Diferència entre revisions de la pàgina «Mines de Gavà»

Sense canvi de mida ,  fa 6 anys
m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m (Corregit: de caire > de caràcter)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
}}
 
El jaciment arqueològic de les '''Mines Prehistòriques de Gavà''', també conegudes com a Mines de Can Tintorer,<ref>{{Ref-llibre|cognom = Villalba, M.J.; Bañolas, L.; Arenas, J.; Alonso, M|nom = |títol = Les Mines Neolítiques de Can Tintorer, Gavà. Excavacions 1978-80|url = |edició = primera|llengua = català|data = 1983|editorial = Exacavacions Arqueològiques a Catalunya, 6. Generalitat de Catalunya|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = }}</ref>, és un jaciment [[neolític]] que ocupa les zones de Can Tintorer, les Ferreres i Rocabruna del municipi de [[Gavà]] ([[Baix Llobregat]], [[Província de Barcelona|Barcelona]]). Es tracta del conjunt de [[mineria|mines]] en galeria més extens i antic d’Europa i l’únic neolític dedicat a l’extracció de [[variscita]], un mineral de color verd utilitzat per elaborar ornaments corporals. Té una extensió de 200 [[Hectàrea|hectàrees]] on s’han localitzat més d’un centenar de mines, sense descartar que n’hi hagi més.<ref>{{ref-publicació |cognom = Calpena|nom = Enric|enllaçautor = Enric Calpena|article = Dins de les entranyes de la prehistòria|publicació = [[Sàpiens]]|lloc = Barcelona|exemplar = núm.55|data = maig 2007|pàgines = 63|issn = 1695-2014}}</ref>. Durant les èpoques [[Ibers|ibèrica]] i romana i durant l’edat mitjana les mines es tornen a explotar per obtenir mineral de [[ferro]].
 
Al 1996 el jaciment va ser declarat [[Bé Cultural d'Interès Nacional|Bé Cultural d’Interès Nacional]].
Les mines neolítiques van ser explotades ininterrompudament entre el Neolític Antic Evolucionat o Postcardial i el [[Neolític mitjà|Neolític Mitjà]], tal com ho testifiquen les ceràmiques corresponents al Neolític Postcardial tipus Molinot i les de la Cultura dels Sepulcres de Fosa del Neolític Mitjà.
 
També s’han realitzat datacions [[Carboni-14|radiocarbòniques]] en materials provinents de diferents estructures mineres. Les datacions corresponents al Postcardial oscil·len entre el 3350 i el 2950 aC (no calibrat) i les del Neolític Mitjà entre el 2950 i el 2550 aC (no calibrat). Això les situaria entre el 4200 aC i el 3400 aC, entre la segona meitat del IV mil·lenni i la primera meitat del III mil·lenni aC.<ref name=":0" /> Cal tenir present, però, que les datacions provenen de mostres pertanyents al rebliment de mines una vegada ja en desús; per tant, l’explotació hauria de ser anterior. En aquest sentit, trobem variscita gavanenca a la [[Cova de Can Sadurní]] ([[Begues]], Barcelona) en moments postcardials anteriors als identificats a Gavà.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Edo, M.; Antolín, F.; Barrio, M.J|nom = |article = Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), de la captación de recursos abióticos al inicio de la minería de aluminio-fosfatos (10500-4000 cal ANE) en el macizo de Garraf|publicació = Rubricatun núm.5. Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític|url = http://www.raco.cat/index.php/Rubricatum/article/view/269765/357309|data = 2012|pàgines = 299-306}}</ref>. O la localitzada a la Cueva de Chaves ([[:es:Bastarás|Bastarás]], [[Província d'Osca|Osca]]) i la Cueva del Moro ([[Olvena]], Osca), confirmades químicament com de Gavà però localitzades en enterraments del Neolític Antic del VI mil·lenni aC.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Baldellou, V.; Utrilla, P.; García-Gazólaz, J|nom = |article = Variscita de Can Tintorer en el Neolítico Antiguo del valle medio del Ebro|publicació = Rubricatum núm.5. Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític|url = http://www.raco.cat/index.php/Rubricatum/article/view/269766/357310|data = 2012|pàgines = 307-314}}</ref>.
 
No es disposen de datacions absoltes per a les mines ibero-romanes però l’explotació es situaria entre els segles IV aC i I dC.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Bordas, A. et al.|nom = |article = Les mines històriques al sector de la serra de les Ferreres: darreres aportacions a l’estudi de la minería del ferro a Gavà|publicació = Rubricatum núm.4. Intervencions arqueològiques a les Mines de Gavà (sector serra de les Ferreres) Anys 1998-2009. De la variscita al ferro: neolític i antiguitat|url = |data = 2010|pàgines = 247-262}}</ref>.
 
