Bernat Tallaferro: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Bernardo Tallaferro.JPG|thumb|rigth|250px|Suposada tomba de Bernat Tallaferro al Monestirmonestir de Santa Maria de Ripoll]]

'''Bernat I de Besalú''', dit ''Bernat'' ''Tallaferro'' (vers el [[970]] - [[Provença]], [[1020]]) fou [[comte de Besalú]] ([[988]]-[[1020]]) i [[comte de Ripoll]] ([[1003]]-[[1020]]). <span lang="CA">Durant el seu govern, el comtat de Besalú va assolir la seva màxima influència i va arribar a ser seu episcopal. El seu sobrenom ve de ser un governant enèrgic i temperamental i un gran guerrer.</span> 

Fou el primer fill del [[comte]] [[Oliba Cabreta]] (920 - 990) i la seva esposa, [[Ermengarda d'Empúries]] (? -994), la qual exercí de regentregenta els primers anys del seu nomenament, fins a la mort d'ella, el [[994]]. Els seus germans foren [[Guifré II de Cerdanya|Guifré]] (970?-1050) que s’ha apuntat que podria ser el seu germà bessó,<ref>{{Ref-web|url = http://www.amicsdebesalu.cat/upload/pdf/circular/id66_3.pdf|títol = Tallaferro, el seu entorn familiar i les relacions amb Occitània i Roma|consulta = 22/1/2015|llengua = |editor = |data = }}</ref> <span lang="CA">[[Abat Oliba|Oliba]] (971- 1046), bisbe de Vic i abat de [[Santa Maria de Ripoll]], Berenguer (? – 1003), bisbe d’Elna, i AdelaïdaAdelaida (? – 1024), a més d’unad'una germanastra de nom [[Ingilberga|''Ingilberga'']], que va ser la darrera abadessa de Sant Joan de les Abadesses.</span><ref>{{Ref-publicació|cognom = Aurell i Cardona|nom = Martí|article = Jalons pour une enquête sur les strategies matrimoniales des Comtes Catalans|publicació = Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona|url = http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/view/202538/298644|data = 1991|pàgines = }}</ref>

<span lang="CA">L'herència d'Oliva Cabreta fou indivisa, però a la mort de la comtessa Ermengarda (994), els tres fills seglars es repartiren els territoris: Bernat esdevingué comte de Besalú i el Vallespir, als quals ell afegiria més endavant el Capcir i Donasà; Guillem, comte de Cerdanya i Conflent; i Oliba, comte de Berga i de la part del Ripollès que no era d’altresd'altres comtats veïns. </span><span class="">El petit, Berenguer, dedicat a l'Església, </span><span>en restava exclòs.</span><span lang="CA"> L’anyL'any 1002, quan Oliba es féu benedictí, el seu comtat de Ripoll va passar a Bernat.</span>

[[File:Maior4.jpg|thumb|Miniatura del [[Liber feudorum maior|''Liber Feudorum Maior'']] (foli 61r) en quequè es representa Bernat I de Besalú, personatge assegut i barbut, rebent l'homenatge del seu fill Guillem I, que està agenollat.]]

El [[992]], es casà amb [[Toda de Provença]], filla de [[Guillem I de Provença]] i d'Urraca de Pamplona. D'aquesta unió en nasqueren vuit fills: <ref>{{Ref-web|url = http://fmg.ac/Projects/MedLands/CATALAN%20NOBILITY.htm#_Toc379550984|títol = Comtes i vescomtes de Catalunya|consulta = 26/1/2015|llengua = |editor = |data = }}</ref>

* la infanta [[Adelaida de Besalú]], casada amb '''[[Ponç I d'Empúries]]''' i, el [[1050]], amb '''[[Ermengol III|Ermengol III d'Urgell]]'''

<span lang="CA">A la mort d'[[Almansor]] (<span lang="EN-US">10 d'agost</span> de <span lang="EN-US">1002</span>), el va succeir com a ''hàjib'' del califat de Còrdova el seu fill [[Abd-al-Màlik al-Mudhàffar|Abd al-Malik al-Muzaffar.]] L’anyL'any 1003, un exèrcit català en el quequal probablement hi havia Bernat va ser derrotat a la <span lang="EN-US">[[Batalla d'Albesa]]</span> per <span lang="EN-US">Abd al-Malik</span>, que acabava de practicar una <span lang="EN-US">[[aceifa]]</span> i al qual els catalans perseguien per recuperar el botí. En la batalla, hi va morir el seu germà Berenguer, bisbe d’Elnad'Elna. </span>

