Regne de Lleó: diferència entre les revisions

[[Ferran III de Castella|Ferran III]] incompleix el testament del seu pare, i compra el Regne de Lleó a les seves germanes, trigant més de dos anys en prendre el control del territori a causa de l'oposició del poble de Lleó i dels seus nobles, que tanca les portes de les muralles de la seva capital al nou monarca. Amb això, no existeix una unió de regnes, ja que Castella- i Lleó mantenen institucions separades, lleis diferenciades, i sistemes econòmics independents, compartint únicament el monarca.

Aquest títol va ser adoptat des del [[segle X]] pels monarques lleonesos, com expressió d'una idea hispànica unitària, el que implicava la supremacia política de Lleó enfront dels altres regnes peninsulars que s'estaven formant. Els reis lleonesos van aspirar a restaurar l'estat hispano-got, creient-se hereus directes de l'últim monarca visigot, Roderic. Ja a l'[[Astúries]] del [[segle IX]] va tenir acceptació la idea imperial, especialment sota el regnat d'[[Alfons III d'Astúries|Alfons III]], anomenat ''magnus imperator'' o ''imperator noster''. [[Ordoni II de Lleó|Ordoni II]], [[Ramir III de Lleó|Ramir III]], [[Alfons V de Lleó|Alfons V]], [[Beremund III de Lleó|Beremind III]] i [[Sanç III de Navarra|Sanç III ''el Major'']], (aquest últim després d'heretar Castella- i Lleó), van adoptar el títol d'emperador. [[Ferran I de Castella|Ferran I]], primer monarca a unir les corones de Castella i de Lleó en una sola, va ser cridat ''rex imperator'', i Alfonso VI de Lleó i Castella, va arribar a titular-se ''imperator totius Hispaniae''. El [[1135]], [[Alfons VII de Castella|Alfons VII]] va ser coronat solemnement emperador en Lleó. Entre els seus vassalls es contaven els [[rei d'Aragó|reis d'Aragó]], [[rei de Navarra|de Navarro]] i [[rei de Portugal|de Portugal]], el [[comte de Barcelona]] i diversos monarques musulmans, qui a la mort de l'Emperador, van rebutjar la teòrica supremacia política del títol. No obstant això, la idea va continuar viva en els monarques castellans.