== Descripció ==
La importància de la variscita i la seva presencia en contextos funeraris també tindria una explicació simbòlica, doncs el color verd s’associa a la regeneració de la vida, especialment la vegetal i per extensió animal i humana. Són creences de caràcter agrícola, on la terra es divinitza; per tant, el fet d’enterrar als difunts en el seu interior seria com retornar-los al ventre de la divinitat que, com les plantes anualment, faria que tornessin a renéixer. La Venus de Gavà podria estar relacionada amb el culte a la [[Deessa mare|Deessa Mare]] i a la fertilitat/fecunditat, no només entès en el sentit agrícola i humà sinó també en el mineral de la terra.<ref name="Ref" />
 
Un dipòsit d’objectes típics d’un aixovar sumptuós trobat a la mina 85 sense un context funerari també podria tenir una explicació simbòlica. Podria tractar-se d’un [[cenotafi]] o d’una ofrena en la que es retorna a la terra part d’allò que se n’obté.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Borrel, F.; Orri, E|nom = |article = L'excavació de les mines neolítiques 83, 84, 85 i 90 de Gavà: estructura, ús, reutilització i rebliment|publicació = Rubricatum núm.4: Intervenciós arqueològiques a les Mines de Gavà (sector de les Ferreres) Anys 1998-2009 De la varisicta al ferro: neolític i antiguitat|url = |data = 2010|pàgines = 15-46}}</ref>.
 
== Troballes significants ==
L’abast de l’explotació minera de Gavà mostra no només un consum local sinó que la producció estava dirigida sobretot al consum extern.
 
Durant el neolític es troben ornaments corporals elaborats amb minerals verds a tot l’occident europeu. És improbable que l’origen de tot sigui Gavà però anàlisis químiques efectuades sobre diferents peces de variscita permet situar la seva àrea de difusió fins a la [[Provença]] pel nord-est, l’eix de l’[[Ebre]] per l’oest i el sud, i la regió de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] pel nord.<ref name=":1" />. El [[Vallès Occidental]], el [[Solsonès]] i [[Andorra]] són les zones on s’ha localitzat més peces de variscita de Gavà.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Weller, O.; Fíguls, A|nom = |article = Los intercambios a media y larga distancia y el rol de la sal en el neolítico medio en el altiplano y Prepirineo central catalán|publicació = Rubricatum núm.5. Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític|url = http://www.raco.cat/index.php/Rubricatum/article/view/269334/356872|data = 2012|pàgines = 201-212}}</ref>.
 
La distribució de la variscita es va poder efectuar a través de diferents vies: la del riu [[Llobregat]] i els seus afluents unia la costa amb el [[Pirineus|Pirineu]]; una altra seguiria la [[Depressió Prelitoral Catalana]] que, per un costat, uniria el [[Baix Llobregat]] amb les comarques de Tarragona i les [[Terres de l'Ebre|terres de l’Ebre]] i, per l’altre, les comarques de Girona cap al sud de [[França]]; la tercera via seria la litoral estenent-se al nord pel [[Barcelonès]] i el [[Maresme]] i al sud pel [[massís del Garraf]], les costes de Tarragona i la desembocadura de l’Ebre.<ref name=":1" />.
 
Els intercanvis també portaren objectes i idees forans a Gavà com la corniana amb la que es feien els pics, procedent de la [[Collserola|serra de Collserola]]; sílex melat de l’Alta Provença; destrals de fibrolita i eclogita dels [[Alps]]; làmina d’[[obsidiana]] del Monte Arci ([[Sardenya]]); collaret de [[corall vermell]]; basos de boca quadrada de tradició nord-itàlica; ceràmiques fosques d’estil Chassey ([[Migdia-Pirineus|Midi Francès]]); pes de teler tipuss Lagozza (nord d’[[Itàlia]]); i ceràmica d'[[engalba]] vermella amb paral·lels a [[Andalusia]] i l’illa de [[Lipari]] (Itàlia).<ref>{{Ref-publicació|cognom = Borrel, F.; Bosch, J|nom = |article = Las minas de variscita de Gavà (Barcelona) y las redes de circulación en el neolítico|publicació = Rubricatum núm.5. Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític|url = http://www.raco.cat/index.php/Rubricatum/article/view/269767/357311|data = 2012|pàgines = 315-322}}</ref>
1.340.310

modificacions