<span lang="CA">Entre els anys 1004 i 1006, les tropes sarraïnes, compostes per uns 20.000 andalusins i dirigides pel mateix </span><span lang="ES">Abd-al-Màlik, </span><span lang="CA">realitzaren una nova incursió a Catalunya </span><span>contra la </span>[[Segarra]]<span> i la </span>[[Ribagorça]]<span>,</span><span lang="CA">. S’enfrontarenS'enfrontaren als exèrcits reunits pels comtes Ermengol I d’Urgelld'Urgell, [[Ramon Borrell]] de Barcelona, Bernat Tallaferro de Besalú i Guifré II de Cerdanya en la població de [[Torà]]. La cavalleria pesant catalana, formada per uns 500 cavallers, va fer estralls en la formació d’avantguardad'avantguarda dels musulmans, que devia estar composta per uns 3.000 combatents, provocant una desbandada i repel·lint la incursió. Bernat fou considerat l’heroil'heroi de la jornada. </span><ref>{{Ref-llibre|cognom = Francesc Fité i Eduard González.|nom = |títol = Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera del segle XI|url = https://books.google.cat/books?id=7wy6u9R0s6gC|edició = |llengua = català|data = 2010|editorial = Univ. de Lleïda|lloc = |pàgines = |isbn = 978-84-8409-355-8}}</ref> <span lang="CA">Abans de la batalla, Bernat arrengàarengà els catalans dient que si Santsant Pere, Santsant Miquel i la Verge Maria, cadascuncadascú matava 5.000 musulmans, quedaria un númeronombre d’enemicsd'enemics prou baix per poder ser vençut.</span><ref>{{Ref-llibre|cognom = Erdmann|nom = Carl|títol = The Origin of the Idea of Crusade|url = |edició = |llengua = anglès|data = 1977|editorial = Princeton University Press|lloc = Princeton|pàgines = 99–100|isbn = }}</ref>

<span lang="CA">Després de la mort del d'Abd al-Malik, el caos polític s’apoderàs'apoderà del califat de Còrdova. El seu germanastre, [[Abd-ar-Rahman Sanxuelo|Abd-al-Rahman Sanjul]], es feuféu proclamar ''hàjib'' i, aprofitant la manca de descendents directes de d'[[Hixam III|Hixam II]], aconseguí que aquest l’anomenésl'anomenés el seu successor. Aquest fet fou considerat una usurpació de poder califal i produí una reacció de la nissaga legítima. Es produí una guerra civil entre els amirites (de la nissaga d’Almansord'Almansor) i els omeies. Els eslaus proamirites i àrabs s’enfrontarens'enfrontaren en una lluita en la quequal participaren tropes mercenàries cristianes a favor d’und'un o altre bàndol i que finalitzà amb la fragmentació del califat en una vintena de petits territoris independents coneguts com a [[regnes de taifes|''regnes de taifes'']]. L’anyL'any 1010, un exèrcit català actuà a favor de la facció proamirita de </span><span lang="ES">[[Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah|Muhàmmad al-Mahdí]] </span><span lang="CA">contra els berbers l</span><span lang="ES">iderats per [[Sulayman al-Mustaín]]</span><span lang="CA">. </span>L'exèrcit, organitzat pel comte de Barcelona Ramon Borrell, es reuní a [[Montmagastre]] el maig del 1010. El formaven les tropes del comte [[Ermengol I d'Urgell]], del comte [[Hug I d'Empúries]] i del comte de Bernat Tallaferro, que sumaven uns 900 cavallers i 315 peons, acompanyats pels seguicis del bisbe <span>Aeci</span> de Barcelona, del bisbe Ot de Girona, del bisbe <span>Sal·la </span>d'Urgell, i el bisbe <span>Arnulf </span>de Vic. El preu dels seus serveis consistia en 100 dinars diaris per a cada comte i dos per a cada combatent. En la seva incursió, arribaren fins a Còrdova, que fou saquejada. Finalment, foren derrotats per un exèrcit berber aquell mateix any prop del riu [[Guadiaro]], on morí un terç de l’exèrcitl'exèrcit, entre ells el comte Ermengol. Les pagues que reverenreberen i el fabulós botí fruit del saqueig realitzat van permetre reforçar els comtats cristians que, des d’aquelld'aquell moment, portarien la iniciativa en les relacions de frontera.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Sancho i Planas Barcelona|nom = Marta|títol = Catalunya any zero. El paper de l’islam en els nostres orígens|url = https://books.google.cat/books?id=v9hbAENVYYEC&pg=PA66&lpg=PA66#v=onepage&q&f=false|edició = |llengua = català|data = 2005|editorial = UOC|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 84-9788-145-1}}</ref>

Dominà el [[Vallespir]] i el [[Fenolleda|Fenollet]] i adquirí el [[comtat de Ripoll]] per la renúncia del seu germà l'[[Abatabat Oliba]] el [[1003]]. <span lang="CA">Bernat fou, durant vint anys, el sobirà del comtat de Besalú. Hàbil polític, va consolidar el seu comtat i féu  possible la seva pervivència durant un segle. </span>

