|
Died= 2566 BC|
Monuments= [[Piràmide de Kheops]], [[Vaixell de Kheops]]
}}'''Kheops''', '''Keops''' o '''Queops''', fou un faraó de la [[dinastia IV]] de l'[[antic Egipte]] que va governar des del 2490 fins al 2470 aC, és a dir, uns 23 anys. El seu nom d'horusHorus fou '''Medied''' (o '''Mediu''' o '''Metheru'''), el seu nom nebtiNebti fou '''Khufu''' o '''Mediunebti'''; el seu nom d'horusHorus d'or fou '''Bikuinebu'''; el seu nom nesutNesut-biti fou '''Nesutbitimediu'''; el seu nom de Sa Ra (nom de naixença) fou '''Knumkhufu''' o '''Khufu''' que vol dir "'Protegit pel déu Knum",' (el déu [[Knum]] era un dels déus de la triada divina del sud, el déu del riu Nil, l'ànima de l'agricultura i el comerç dels egipcis). [[Manethó]] l'anomena '''''Sufis''''' i [[Heròdot]] '''''Queops'''''. Altres transcripcions del seu nom són: '''Khemmis''', '''Khufuei''', '''Khufui''', '''Khnemkhufu''', '''Khufuef''', '''Khuifui''', '''Medkhedu''', '''Medkhu''', '''Medidu''', '''Mediu''', '''Saofis (I)''', '''Saurid''', '''Souphis''', '''Suphis''', '''Surid''' i '''Cheops'''.
Va succeir el seu pare [[Snefru]], probablement essentsent bastant jove, quan comptava poc més de 20 anys. La seva mare fou la reina Hetepheres I. Es va casar almenys amb Meritates I (Merei-it-es), amb Henutsen, i amb una altra princesa de la quequal no se sap el nom, potser d'origen libi. Va tenir diversos fills: Kauab o Kawab (possiblement, de la reina principal Meritates i que seria l'hereu designat, però que segurament va morir abans que Khufu); Djedefhor (probablement, fill també de Meritates); Baefra o Baufre (probable fill de Meritates); Djedefra o [[Djedefre]] o Radjedef (fill segurament de la reina secundària d'origen libi, de la qual es desconeix el nom); Khafre ([[Khefren]] (fill de la reina secundària Henutsen); Henutsen (II); Hetepheres (II); Horbaef; Babaef; Khufukaf (I); Meresankh (II); Meritiotes (II); Minkhaf; i Nefertiabet.
Va construir la piràmide més gran del complex de Giza o Gizeh, la qual porta el seu nom ([[piràmide de Kheops]]), tot i que en té un altre de poètic "la piràmide que és el lloc del somriure i del capvespre". Va tenir com a visir a Hemiunu (probablement, el seu nebot), que fou l'arquitecte de la gran piràmide. Les seves tres dones foren enterrades en tres petites piràmides subsidiàries situades al sud del complex funerari de la gran piràmide. És possible que Khufu ordenés també la construcció de l'[[Esfinxesfinx de Giza]].
Va enviar expedicions al [[Península del Sinaí|Sinaí]] (el seu nom apareix gravat aen dues tauletes a [[Maghara]]) i va establir mines de diorita a [[Núbia]], a la regió d'[[Abu Simbel]], on s'ha trobat el seu nom a [[Toshka]]. Una inscripció a Elefantina fa pensar que les pedreres de granit de la regió foren objecte de l'atenció del faraó, que utilitzaria el granit d'[[Assuan]] i la pedra fina de Tura. El nom del faraó apareix gravat també a la pedrera d'alabastre de d'Hatnub; així com a [[Bubastis]], i aen un temple de [[Biblos]] ([[Líban]]). Probablement, fou de Biblos d'on va portar la fusta amb la quequal es va construir la barca sagrada que es va trobar el [[1945]] al costat de la piràmide i que, desmuntada en milers de trossos, fou reconstruïda al llarg de 14 anys; aquesta barca era part del culte al faraó.
El seu nom també apareix a l'estatueta del faraó trobada a [[Abidos]] i aen gerres al temple d'Horus a [[Nekhen]]. A l'est de la piràmide de la reina Henutsen, al costat de la principal, s'ha trobat una estela que esmenta que Khufu va fundar un temple dedicat a [[Isis]] al costat de l'esfinx.
Manethó diu que el rei va escriure un llibre sagrat del quequal va obtenir una còpia, però que va tancar temples i no va ser respectuós amb la religió. Heròdot, que va escriure la seva historia vers el 450 aC, el descriu com un dèspota que va arruïnar el país, va tancar els temples i va prohibir als seus súbdits oferir sacrificis i els va obligar tots a treballar per a ell; Heròdot afegeix que el rei fou odiat pels egipcis. Una història d'Heròdot és que va enviar les seves filles als bordells per recaptar fons per a la piràmide i que les noies demanaven, a més a més, a cada client una pedra per poder-se fer una piràmide per a elles, però aquestes històries són invencions posteriors, sense cap fonament, si bé les piràmides més petites van ser probablement per a les seves dones/germanes i el rei tenia almenys tres filles. El Papirpapir de Westcar també descriu Khufu com a cruel però amable amb els seus inferiors, interessat per la naturalesa humana i amb inquietuds pel que fa a la màgia; el papir esmenta que va cridar a un mag de 110 anys que menjava 500 pans amb carn i bevia 100 gerres de cervesa cada dia; el papir fou escrit durant la dinastia XVIII, però se suposa que està basat en un d'anterior de la Dinastiadinastia XII; una història del papir, anomenada "''Kheops i els Mags"mags'', explica que un mag anomenat ''Djedi'' tenia fama de poder ressuscitar els morts; Khufu el va cridar perquè volia veure una demostració i va ordenar matar un presoner perquè el mag el tornés a la vida; Djedi va objectar i el rei va accedir a no matar el pres, i el mag aleshores va demostrar les seves habilitats amb un ànec.
Sembla que aquestes llegendes vénen derivades de la feina a les piràmides que, especialment els grecs, només podien concebre fruit del treball forçat o del dels esclaus, però Snefru, el pare de Khufu, va bastir més piràmides (unes tres) i fou recordat com un sobirà amable i proper al poble.
Una teoria recent atribueix el mal record de Khufu al seu autonomenament com a déu [[Déu Ra|Re]], elcosa que fou consideratconsiderada pels egipcis un acte pecaminós.
Del faraó, es conserva una petita estatueta de vori trobada aen un edifici del temple de Khentiulmentiu a Abidos.
Fou deïficat durant la [[Dinastiadinastia XXVI]] i el seu nom escrit aen escarabats. S'ha trobat el nom de dos sacerdots que s'encarregaven del seu culte.
Va morir amb 50 anys i el va succeir el seu fill gran, [[Djedefre]].
==Vageu també==
* [[Wali al Gerf]].
== Referències ==
|
