Avinguda Meridiana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 32:
|data_enderroc =
}}
L''''avinguda Meridiana''' és un [[carrer]] de [[Barcelona]]. És una de les principals avingudes de la ciutat juntament amb l'[[avinguda Diagonal]], tant per la llargada i l'amplada com per la quantitat de vehicles que hi passen al cap del dia. L'avinguda discorre per 4 dels 10 districtes barcelonins: l'[[eixample de Barcelona|Eixample]], [[Nou Barris]], [[districte de Sant Andreu|Sant Andreu]] i [[districte de Sant Martí|Sant Martí]]. Comença al [[Parc de la Ciutadella]] i acaba en la connexió amb l'[[Autopista de la Mediterrània|autopista AP-7]].<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom = Theros|nom = Xavier|article = De via fèrria a bulevard|publicació = [[Diari Ara]]|url = |data = 30 d'agost de 2015|pàgines = 8}}</ref> També és un important eix ferroviari, ja que pel seu subsòl hi circulen trens de les línies de [[línia Ripoll-Puigcerdà|Puigcerdà]] i [[línia de Saragossa|Manresa]] i també la [[línia 1 del metro de Barcelona|L1]].
== Història ==
El seu traçat nord-sud, juntament amb la longitud (2° 10′ 20″), el fan coincidir aproximadament amb el [[meridià de París]] (2° 20′ 14,025″)<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0|títol = Avinguda Meridiana|consulta = 13 d'abril de 2015|llengua = |editor = Ajuntament de Barcelona|data = }}</ref> i més precisament amb el meridià [[Barcelona]]-[[Dunkerque]]. Va
Va servir, el 1791, a la mesura del quart del meridià terrestre per [[Pierre Méchain]] entre [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] i [[Dunkerque]] per definir el [[metre]] com a deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre.<ref>{{ref-web |url=http://www.astrogea.org/ipa/galeria/bcnmetro/index.html|títol=Barcelona i la mesura del Metre|consulta= 18 de juny de 2013}}</ref>
Antigament era anomenada Gran Via Meridiana, però el nom actual fou aprovat l'1 de gener de l'any 1900.<ref name=":0" /> Quan es va annexar el barri d'horta va començar la urbanització al voltant d'aquest carrer, que fins el moment havia servit de camps de conreu i d'espai per les vies de la [[Compañía de Ferrocarriles del Norte]].<ref name=":1" /> El 1934 va començar el procés de soterrament de les vies. Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] es van aturar les obres de soterrament i l'Avinguda es va rebatejar com a Gran Via de l'[[URSS]]. No seria fins el 1948 que s'acabaria el túnel.
Durant els anys 50 es va allargar l'Avinguda més enllà de l'Estació de Fabra i Puig i els anys 60 es va instal·lar il·luminació artificial, que es va inaugurar coincidint amb una visita del dictador [[Francisco Franco Bahamonde|Francisco Franco]] a la ciutat. El 1989 es van instal·lar el sistema de semàfors, període en el qual també es va reduir el nombre de carrils de vehicles i es van instal·lar arbres als laterals de l'avinguda.<ref name=":1" />
== Edificis destacats ==
Al llarg del recorregut de la Meridiana es troben diversos espais destacats o catalogats, entre els que es troben la [[Torre Agbar]], la [[Plaça de les Glòries Catalanes|Plaça de les Glòries]] Catalanes, el [[Teatre Nacional de Catalunya]], [[l'Auditori de Barcelona]], la [[Sant Joan Bosco|Parròquia de Sant Joan Bosco]], l'[[Hipercor]], l'[[Edifici Meridiana]], l'[[Estació de Sant Andreu Arenal / Fabra i Puig|Estació de Sant Andreu Arenal]] i l'[[Heron City Barcelona|Heron City]], entre altres.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Vall|nom = Toni|article = Una avinguda de pas que és un pulmó de barris|publicació = Diari Ara|url = |data = 30 d'agost del 2015|pàgines = 6-7}}</ref>
Entre els edificis o locals històrics avui desapareguts es troben el [[Salón Meridiana]], antic cinema lloc d'oci de les classes populars del barri. També destaca el [[Canòdrom Meridiana]].<ref name=":1" />
== Vegeu també ==
| |||