<span lang="CA">L’anyL'any 1014, va morir [[Guislabert I|Guislabert]] de Rosselló i el seu fill [[Gausfred II de Rosselló|Gausfred II]] heretà el comtat. El seu oncle Hug I d’Empúriesd'Empúries, però, envaí el Rosselló per apoderar-se’nse'n. En les lluites entre els comtes de Rosselló i Empúries, Bernat va ajudar el primer a fi de mantenir la separació entre els dos comtats, cosa que l’afavorial'afavoria. A la fi, Hug I acabà havent de restituir el comtat al seu nebot. El seu prestigi féu també que actués de mitjancer en un plet entre la comtessa [[Ermessenda de Carcassona|Ermessenda]] i Hug I d’Empúriesd'Empúries (1017) després de la mort de Ramon Borrell de Barcelona.</span>

<span lang="CA">Va viatjar diverses vegades a Roma. La primera d’ellesen fou l’anyl'any 998 quan, juntament amb Ermengol I d’Urgelld'Urgell, va assistir a un sínode auspiciatpatrocinat per l’emperadorl'emperador [[Otó III del Sacre Imperi|Otó III]]. El 1011, hi anà per recaptar de Sergi IV un privilegi per al monestir de [[Sant Pau de Fenollet]], que ell havia fundat l’anyl'any 1000. Aconseguit el privilegi, Bernat va donar al Papapapa l’esglésial'església de Sant Genís i Sant Miquel dins del castell de Besalú. A més de Sant Pau de Fenollet, el comte afavorí generosament els [[la Grassa|monestirs de la Grassa]] i de Ripoll.</span>

<span lang="CA">En la seva última estada a Roma (1016-1017), Bernat I de Besalú, acompanyat pel seu germà l’abatl'abat Oliba, va aconseguir del papa Benet VIII la creació d’und'un nou bisbat, que depenia de Roma i que coincidia amb els límits del seu comtat. El titular d’aquestad'aquesta diòcesi fou el seu fill Guifré, però la seva existència va ser breu. També demanà al pontífex l’expulsiól'expulsió d’Ingilbergad'Ingilberga, germanastra de Bernat, i les altres monges del convent de Sant Joan de les Abadesses, acusades de vida escandalosa. A més de la dissolució de la comunitat femenina, va aconseguir establir-hi un orde masculí i anomenar-ne abat el seu fill Guifré. No és clara la veracitat de les acusacions. Per una banda, feia temps que Bernat''' '''cobejava els béns del monestir com a dotació per al bisbat de Besalú, cosa que ha fet dubtar de la veracitat de les acusacions,; però, per altra banda, el fet que l’abatl'abat Oliba secundés les acusacions ha fet que molts historiadors hi donin crèdit. A més, el fet que el Papa vapapa trametretrametés una missiva a Ingilberga per tal que acudís a Roma a defensar-se, però ella no s’his'hi va presentarpresentés, s’has'ha vist com una prova més de la culpabilitat de les monges. </span><ref>{{Ref-web|url = http://grupvertex.cat/2013/06/ingilberga-labadessa-sota-sospita-c-977-1049|títol = Ingilberga, l’abadessa sota sospita (c.977-1049)|consulta = 26/1/2015|llengua = català|editor = |data = }}</ref><span lang="CA">  </span>    

<span lang="CA">El 1020, viatjant per la Provença per assistir al casament del seu fill Guillem amb Adelaida de Provença, va morir ofegat en travessar el riu [[Roine]]. Fou sepultat en el claustre del monestir de Ripoll. En el seu testament, va salvaguardar la integritat territorial del comtat de Besalú amb la cessió de tots els dominis a Guillem, el primogènit, a excepció del comtat de Vallespir, el govern del qual va cedir a la seva vídua amb l’obligaciól'obligació de tornar al patrimoni de Besalú després de la seva mort. Amb tot, el bisbat no sobrevisqué sense el seu ajut. Privat de recursos, el seu fill Guifré l’abandonàl'abandonà, després fou abat de sant Joan de les Abadesses. </span>

La figura mítica del [[Comtecomte Tallaferro]], un valent i ferotge lluitador simbolitzantque lessimbolitza lluitesla lluita contra els [[sarraïns]], va ser creada per [[Jacint Verdaguer]] el 1886. El mite està basat en el personatge històric Bernat Tallaferro i apareix en el poema èpic [[Canigó (poema)|''Canigó'']].<ref>[http://ca.wikisource.org/wiki/Canig%C3%B3/Cant_quint Wikitexts - Canigó - Tallaferro]</ref>

* [[Canigó (poema)]].

* [[Comte Tallaferro]].