Diferència entre revisions de la pàgina «Mines de Gavà»

6.533 bytes afegits ,  fa 6 anys
Afegit l'apartat de "Descripció"
m (Corregit: "fins el")
(Afegit l'apartat de "Descripció")
}}
 
El jaciment arqueològic de les '''Mines Prehistòriques de Gavà''', també conegudes com a Mines de Can Tintorer<ref>{{Ref-llibre|cognom = Villalba, M.J.; Bañolas, L.; Arenas, J.; Alonso, M|nom = |títol = Les Mines Neolítiques de Can Tintorer, Gavà. Excavacions 1978-80|url = |edició = primera|llengua = català|data = 1983|editorial = Exacavacions Arqueològiques a Catalunya, 6. Generalitat de Catalunya|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = }}</ref>, és un jaciment [[neolític]] que ocupa les zones de Can Tintorer, les Ferreres i Rocabruna del municipi de [[Gavà]] ([[Baix Llobregat]], [[Província de Barcelona|Barcelona]]). Es tracta del conjunt de [[mineria|mines]] en galeria més extens i antic d’Europa i l’únic neolític dedicat a l’extracció de [[variscita]], un mineral de color verd utilitzat per elaborar ornaments corporals. Té una extensió de 200 [[Hectàrea|hectàrees]] on s’han localitzat més d’un centenar de mines, sense descartar que n’hi hagi més<ref>{{ref-publicació |cognom = Calpena|nom = Enric|enllaçautor = Enric Calpena|article = Dins de les entranyes de la prehistòria|publicació = [[Sàpiens]]|lloc = Barcelona|exemplar = núm.55|data = maig 2007|pàgines = 63|issn = 1695-2014}}</ref>. Durant les èpoques [[Ibers|ibèrica]] i romana i durant l’edat mitjana les mines es tornen a explotar per obtenir mineral de [[ferro]].
 
Al 1996 el jaciment va ser declarat [[Bé Cultural d'Interès Nacional|Bé Cultural d’Interès Nacional]].
 
El [[Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà|Museu de Gavà]] acull les restes trobades i exposa les peces més singulars, com la [[Venus de Gavà]] o el crani [[Trepanació|trepanat]].
 
== Situació geogràfica i geològica ==
Les mines de Gavà es situen a la dreta de la desembocadura del riu [[Llobregat|riu Llobregat]], al peu dels vessants orientals del [[massís del Garraf]], en els sectors coneguts com a Ferreres, Rocabruna i can Tintorer, al terme municipal de Gavà.
 
L'estructura geològica de la zona correspon a [[Pissarra|pissarres]] i [[Pedra calcària|calcàries]] de l'era [[Paleozoic|paleozoica]], formades entre els sistemes S[[silurià|ilurià]] i [[devonià|Devonià]], fa 408 milions d'anys. Pissarres i calcàries estan disposades en capes fortament inclinades i presenten nombrosos plecs, falles i encavalcaments, a causa dels plegaments durant l'orogènia herziniana (fa 290 milions d'anys) i la posterior alpina (fa 65 milions d'anys). La geologia presenta dues alineacions que varien entre WNW-ESE i W-E. Una crosta calcària i argiles vermelles formades a principis del [[Quaternari]] (fa 1,64 milions d'anys) cobrien les pissarres i calcàries del paleozoic.<ref name="Ref">{{Ref-llibre|cognom = Estrada|nom = Alícia i Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural de Gavà|títol = Guia del Parc Arqueològic Mines de Gavà|url = |edició = |llengua = Català - Anglès|data = 2007|editorial = Ajuntament de Gavà|lloc = Gavà|pàgines = |isbn = 978-84-606-4395-1}}</ref>
El jaciment es va descobrir l’any 1975 quan unes obres d’urbanització en el barri de Can Tintorer van posar al descobert unes obertures a la roca. Però popularment ja se sabia que “havia forats”, doncs algunes estructures que romangueren obertes havien estat utilitzades pels veïns des d'antic.
 
