Texans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
Els '''texans''', o ''jeans'' (de l'anglès ''jeans'' o ''blue jeans''),<ref>Es creu que el nom anglès, ''blue jeans'', és deformació del francès ''bleu de Gênes'', 'blau de Gènova', nom amb què es coneixia la roba feta de denim.</ref> o, a voltes, "vaquers" (calc de l'espanyol ''vaqueros''), són un tipus de [[pantaló]] fet amb un teixit de [[cotó]] bastant resistent anomenat [[denim]], típicament blau; quant al disseny, el texà es caracteritza per ser llarg i recte, amb [[costura|costures]] vistes, reforços de petits [[rebló|reblons]], presència de cinc [[butxaca|butxaques]] (dues butxaques frontals de biaix, dues de posteriors aplicades i una butxaqueta de rellotge) i baixos rematats amb vora (naturalment, amb costura vista).
Creats el 1872 per [[Levi Strauss]], un comerciant jueu estatunidenc d'origen alemany, originalment els texans eren una peça de roba de treball, d'ús circumscrit als EUA, i de disseny bastant balder; però a partir de la dècada de 1950 es començaren a imposar com a peça emblemàtica de moda juvenil, primer als EUA i tot seguit arreu del món, alhora que el disseny tendí a estretir-se.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.4|llengua=castellà|consulta=2 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> Actualment són un dels tipus de pantaló més populars arreu entre tota mena de grups d'edat i entre ambdós sexes, com a peça informal, de carrer, de temps lliure i, per a alguns, reivindicable en situacions formals; avui és una d'aquelles peces clau que no pot faltar en cap armari.<ref>[http://dhub-bcn.cat/blog/els-primers-jeans-lexposicio-el-cos-vestit Els primers jeans a l'exposició El cos vestit] del [[DHUB]]</ref>
== Cultura ==
Als [[Estats Units]], en la [[Dècada del 1950|dècada dels cinquanta]], els joves i adolescents començaren a posar-se texans com a signe d'identitat generacional, forma subtil de protesta inconformista i element inseparable de la cultura del ''[[rock]]''. El fet es considerà una provocació; per exemple, en alguns cinemes no es permetia l'entrada a qui portés texans. En la [[Dècada del 1960|dècada dels seixanta]], els texans guanyaren acceptació i per la [[Dècada del 1970|dècada dels setanta]] s'havien convertit en un article corrent als Estats Units i a l'Europa capitalista, almenys per a vestir informalment. A l'URSS els texans, d'accés prou difícil, simbolitzaven el bloc capitalista, i per això dur-ne havia estat un signe d'inconformisme envers el règim, però a la llarga també s'hi acabaren naturalitzant socialment; a la resta del bloc soviètic aquest procés fou més ràpid.
| |||