catalana-Valenciana-Balear (publicat al setmanari ''Hoja del Lunes'' de [[Palma]], en el mensual ''Terres Catalanes'' de [[Perpinyà]] i extret de la revista ''[[Ponent quaderns literaris\|Ponent, quaderns literaris]]''), es defensava el terme ''cavabà'' o ''cavabànic'', mot format a partir de les primeres lletres i síl·labes de ''català'', ''valencià'' i ''balear'' (ordenades segons el nombre de parlants) i amb les tres d'[[Aragó]] (per a la [[Franja de Ponent]]), [[Andorra]] i [[l'Alguer]]. Una de les possibles objeccions a aquesta proposta és que, aleshores, la llengua castellana o espanyola hauria de passar a anomenar-se, per exemple, "mecavche", paraula formada per les inicials castellanes dels set estats més poblats on és majoritària (Mèxic, Espanya, Colòmbia, Argentina, Veneçuela, Xile i Equador), si bé aquesta objecció ignora que, a la llengua ''cavabana'', se l'anomena ''català'' a Catalunya, ''valencià'' a València i ''mallorquí'' a l'antic Regne de Mallorques (Balears) des del segle XIV. Cap d'aquestes denominacions ha rebut un nombre d'adeptes significatiu, ni en els ambients acadèmics ni en els populars. Al segle XX, després de les dues dictadures que perseguiren el català (les de [[Miguel Primo de Rivera]] i [[Francisco Franco]]), els contraris a la normalització lingüística volgueren sabotejar-la al País Valencià creant-hi un conflicte onomàstic, cosa que també intentaren a les Illes Balears, sense tantes conseqüències. Al País Valencià, amb la pressió de la violència (un assassinat, agressions, bombes, amenaces, sabotatge d'actes, campanyes de premsa...), s'aconseguí incorporar només la denominació ''valencià'' en l'estatut d'autonomia.

Denominacions de la llengua catalana: diferència entre les revisions