Revisió del 16:18, 16 ago 2015 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.414 edits m Robot treu enllaç igual al text enllaçat ← Edició anterior		Revisió del 20:38, 31 ago 2015 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: Castella-Lleó > Castella i Lleó Edició següent →
Línia 2: '''Unió del Poble Lleonès''' és un partit polític [[leonesisme\|leonesista]] que aspira a aconseguir que [[província de Lleó\|Lleó]], [[província de Zamora\|Zamora]] i [[província de Salamanca\|Salamanca]] (províncies integrants del [[País Lleonès]], corresponent amb l'antic [[Regne de Lleó]] de la divisió territorial de 1833) formin una [[comunitat autònoma]] pròpia. ==Història== El seu germen va ser la ''Unió Lleonesista'' (UNLE), organització política creada en l'any [[1986]] per un grup de persones procedents de moviments [[leonesisme\|leonesistes]] i de partits polítics estatals ([[Alianza Popular\|AP]], [[Unió de Centre Democràtic\|UCD]], [[PSOE]] o [[Partido Socialista Popular\|PSP]]) que creien que la integració de la [[regió de Lleó]] en la comunitat de [[Castella- i Lleó]] suposaria ''la fi de l'[[Regne de Lleó\|Antic Regne]]''. La unió de la UNLE amb uns altres 6 grups [[leonesisme\|leonesistes]], al febrer de [[1991]], representa el naixement oficial de la UPL, amb el lideratge de [[José María Rodríguez de Francisco]], fins llavors regidor independent de l'Ajuntament de Lleó. La UPL va assolir el seu màxim desenvolupament en la província de Lleó, on el sentiment leonesista està més estès. A [[El Bierzo]] va assolir l'ajuntament de [[Torre del Bierzo]] i un [[Consell Comarcal del Bierzo\|Conseller Comarcal]] (1995), al produir-se la incorporació de polítics de l'extint [[Centro Democrático y Social\|CDS]] i del PP. A les eleccions municipals de 1991 va aconseguir avanços significatius: tres regidors en l'ajuntament de [[Lleó (Castella i Lleó)\|Lleó]] i un diputat provincial van suposar la seva consagració com tercer partit en la [[Província de Lleó]], per davant de [[Izquierda Unida]]. En les següents eleccions municipals i autonòmiques de [[1995]] i [[1999]] la UPL ascendí en el pla municipal i entrà en la política autonòmica com a tercera força política, amb tres procuradors a les [[Corts de Castella- i Lleó]]. En l'any [[2003]], la Unión del Poble Lleonès va aconseguir un clar augment en vots i regidors, però reduïx la seva representació en el consistori de la [[Lleó (Castella i Lleó)\|Ciutat de Lleó]], que havia governat en coalició amb el [[Partit Popular (Espanya)\|Partit Popular]]. La UPL decideix donar llavors el seu suport a l'[[Lleó (Castella i Lleó)\|Ajuntament de Lleó]] al [[Partit Socialista Obrer Espanyol]], en detriment de la força més votada, el [[Partit Popular (Espanya)\|Partit Popular]] encapçalat per [[Mario Amilivia]]. Per altra banda, es va presentar per primera vegada en la [[Província de Zamora]], assolint cinc ajuntaments governats amb majoria absoluta, a més d'uns altres amb suport d'altres sigles, i un balanç total de més de 50 regidors electes d'UPL, el que la va convertir en la tercera força d'aquesta província. La possibilitat de tenir a [[Espanya]] un president de govern lleonès, el socialista [[José Luis Rodríguez Zapatero]], erosiona l'electorat lleonesista, amb el que en les eleccions generals del 14 de març de [[2004]] el partit obté uns resultats modests. A més sorgeixen altres problemes a la fi de [[2004]], quan el portaveu municipal a l'[[Lleó (Castella i Lleó)\|Ajuntament de Lleó]], exsecretari general i fundador de UPL, [[José María Rodríguez de Francisco]], i la tinent d'alcalde, [[Covadonga Soto]], abandonen el partit, pacten amb el PP la tornada de Mario Amilivia al Consistori, i funden un nou partit anomenat [[Partit Autonomista Lleonès - Unitat Leonesista]] (PAL-UL). Línia 16: ==Resultats electorals== ===Locals=== A les eleccions municipals de 2003, la UPL va obtenir 45.791 vots (2,95% dels vots en tota Castella- i Lleó), que es van traduir en 230 regidors. En les de 2007, UPL va obtenir 32.004 vots en la província de León (2,13% en el conjunt comunitari), que es van traduir en 163 regidors.<ref>[http://www.locales2007.mir.es/muni/FTOP.htm Resultats de les eleccions municipals de 2007]</ref> D'ells tres en [[Lleó (Castella i Lleó)\|Lleó]] (dos menys que en 2003, però on tenen la clau de l'ajuntament)), 3 en [[Sahagún (Lleó)\|Sahagún]], un a [[Astorga]] i 4 en [[Villaquilambre]] (on van perdre la majoria absoluta que disposaven). En Zamora, la coalició ZU-UPL va obtenir 2.186 vots i 27 regidors.<ref>[http://www.nortecastilla.es/prensa/20070529/zamora/partido-menos-votado-capital_20070529.html ZU és el partit menys votat en la capital, però assoleix 27 edils en la província]</ref> En la legislatura 2003-2007, la UPL va disposar de dos diputats en la [[Diputació Provincial de Lleó]], que es van veure reduïts a un en la legislatura 2007-2011.<ref>[http://www.locales2007.mir.es/dipu/FTOP.htm Resultats de les eleccions locals de 2007 pel que fa a les diputacions provincials]</ref> ===Autonòmiques=== Els resultats de la Unión del Poble Lleonès a les dues últimes eleccions autonòmiques van ser els següents: Línia 51: == Campanya per la segregació == Durant la [[VIII Legislatura d'Espanya\|legislatura presidida per José Luis Rodríguez Zapatero]], es va donar un impuls al desenvolupament autonòmic a Espanya, amb la reforma dels estatuts d'autonomia de nombroses comunitats autònomes. En tal context, UPL va presentar un avantprojecte de «Estatut d'Autonomia de Lleó i Castella» (3 de novembre de 2005)<ref>[http://www.uniondelpuebloleones.com/partido/newsítem.asp?NewsID=34]</ref> En aquesta proposta, a part de proposar el canvi de nom de la comunitat autònoma de Castella- i Lleó o el reconeixement d'una «dualitat identitària» dintre de la comunitat autònoma, es proposaven els mitjans perquè la província de Lleó pugui accedir a una autonomia pròpia i perquè les províncies de Zamora i Salamanca puguin exercir la iniciativa per a adherir-se'n. Si bé en el Congrés d'abril de [[2006]] es va modificar aquest últim punt, a petició dels congressistes d'aquestes dues províncies, quedant estesos aquests mitjans per a les tres províncies conjuntament. Durant l'any 2006, UPL va recollir signatures i va convocar manifestacions per a sol·licitar l'autonomia lleonesa.<ref>[http://www.uniondelpuebloleones.com/news/newsítem.asp?NewsID=164]</ref> L'estatut d'autonomia de Castella- i Lleó va ser reformat en 2007, sense incloure les reivindicacions de la formació lleonesista. == Referències ==

Unió del Poble Lleonès: diferència entre les revisions