Sekhemkhet: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Sekhemkhet pyramid at Saqqara.jpg|thumb|Restes de la piràmide de Sekhemkhet a [[Saqqara]].]]

'''Sekhemkhet''' fou un [[faraó]] de la [[Dinastiadinastia III]] de l'[[antic Egipte]], que [[Nabib Swelim]] proposa identificar aamb '''Djeserti''' o '''Djeserteti''', que figuren al [[Papirpapir de Torí]] i a les [[llistes de Saqqara]]. Seria el '''Tosortasis''' de [[Manethó]].

Al [[Papirpapir de Torí]], apareix després de [[Djoser]] i abans d'una entrada esborrada. Dóna pelper al seu regneregnat 6 anys. Manethó li dóna 19 anys i Swelim pensa que foren uns 15 anys.

Es va trobar la seva tomba a [[Saqqara]] l'any [[1951]] (la piràmide inacabada de Saqqara), que havia estat abandonada després de pocs anys de treball, amb només un esglaó i mig, i el material es va fer servir després de pedrera per a altres monuments. La base tenia 132 metres i l'altura final havia de ser d'uns 70 metres, és a dir, més gran que la de Djoser. Hi ha alguns corredors a tres costats de la piràmide amb 132 sales, de les quequals la d'enterrament ocupa el centre. S'hi van trobar nombrosos objectes, entre ellsaquests, joieria d'or. Les inscripcions donen com a nom del propietari a Sekhemkhet, que inicialment no es va associar a cap rei conegut i que, més tard, fou identificat concom a Djeserteti o Djeserti. Una inscripció a [[Maghara]], al Sinaí, es pensa que li pogués correspondre. Aquesta construcció es pensa que, com la del predecessor Djoser, fou dirigida per [[Imhotep]]. La va descobrir Zakaria Goneim.

A la cambra mortuòria, es va trobar el taüt i algunes restes de fusta. La cambra estava segellada amb guix i es va pensar que s'hi trobaria la mòmia, però quan es va obrir el [[1954]] no va ser així i el taüt estava buit; se suposa que la tomba fou saquejada i, més tard, restaurada potser durant el Nounou Regne, com va passar enamb altres monuments. El [[sarcòfag]] es va deixar al lloc. Als darrers anys, una caiguda de pedres va estar a punt de destruir-lo, però se'n va lliurar per centímetres.

A la part sud de la piràmide, es va trobar una tomba amb restes d'una mastaba, que només tenia un taüt de fusta i l'esquelet d'un nen d'uns 3 anys, que els experts pensen que pogués ser un fill del rei.

A una tauleta de vori, hi diu "''Nebti Djeserit Ankh''", que vol dir "'Visca el nebti Djeserti"', que seria, per tant, el nom nebti d'un faraó, i l'associació va ser lògicament amb '''Sekhemkhet''', del quequal es van trobar objectes a la vora (un fragment de segell). S'ha suggerit que Djeserti seria el nom d'una reina, perquè el nom Nebti no estava en ús llavors, i no es va recuperar fins a [[Snefru]]. Swelim accepta la identificació de Djeserti amb Sekhemkhet.

Al Wadi Maghara (al Sinaí), hi ha unes gravacions a la pedra que correspondrien a aquest rei (inicialment, es va pensar en Teti). AEn una, es veu alel rei amb la maça colpejant alsels enemics. El nom Teti derivaria del seu nestu-biti Ti o Iteti, que fou una estàtua que se sap que era adorada al temple de Neferirkara Kakai durant la Dinastiadinastia V. Un estàtua persa d'un sacerdot de Djoser estableix, però, la diferència entre Sekhemkhet/Djerserti, Djoser i Teti.

La seva prematura mort devia ocasionar problemes successoris. Swelim en col·loca com a successor a [[Nebkare]] o Nebkara.