Can Berenguer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Text generat de pat.mapa i llistes de monuments
 
m Robot enllaçant article per ajudar a la revisió manual
Línia 9:
| coord_par = region:ES-CT_type:landmark
| lloc = [[Sant Andreu de Llavaneres]] (Maresme)
| construït = S.segle XV
| arquitectura = [[arquitectura popular|Obra popular]]
| designació1 = IPA
| designació1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8932 8932]
}}
'''Can Berenguer''' és una obra del municipi[[masia]] de [[Sant Andreu de Llavaneres]] (Maresme) inclosa ena l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].
 
== Descripció ==
La masia consta de planta baixa, primer pis i segon pis a la part central. A més, té una torre de planta quadrada, que té un quart pis o [[golfes]]. La porta d'entrada és un [[arc de mig punt]] amb onze peces i a sobre un finestral [[arquitectura gòtica|gòtic]] amb [[espitllera|espitlleres]] de defensa. La torre té un [[matacà (arquitectura)|matacà]]. A dins de la casa hi ha un portal de mig punt, de set peces, d'[[arquitectura romànica|estil romànic]]. Per dins totes les llindes i muntants de portes són de pedra amb una fina decoració, i a les finestres hi ha festejadors.<ref name="patmapa"/>
 
== Història ==
Aquesta masia havia estat fortificada; en resta una part de les muralles que uneix la torre de base quadrada i la portadala que donava accés a l'era de davant de la casa. Al costat de la [[portalada]] hi havia hagut una segona torre de guaita, de la qual només resten els fonaments, sobre els quals actualment hi ha unes corts. El seu origen és incert però trobem una sèrie de dates que ens donen una certa informació: a la paret del jardí (1470), al balcó de la façana principal hi ha la data 1573 que correspon a l'aixecament del cos central, i en una [[llinda]] d'una finestra del cos esquerra (1707) que correspon a la construcció de la torre de guaita.<ref name="patmapa"/>
 
Els Berenguer van ser propietaris de les terres i de la casa, fins el principi del segle XVIII en què la pubilla Berenguer es va maridar amb Pau Segarra i es va perdre així el cognom Berenguer. Els Segarra van continuar essent propietaris fins el segle XIX, en que la propietat es va vendre i va passar a altres amos.<ref name="patmapa"/>