|
Les '''Cent escoles de pensament''' o '''''zhuzi baijia''''' (en [[xinès tradicional]]: '''諸子百家''', en [[xinès simplificat]]: '''诸子百家''', [[pinyin]]: ''zhūzǐ bǎijiā'', [[Wade-Giles]]: ''chu-tzu pai-chia'', literalment "tots els mestres de les cent escoles") va ser un període d'una gran expansió cultural i intel·lectual a la [[Xina]], comprès entre els anys [[770 aC]] i [[221 aC]], és a dir, durant les èpoques agitades de les [[Primaveres i tardors]] i dels [[Període dels Regnes Combatents (Xina)|Regnes Combatentscombatents]], a la fi de la [[dinastia Zhou]]. També se l'anomena "l'''edat d'or'' de [[filosofia xinesa]]" perquè s'hi van desenvolupar un gran nombre d'idees, moltes de les quals han influït profundament la consciència i el comportament social de tota l'[[Àsia oriental]] fins avui dia. Els pensadors d'aquesta època van ser sovint erudits itinerants, que eren contractats per diversos governants estatals com a assessors sobre els mètodes de govern, de guerra i de diplomàcia. Aquest període es va acabar amb l'arribada al poder de la [[dinastia Qin]] i la subsegüent purga filosòfica ordenada per l'emperador [[Qin Shi Huangdi]].
== Història ==
== Les ''sis escoles'' ==
Hi ha hagut diversos intents de triar d'entre tots aquests corrents aquells que es poden considerar essencials dins la història del pensament xinès. El primer historiador que va fer-ne una classificació va ser [[Sima Tan]] (vers el [[165 aC]] – [[110 aC]]), que va definir "les sis escoles":
# ''[[daodejia]]'' o Escolaescola del Tao ('el camí') i del ''[[De (concepte)|Te]]'' ('la força interior'); més coneguda com a ''daojia'', o taoisme,
# ''[[rujia]]'' o Escolaescola de lletrats, coneguda com a "confucianisme"; els ''ru'' ('lletrats') eren els mestres experts en l'estudi i l'ensenyament dels [[clàssic xinès|llibres clàssics]] i de la cultura clàssica,
# ''[[mojia]]'' o Escolaescola de [[Mozi]]; gran rival de l'anterior, que preconitzava un [[utilitarisme]] radical, la pau i l'igualitarisme,
# ''[[yinyangjia]]'' o Escolaescola del Yin-Yangyang; escola cosmològica de caràcter estrictament naturalista,
# ''[[mingjia]]'' o Escolaescola de noms; una mena de [[sofisme]] xinès,
# ''[[fajia]]'' o Escolaescola de lleis; escola basada en teories de governació fonamentades en l'establiment d'un codi penal amb un estricte sistema de càstigs, i en una estructura de càrrecs públics amb les recompenses corresponents.<ref name="cuc"/>
== Les ''deu escoles'' ==
Un altre historiador, [[Liu Xin]] (vers el [[46 aC]] - [[23]] dC), va fer una nova classificació en què va afegir quatre escoles a les sis de Sima Tan:<ref name="cuc"/>
# ''[[zonghengjia]]'' o Escolaescola dels diplomàtics; partidària d'emprar la política i la diplomàcia per a resoldre pràcticament els problemes, sense ocupar-se dels aspectes morals,
# ''[[nongjia]]'' o Escolaescola dels agricultors; preconitzava un igualitarisme comunalista basat en l'agricultura,
# ''[[zajia]]'' o Escolaescola dels eclèctics; va compendiar diverses filosofies minoritàries,
# ''[[xiaoshuojia]]'' o Escolaescola dels narradors de contes o '"de les petites narracions'"; recull del pensament de filòsofs menors.
== Referències==
| 