'''Buto''' (egipci antic: '''Per-Wadjet''', àrab: '''Tell al-Farain''') és el nom grec d'una ciutat de l'[[Anticantic Egipte]] situada a la part occidental del Deltadelta. Un llogaret proper a la ciutat actual àrab encara es diu ''Buto''. Es creu que es va formar per la unió de les ciutats de Pe i de Dep que tenien per deus adéu [[Horus]] (deu falcó) i '''Wadjet''' (deessadea cobra) respectivament, i van donar origen a '''Per-Wadjet'''.
Va exercir l'hegemonia durant el període de la cultura de [[Maadi]], que a Buto encara continuava el [[3500 aC]], mentre que a la resta del Deltadelta ja estava quasi acabat. Vers el 3150 aC, se suposa que encapçalava el [[Baix Egipte]] contra l'hegemonia de l'[[Alt Egipte]], i encara conservava trets característics propis. A partir d'aquesta data, es produeix una unificació cultural i política i Buto passa a ser ciutat de segon ordre, dins el [[nomós]] VI (Muntanya del Brau) o del VII (arpóArpó de l'oest), però encara conserva importància almenys fins a la tercera dinastia, i tenia un palau reial anomenat ''Hwt Pe Hor'', construït durant la primera dinastia. A l'Imperi mitjà i a l'Imperi Nounou, fou només una vila de tercer ordre, si bé sembla haver estat un centre religiós que fou famós durant el període persa pels seus oracles. Encara estava habitada durant el període romà.
Fou identificada com l'antiga Buto pel Flinders Petrie el [[1888]] i va ser excavada el [[1904]] i als anys seixanta i vuitanta.