L’any 1978 el nucli originari del CIPAG (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l'Arqueologia del Garraf-Ordal) inicia les primeres excavacions arqueològiques. Aquest any també es crea el Museu de Gavà per acollir, investigar i difondre el jaciment i les troballes. Fins l’any 1980 s’excavaren les mines localitzades i es rebaixa mecànicament el solar per localitzar-ne de noves. Al 1991 el Museu de Gavà assumeix les excavacions i impulsa un projecte d’intervenció integral que comptà amb la concessió d’una escola taller per part de l’INEMl’[[Servei Públic d'Ocupació Estatal|INEM]], dedicat a formar auxiliar d’excavació i difusió de patrimoni. Es prospecta el jaciment i s’excaven diverses mines i s’elaboren tallers didàctics i guions per realitzar visites al jaciment, quan part d’aquest es musealitzà i obrir al públic al 1993. És en aquests anys quan es descobreixen dues de les peces singulars del jaciment: la [[Venus de Gavà]] i el [[trepanació|crani trepanat]]. Paral·lelament a les excavacions i la difusió, s’inicien els treballs de conservació i restauració amb la col·laboració del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la [[Universitat Politècnica de Catalunya]]. Després d’una pausa, entre el 1998 i el 2000 es reprenen les excavacions i les tasques de restauració i consolidació.
 
A causa d’un projecte urbanístic, l’any 1998 s’identifica un nou sector del jaciment a la serra de les Ferreres. Els treballs es perllongaran fins al 2009. Es localitzen i excaven noves mines neolítiques i ibero-romanes. D’aquest sector procedeixen els enterraments de les mines 83, 84 i 85, que contenien aixovars funeraris amb peces excepcionals com un collaret de corall vermell, una làmina d’obsidiana, ceràmiques de boca quadrada i sílex melat.
 
== Descripció ==
 
=== Mediambiental i econòmic ===
Durant el neolític a l’entorn del jaciment hi confluïa la muntanya, la plana i la línea de costa era propera, conformant un paisatge amb diferents comunitats vegetals: [[Màquia|màquia litoral]] (''Oleo-Ceratonion'') amb arbustos com el [[margalló]] (''Chamaerops humilis)'', [[llentiscle]] (''Pistacia lentiscus''), [[bruc]] (''Erica''), [[ullastre]] (''Olea europeae), Juniperus'' i [[pi blanc]] (''Pinus halepensis''); boscos d’[[Alzina|alzines]] (''Quercus escleròfil'') i [[Roure|roures]] (''Quercus caducifoli'') amb zones esclarissades amb [[Arbocer|arboç]] (''Arbustus unedo'') i bruc; boscos de ribera amb [[Salze|salzes]] (''Salix''), [[Pollancre|pollancres]] (''Populus''), [[llorer]] (''Laurus nobilis'') i [[Falguera|falgueres]]; [[Brolla|brolles]], [[Garrigar|garrigues]] (''Quercus coccifera'') i camps de cultiu.
 
Les restes botàniques i faunístiques, i útils com puntes de fletxa, molins de mà, fulles d’[[Aixa (eina)|aixa]] i de destral i dents de [[falç]], recuperats en el rebliment de les mines mostren que no només es dedicaven a la mineria. La presencia de [[Ruderal|plantes ruderals]] i [[Herba adventícia|adventícies]] i l’associació ''[[Rumex]]''-''[[Plantago]]''-''[[Ciperàcia|Cyperaceae]]'' mostra l’existència de sòls pertorbats i nitrificats per accions antròpiques com l’agricultura i la ramaderia.
 
Es gestionaven i explotaven recursos animals amb finalitats alimentaries i secundaries (llet, llana, etc.), principalment ramats de [[Bòvid|bòvids]], seguits d’ovicàprids i algun [[porc]]. Com a complement es caçaven [[Cérvol|cérvols]], [[Senglar|senglars]] i [[Conill|conills]]. Es practicava la pesca ([[pagre]], [[pagell]] i [[caçó]]), el marisqueig tant per finalitats alimentaries com ornamentals (''[[Escopinyes|Chamelea gallina]]'', musclos ''[[Musclo del Mediterrani|Mytilus galloprovincialis]]'', [[Sèpia|sípia]], ''[[Pagellida|Patella]]'', ''Glycimeris''...) i es consumien cargols terrestres (''Cenuella virgata'', ''[[Caragol llistat de bosc|Cepaea nemoralis]]'' i ''[[Caragol cristià|Otala punctata]]'').
 
