Diferència entre revisions de la pàgina «Abat Garí»

563 bytes afegits ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
L’'''abat Garí''', [[segle X]], fou un eminent abat de diversos monestirs [[benedictins]] dels comtats de l’[[arquebisbatComtat de NarbonaCarcassona|Carcasona]] ali nord delsde [[pirineuscomtat de Cerdanya|Cerdanya]] relacionatsvinculats amba l’[[ordre de Cluny]]. El primer del que es té noticia, a. 961-965, és [[Sant Pere de Lesat]] ([[Comtat de FoixCarcassona]]), en el darrer any esmentat, passà a [[Sant Miquel de Cuixà]], ([[Comtat de Conflent]]), abans del 978 conjuntament també ho era de monestir de [[Monestir de Sant Hilari|Sant Hilari]] ([[Carcasonade Carcassona]]), el 988 viatja a [[Montecassino]] i [[Terra Santa]], d’on tornà el 993, [[Joan XV]] el confirmà com abat dels monestirs de [[Lesat]], Carcassona, Cuixà, [[Mas Garnier]] i [[Abadia de Nostra Senyora d'Alet|Alet]]. A l’any 1000 un document del comte [[Bernat Tallaferro]] el cita ja difunt.
 
Garí devia estar fortament relacionat a [[Maiol de Cluny]] (906-994) i a la gran expansió que la [[reforma cluniacenca]] experimentà sota la seva direcció, enper aquestl'altre context s’ha d’entendre la reforma de Sant Miquel de Cuixà oferida perpart [[Sunifred II de Cerdanya|Sunifred de Cerdanya i Besalú]] aatret l’abatper una orde monàstica desvinculada del bisbe local (en els seus territoris no n’hi havia), li’n va oferir la direcció i reordenació de Sant Miquel de Cuixà ell’any 965 i quea elpartir vinculàd'aquest moment apareix intensament vinculat a la dinástica comtal.
 
Així el 968 Garí viatjava a Roma acompanyat del comte [[Oliba Cabreta]] per solicitar la confirmació papal de privilegis anteriors.
L’any 974 es procedia, després d’una llarga reforma, a consagrar l’església de Sant Miquel, amb l’assistència dels bisbes d’[[bisbat d'Elna|Elna]], de [[Bisbat de Girona|Girona]], de [[Bisbat de Vic|Vic]], d’[[Bisbat d’Urgell|Urgell]], de [[llista de bisbes i arquebisbes de Tolosa|Tolosa]] i de [[Bisbat de Carcassona|Carcassona]].
En el 978 tornava a emprendre un segon viatge per terres itàliques on entrà en contacte amb [[Pere Orsèol]], [[Dux de Venècia]], al qual va provocar una crisi religiosa i que poc després trobem a Cuixà vestint l’hàbit acompanyat dels seus connacionals [[Joan Gradenigo]], [[Joan Morosini]], Marí i [[Romuald de Ravenna|Romuald]]. A la mort d’Urseol, 988, iniciainicià un tercer viatge acompanyat del grup venecià, que es dispersà, i d’Oliba Cabreta que morí a Montecassino el 990. Garí aleshores passa a Jerusalem d’on retornà el 993, residint a partir de la data a Sant Pere de Lesat, on degué morir abans de l’any 1000.
Garí acabà exercint com una mena de de provincial de l’ordre del Cluny al arquebisbat de Narbona, segurament en reconeixement d’una llarga trajectòria monacal de gran influència política i religiosa, en un temps de forta expansió cultural promoguda per la reforma cluniacenca i de grans canvis a l’espai occità i català, sobretot la ruptura del vassallatge que el [[comtat de Barcelona|comte de Barcelona]] devia al reis francs després del [[saqueig de Barcelona]] aprofitant l’adveniment de la [[dinastia Capet]] (987) i que inaugurà un ràpid procés d’accés a la [[sobirania]] senyorial ''de facto'' en tot el migdia del [[regne franc]].
Garí acabà exercint com una mena de de provincial de l’ordre delde Cluny alals arquebisbatcomtats de Carcassona i de NarbonaCerdanya, segurament en reconeixement d’una llarga trajectòria monacal de gran influència política i religiosa, en un temps de forta expansió cultural promoguda per la reforma cluniacenca i de gransdebilitament canvisdel poder reial franc a l’espai occità i català, sobretotque culminaria, en temps seu, amb la ruptura definitiva del vassallatgevincle quevassallàtic elde diversos comtats aprofitant l’adveniment de la [[comtatdinastia deCapet]] Barcelona(987): a [[Comtat d'Empúries|comteEmpúries]]-[[Comtat dedel BarcelonaRosselló|Rosselló]] [[Gausfred deviaI]] encunyava moneda sense designar al reisrei i intitulant-se comte "per la gracia de Déu" i a [[comtat de Barcelona|Barcelona]] francs després del [[saqueig de Barcelona]], aprofitant[[Borrell l’advenimentII]] s'abstenia de laretre vassallatge a [[dinastiaHug I de França|Hug Capet]], (987) i queinaugurant inauguràaixí un ràpid procés d’accés a la [[sobirania]] senyorial ''de facto'' en tot el migdia del [[regne franc]].
 
==Bibliografia==
*{{ref-publicació |cognom= d'Abadal i de Vinyals |nom= Ramon |enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals|article= L'Abat Garí de Cuixà |url= http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/245584
*{{Ref-llibre |cognom= Zimmermann |nom= Michel |autor= |enllaçautor= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= Écrire et lire en Catalogne: IXe-XIIe siècle
|títoltraduït= |url= https://books.google.fr/books?id=4kOt2v45sf8C&pg=PA953&dq=abb%C3%A9+garin+cuxa&lr=&cd=25#v=onepage&q=abb%C3%A9%20garin%20cuxa&f=false|format= |consulta= 29-8-2015|llengua= Frances|volum= 2 |edició= |editorial= Casa de Velazquez|lloc= Madrid |data= 2003|mes= |any= |pàgina= |pàgines= 953|col•lecció= |isbn= 84-95555-38-7|oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}
*{{GEC|0029439|Gausfred I d’Empúries-Rosselló}}
*{{GEC|0011541|Borrell II de Barcelona}}
 
==Vegeu també==
29.221

modificacions