Xile: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 216:
Des de 1925 es va realitzar una separació constitucional entre l'Església i l'Estat, per mitjà d'un acord entre el president [[Arturo Alessandri Palma]] i l'arquebisbe [[Crescente Errázuriz]]. La constitució de 1925 ja no reconeixia cap religió d'Estat i el govern renunciava al "dret de patronatge" que havia heretat des de la independència i atorgant la [[llibertat de culte]], amb l'oposició de la [[Santa Seu]]. Tot i així, el catolicisme encara és la religió predominant del país.<ref>{{ref-web|url=http://www.lasegunda.com/Noticias/Impreso/2014/04/928869/disminuyen-los-catolicos-y-crecen-los-agnosticos-en-chile |títol=Disminuyen los católicos y crecen los agnósticos en Chile |consulta=4/6/2015 |obra= |editor=La Segunda |data=16/4/2015 |llengua=castellà }}</ref>
=== Ensenyament ===
L'ensenyament xilè està regit per la Llei General d'Ensenyament de 2009 (LGE). Xile compta amb quatre nivells d'ensenyament: preescolar, bàsic, mitjà i superior; dels quals els tres primers són obligatoris. El 2013 el país comptava amb 16.474 establiments educacionals: 4.198 preescolars, 12.114 primaris i secundaris i 162 superiors (inclosos centres de formació tècnica, instituts professionals, universitats i institucions d'ensenyament superior de les forces armades). Aquell mateix any, la matrícula nacional ascendia a 4.967.798 estudiants: 245.906 preescolars, 3.537.087 primaris i secundaris, 1.325.737 d'ensenyament municipal (públic), 1.897.949 d'ensenyament particular subvencionat (mixt), 265.044 d'ensenyament particular pagat (privat), 48.537 de les corporacions d'administració delegada, i 1.184.805 superiors.
El dret a l'ensenyament i a la llibertat d'ensenyament està resguardat a la Constitució. Malgrat això, a Xile hi ha una sèrie de problemes relacionats amb la qualitat i l'accés a l'ensenyament, sobretot a nivell superior, el que ha provocat dues grans onades de manifestacions socials al país el 2006 i el 2011.
=== Etnografia ===
| |||