Els cultius eren principalment d’[[ordi]] (''Hordeum vulgare'' i ''Hordeum vulgare nudum'') i, en menor mesura, de [[blat]] (''Triticum monococcum'', ''Triticum dicocum'' i ''Triticum aestivum'') i de lleguminoses com [[Llentilla|llenties]] (''Vicia sp''.). S’aprofitaven els recursos silvestres recol·lectant els fruits del ullastre, la [[llambrusca]] (''Vitis labrusca'') i l’[[avellaner]] (''Corylus avellana''), així com la fusta del [[vern]] (''Alnus''), bruc, pi blanc, arboç, llentiscle, alzina i roure.<ref name="Ref" /><ref>{{Ref-llibre|cognom = Bosch, J.; Estrada, A. et al.|nom = |títol = Rubricatum núm.1: El Neolític Postcardial a les Mines Prehistòriques de Gavà (Baix Llobregat)|url = |edició = |llengua = Català|data = 1994|editorial = Museu de Gavà|lloc = Gavà|pàgines = |isbn = }}</ref>
 
=== Social i ideològic ===
 
Una vegada exhaurides, algunes mines van ser aprofitades com a sepulcres. Hi ha dos tipus d’enterrament. En primer lloc, enterraments col·lectius en el pou d’entrada a la mina. Després d’arraconar les restes d’individus [[Inhumació|inhumats]] anteriorment, el cos es situava en posició fetal el qual era acompanyat d’un aixovar funerari/ofrenes (ceràmica, eines, ornaments, etc.). En algun moment es cremaven branques d’ullastre. En segon lloc, enterraments individuals i dobles amb aixovars més rics i notables. Es troben en petites cambres, en llocs profunds i allunyats de l’entrada de la mina. L’espai d’enterrament es clausurava amb lloses i l’accés a la mina també es tancava amb grans lloses i pedres. Aquestes diferències en els enterraments poden interpretar-se com mostres de desigualtats socials.
 
La comunitat que hi vivia estava formada per grups familiars integrats per infants, homes i dones, adults i vells. L’esperança mitjana de vida estava al voltant dels 30 anys; l’alçada mitjana dels homes era de 164 cm i la de les dones 151 cm. En els ossos d’alguns individus –homes i dones- s’observen indicadors laborals compatibles amb el treball miner i que pot mostrar l’especialització laboral d’algunes persones: desenvolupament de les insercions musculars que denoten moviments de flexió i extensió del braç i d’aixecament de l’esquena, canell fort, flexió de la cama sobre la cuixa i moviment de rotació del tronc. També es troben evidències de pràctiques medicosanitàries amb fractures òssies curades i un individu que va sobreviure a dues trepanacions al crani.
 
Les pràctiques funeràries i alguns objectes poden reflectir les creences i el pensament simbòlic d’aquestes comunitats. La inclusió d’un aixovar funerari en els enterraments fa pensar en una vida després de la mort, i la posició fetal dels cossos en el renaixement.
 
La importància de la variscita i la seva presencia en contextos funeraris també tindria una explicació simbòlica, doncs el color verd s’associa a la regeneració de la vida, especialment la vegetal i per extensió animal i humana. Són creences de caire agrícola, on la terra es divinitza; per tant, el fet d’enterrar als difunts en el seu interior seria com retornar-los al ventre de la divinitat que, com les plantes anualment, faria que tornessin a renéixer. La Venus de Gavà podria estar relacionada amb el culte a la [[Deessa mare|Deessa Mare]] i a la fertilitat/fecunditat, no només entès en el sentit agrícola i humà sinó també en el mineral de la terra.<ref name="Ref" />
 
Un dipòsit d’objectes típics d’un aixovar sumptuós trobat a la mina 85 sense un context funerari també podria tenir una explicació simbòlica. Podria tractar-se d’un [[cenotafi]] o d’una ofrena en la que es retorna a la terra part d’allò que se n’obté<ref>{{Ref-publicació|cognom = Borrel, F.; Orri, E|nom = |article = L'excavació de les mines neolítiques 83, 84, 85 i 90 de Gavà: estructura, ús, reutilització i rebliment|publicació = Rubricatum núm.4: Intervenciós arqueològiques a les Mines de Gavà (sector de les Ferreres) Anys 1998-2009 De la varisicta al ferro: neolític i antiguitat|url = |data = 2010|pàgines = 15-46}}</ref>.
 
