Nomisma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació de l'esborrany |
m Corregit: diametre > diàmetre |
||
Línia 9:
Un segon episodi de forta devaluació va tenir lloc sota els emperadors [[Romà IV Diògenes]] (1067-1071) i [[Nicèfor III Botaniates]] (1078-1081): la peça va passar llavors a tenir tan poca quantitat d'or que tenia color blanc en lloc de daurat. Però aquesta vegada va sorgir per una necessitat imposada per un context difícil: s'havia perdut una gran part del territori a l'Àsia Menor, les incursions dels [[imperi Otomà|turcs]] i els [[normands]] van incitar els bizantins a amagar els seus tresors, mentre que l'Estat buscava amb què pagar els mercenaris i deutes de guerra. Com narren a les seves cròniques [[Nicèfor Brienni (cèsar)|Nicèfor Breenni]] i [[Anna Comnena]], les caixes de l'Estat estaven buides, i d'aquí va sorgir la necessitat de reduir el percentatge d'or en les peces.
Inicialment, les dues monedes de nomisma (histamenon i tetrarteron) eren indistingibles, llevat del seu pes. Va ser durant el regnat de [[Basili II de Bizanci|Basili II]] (r. 976–1025) que el tetarteron es va començar a encunyar amb un forma més gruixuda i menuda, mentre que l'histamenon es va fer amb una forma més prima i de diàmetre més gran. A partir del regnat de [[Constantí VIII]] (r. 1025–1028), es van poder diferenciar també per tenir imatges diferents.{{sfn|Hendy|1985|p=508}}{{sfn|Grierson|1999|p=10}} Cap a mitjan segle XI, el tetarteron mesurava 18 mm de diàmetre i el seu pes sembla que s'havia estabilitzat en 3,98 grams, tres [[quirat]]s de puresa menys que l'histamenon, que llavors mesurava 25 mm de
==La reforma monetària d'Aleix I==
|