Xile: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 272:
Els esports xilens comencen des de temps indígenes amb la [[chueca]] i el [[liano]], practicats pels indígenes maputxes. A les zones dels pagesos xilens es practica el [[rodeo]], des de 1962, l'esport nacional de Xile. Xile va aconseguir la seva primera medalla d'or en els [[Jocs Olímpics]] d'[[Atenes]] el 2004, amb la victòria del [[tennis]]ta [[Nicolás Massú]] en singles i dobles.
Des del [[segle XIX]] els immigrants britànics van portar el [[futbol]] que es va convertir en l'esport més important i popular del país. El 1933 es va crear la primera divisió de futbol xilè. El 1962, Xile va ser seu de la [[Copa Mundial de Futbol]]; la selecció nacional xilena en va aconseguir la tercera posició.
=== Gastronomia ===
La gastronomia xilena sorgí de la mescla entre l'alimentació dels pobles indígenes amb la gastronomia colonial espanyola i algunes influències europees. Els principals ingredients de la cuina tradicional xilena corresponen a aliments propis de la zona, com el blat de moro, la papa i el tomàquet, i a productes inicialment portats pels espanyols, com el blat i les carns de porc, pollastre, boví i xai. El consum d'aliments marins és important a les zones costeres.
Els plats més tradicionals de la cuina xilena són l'[[ajiaco]], els [[anticucho]]s, els asats, la [[calapurca]], el cancato, la carbonada, la cazuela, el [[chapalele]], el [[charquican]], el [[curanto]], les empanades de pi, les [[humita]]s, el [[milcao]], la [[paila marina]], la [[pantruca]], el [[pastís de choclo]], el [[pastís de papa]], els [[porotos granados]], el [[pulmay]] i el [[tomatican]]. Algunes postres tradicionals són els [[alfajor]]s, el [[manjar]] i el [[mote amb huesillos]].
== Història ==
|