== Troballes significants ==
 
== L’extracció de la variscita: mines, estructures i utillatge miner ==
Durant el neolític, els sistema d'extracció de la variscita va ser subterrani, amb una distribució i morfologia d'estructures d'extracció adaptades a la geologia de la zona. L'activitat minera se centra en el context de les pissarres aluminiques silicítiques grises on trobem dos tipus diferents de mineralitzacions de fosfats. D'una banda, nivells monomineràlics d'estringita[[strengita]], variscita i [[apatita]], i, de l'altra, vetes de variscita, sobretot, però també amb estingitastrengita i [[fosfosiderita]], als quals s'associa [[alunita]] i [[jarosita]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom = Bosch, J.; Estrada, A.; Noain, M.J|nom = |article = Minería neolítica en Gavà (Baix Llobregat, Barcelona)|publicació = Trabajos de Prehistoria, nº 53|url = http://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/405/413|data = 1996|pàgines = 59-71}}</ref>
 
Les estructures subterrànies presenten diferents graus de complexitat. Les més senzilles es troben en en llocs on podia haver afloraments de minerals. Són estructures aïllades, amb pou d'accés i una galeria de longitud i inclinació variable que poden finalitzar amb alguna bifurcació. Les estructures més complexes tenen interconnexions entre elles, amb galeries, pous interiors i cambres obertes per resseguir els minerals. Es poden trobar galeries de prospecció, la finalitat de les quals era accedir a zones de pissarres riques en minerals. Fins a l'actualitat, s'han localitzat 109 punts d'extracció minera.
 
L'utillatge usat per a l'extracció minera s'ha recuperat dels mateixos farciments de les mines. Era divers i alhora especialitzat. D'una banda s'ha recuperat utillatge pesat, com [[Pic|pics]] i [[Maça (eina)|maces]] de [[Cornubianita|corniana]]. S'han recuperat els caps els quals, de vegades, presenten marques d'encaix de possibles mànecs de fusta. Aquest tipus d'utillatge s'utilitzava probablement per a trencar grans blocs. D'altra banda, hi ha utillatge d'os, com [[Cisell|cisells]] fets a partir de metàpodes de bou, que s'usaven amb [[:es:Percutor_(talla_lítica)|percussors]] de [[quars]], la finalitat del qual era el trencament de les esquerdes i capes de pissarra per a l'extracció del mineral. És de suposar l'ús d'altre tipus d'utillatge fet amb fusta o matèries orgàniques, però que no ha perviscut,. aixíTambé comes tottroba una diversitat d'utillatge auxiliar per a la seva elaboració i reparació, com polidors de [[Gres (geologia)|gres]].
 
No s’han trobat sistemes d’iluminació artificial -necessaris- però sí petits forats excavats a les parets on es podria col·locar algun sistema d’iluminació, així com una gran quantitat de carbons de fustes cremades.<ref name="Ref" />
 
