Figueres: diferència entre les revisions

 

=====Els primers 30 anys=====

Quan comença el segle, la població de Figueres era de 10.714 habitants i durant aquesta centúria tindrà un important creixement, sobretot a partir del 1960. El 1902 l'arquitecte [[Josep Azemar]] va aixecar l'edifici modernista de l'[[Escorxador Municipal de Figueres]] (on ara es troba l'[[Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà]]). El dia 11 de maig de 1904 va néixer el gran pintor surrealista [[Salvador Dalí i Domènech]]. Aquest mateix any es va construir l'edifici modernista del [[Casino Menestral Figuerenc]] (la societat recreativa s'havia creat el 1856). El 1905 es va construir la presó de Figueres al final del carrer Sant Pau. Aquest mateix any el ric figuerenc Carles Cusí va construir el primer [[cinema]] de Figueres (va ser el primer de tota la província). L'any 1908 corrien pels carrers de la ciutat els primers cotxes propietat d'alguns figuerencs benestants. El 1910 es va inaugurar l'actual edifici del Col·legi La Salle de Figueres. L'any 1914 es va construir el Teatre Cinema El Jardí (actual teatre municipal de Figueres), el projecte va ser de l'arquitecte Llorenç Ros i Costa i l'edifici és d'estil [[noucentista]]. L'any 1916 va començar a funcionar el telèfon a Figueres.

El 2 de maig de 1918 es va inaugurar la reforma de la [[Rambla de Figueres]], obra de l'arquitecte Ricard Giralt, que la va engrandir i millorar; també va incorporar el monument a Narcís Monturiol, amb escultures d'Enric Casanoves. El 13 d'abril de 1919 es va crear l'equip de futbol: [[Unió Esportiva Figueres]]. El maig de 1920 es va inaugurar el [[Parc Bosc Municipal]], on es van plantar 20 espècies diferents d'arbres i es va convertir en l'autèntic pulmó de Figueres. Aquest mateix any l'ajuntament figuerenc va crear la companyia municipal d'aigües. El 12 de juliol de 1922 es va inaugurar la Biblioteca Popular de la [[Mancomunitat de Catalunya]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.bibliotecadefigueres.cat/InfoGeneral/IGQuiSom.aspx|títol = Qui som|consulta = 26 març 2015|llengua = català|editor = Biblioteca Fages de Climent|data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93167/164821|títol = La Biblioteca Popular de Figueres|consulta = 26 març 2015|llengua = català|editor = Racó.cat - Institut d'Estudis Empordanesos|data = 1993|nom = Alfons Romero i Dalmau|enllaçautor = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://bid.ub.edu/14mayol.htm|títol = La Xarxa de Biblioteques 1915-2004: una història que mira al futur|consulta = 26 març 2015|llengua = català|editor = BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, juny, núm. 14.|data = 2005|nom = Mayol, M. Carme}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/768/09.JLD_CAP_9.pdf;jsessionid=0A506E193E584DAD10EE298E5CB7CE25.tdx1?sequence=9|títol = Lectura i biblioteques populars.|consulta = 26 març 2015|llengua = català|editor = TDX.cat|data = 2008|nom = Jordi Llobet Domènech}}</ref> L'any 1922 es va estrenar la primera línia d'autobusos a motor que anava de Figueres al Pertús. El 1925 es va empedrar la carretera reial que travessava Figueres. Del 1900 al 1930 la població de Figueres va augmentar en un 132% arribant als 14.106 habitants.

 

=====Figueres republicana (1931-1936)=====