== La producció d'ornaments corporals de variscita ==
Les denes de variscita en procés d’elaboració que s’han recuperat permet afirmar que s’elaboraven al mateix jaciment. Es començava separant la variscita de la pissarra i es triavatriaven els fragments sense impureses per evitar trencaments. Després es donava forma (de disc, llàgrima, cilindre, barrilet o plaqueta triangular, rectangular o ovalada) tallant-la i polint-la amb polidors de gres. La perforació es feia des d’una o les dues cares de la dena amb perforadors manuals o [[Trepant|trepants]] amb broques de [[sílex]]. I es tornava a polir. S’elaboraven principalment collarets i braçalets, de nombre variable de peces i que podien combinar-les amb peces d’altres minerals.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom = Bosch, J.; Bordas, A|nom = |article = El neolític a Gavà. Miners, pagesos i intercanvis|publicació = L’arqueologia a Gavà. Homenatge a Alícia Estrada|url = |data = 2009|pàgines = 45-66}}</ref>
Les denes de variscita en procés d’elaboració que s’han recuperat permet afirmar que s’elaboraven al mateix jaciment.
Es començava separant la variscita de la pissarra i es triava els fragments sense impureses per evitar trencaments. Després es donava forma (de disc, llàgrima, cilindre, barrilet o plaqueta triangular, rectangular o ovalada) tallant-la i polint-la amb polidors de gres. La perforació es feia des d’una o les dues cares de la dena amb perforadors manuals o trepants amb broques de sílex. I es tornava a polir. S’elaboraven principalment collarets i braçalets, de nombre variable de peces i que podien combinar-les amb peces d’altres minerals.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom = Bosch, J.; Bordas, A|nom = |article = El neolític a Gavà. Miners, pagesos i intercanvis|publicació = L’arqueologia a Gavà. Homenatge a Alícia Estrada|url = |data = 2009|pàgines = 45-66}}</ref>
 
== La distribució d'ornaments corporals de variscita ==
Durant el neolític es troben ornaments corporals elaborats amb minerals verds a tot l’occident europeu. És improbable que l’origen de tot sigui Gavà però anàlisis químiques efectuades sobre diferents peces de variscita permet situar la seva àrea de difusió fins a la [[Provença]] pel nord-est, l’eix de l’[[Ebre]] per l’oest i el sud, i la regió de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] pel nord<ref name=":1" />. El [[Vallès Occidental]], el [[Solsonès]] i [[Andorra]] són les zones on s’ha localitzat més peces de variscita de Gavà<ref>{{Ref-publicació|cognom = Weller, O.; Fíguls, A|nom = |article = Los intercambios a media y larga distancia y el rol de la sal en el neolítico medio en el altiplano y Prepirineo central catalán|publicació = Rubricatum núm.5. Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític|url = http://www.raco.cat/index.php/Rubricatum/article/view/269334/356872|data = 2012|pàgines = 201-212}}</ref>.
 
La distribució de la variscita es va poder efectuar a través de diferents vies: la del riu [[Llobregat]] i els seus afluents unia la costa amb el [[Pirineus|Pirineu]]; una altra seguiria la [[Depressió Prelitoral Catalana]] que, per un costat, uniria el [[Baix Llobregat]] amb les comarques de Tarragona i les [[Terres de l'Ebre|terres de l’Ebre]] i, per l’altre, les comarques de Girona cap al sud de [[França]]; la tercera via seria la litoral estenent-se al nord pel [[Barcelonès]] i el [[Maresme]] i al sud pel [[massís del Garraf]], les costes de Tarragona i la desembocadura de l’Ebre<ref name=":1" />.
 
Els intercanvis també portaren objectes i idees forans a Gavà com la corniana amb la que es feien els pics, procedent de la [[Collserola|serra de Collserola]]; sílex melat de l’Alta Provença; destrals de fibrolita i eclogita dels [[Alps]]; làmina d’[[obsidiana]] del Monte Arci ([[Sardenya]]); collaret de [[corall vermell]]; basos de boca quadrada de tradició nord-itàlica; ceràmiques fosques d’estil Chassey ([[Migdia-Pirineus|Midi Francès]]); pes de teler tupistipuss Lagozza (nord d’[[Itàlia]]); i ceràmica d'[[engalba]] vermella amb paral·lels a [[Andalusia]] i l’illa de [[Lipari]] (Itàlia).<ref>{{Ref-publicació|cognom = Borrel, F.; Bosch, J|nom = |article = Las minas de variscita de Gavà (Barcelona) y las redes de circulación en el neolítico|publicació = Rubricatum núm.5. Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític|url = http://www.raco.cat/index.php/Rubricatum/article/view/269767/357311|data = 2012|pàgines = 315-322}}</ref>
 
== Parc Arqueològic Mines de Gavà ==
108

modificacions