Guerrers de Riace: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Bibliografia: enllaçautor |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 5:
== Descobriment ==
El [[16 d'agost]] de [[1972]] un [[submarinista]] aficionat, Stefano Mariottini, jove [[químic]] [[Roma|romà]], es trobava bussejant a uns 8 metres de profunditat i a una distància de la costa d'uns 300 metres, quan va descobrir el que semblava una extremitat emergint del fons marí. Espantat i pensant que havia trobat un cadàver humà, va avisar als seus dos companys. Finalment es van adonar que el que hi havia corresponia al [[braç]] dret de la que després va ser coneguda com a ''Bronze B''. Al seu costat, el mateix Stefano, va trobar una segona estàtua.<ref>{{
Una [[pàgina web]], ha publicat la denúncia oficial presentada el 17 d'agost de 1972 amb Protocol 2232, de la Superintendència d'Antiguitats de Reggio Calàbria a Calàbria, on Stefano Mariottini va dir:<ref>{{
Al costat esquerre d'aquesta denúncia formal, hi ha una nota escrita a mà, de color vermell, i signada per G. Foti (superintendent){{cita|Aquest informe segueix a una conversa telefònica del 16 d'agost de 1972, rebuda a les 21 hores, que denuncia el descobriment.}}
Línia 16:
Durant les primeres intervencions realitzades pels tècnics del Museu Nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria es va fer evident l'excel·lent qualitat de les dues figures, i es van confirmar les sospites que apuntaven que es tractava de dos magnífics exemplars del [[segle V aC]].
Van ser registrades amb els números 12801 i 12802, i es va començar una pacient tasca de despreniment de les restes de petxines i incrustacions calcàries que s'havien adherit a la superfície de bronze durant els molts segles passats al llit marí. Al mes del seu descobriment, i amb la publicació de les primeres diapositives, la comunitat científica va ser conscient de la importància de la troballa. Es van adonar que amb els limitats mitjans amb què es comptava era impossible realitzar una restauració completa, decidint-se el seu trasllat a [[Florència]]. El gener de 1975 les dues estàtues estaven a càrrec de Francesco Nicosia, superintendent dels béns arqueològics de la [[Toscana]], al famós taller de ''l'Offizio delle pietre duri''. Després de cinc anys de restauració en els que es van utilitzar diverses tècniques, a més de la neteja total de les superfícies realitzades amb instruments dissenyats específicament per a les estàtues,<ref>{{
Línia 24:
Els estudis han determinat que les dues figures es van realitzar seguint el mètode anomenat «a la [[cera perduda]]»,<ref>Barral i Altet (1987) pàg.106</ref> un mètode difícil en què no hi pot haver cap error, ja que en abocar-se el [[bronze]] el model previ de [[Fang (geologia)|fang]] es destrueix. Aquesta tècnica consistia a fer una primera figura de fang amb la forma de l'objecte a realitzar. Posteriorment es recobria amb una fina capa de [[cera]] (d'un gruix que varia dels 7 als 8 mil·límetres en el cas de les estàtues de Riace) que, al seu torn era coberta per una altra capa de fang, o un altre material [[refractari]] en el qual es practicaven diversos orificis. El [[metall]] fos, bronze generalment, era abocat per un o diversos forats (abeuradors) situats a la part superior, i l'[[aliatge]] anava desplaçant la cera que sortia per un o més orificis inferiors. Una vegada refredat tot el conjunt, es trencava la capa de fang exterior, quedant el bronze final. Amb un element punxegut es trencava també el nucli original per donar pas a la peça acabada. Tanmateix, donada la mida de moltes de les figures, era normal que quantitats importants de fang quedessin a l'interior del bronze, com va ocórrer al cas dels dos ''guerrers de Riace'', cosa que ha permès als investigadors la seva anàlisi per poder determinar amb més o menys exactitud la seva procedència. Una vegada aconseguida la peça en bronze s'hi feia un repàs a consciència per ajustar-se amb la màxima fidelitat al que l'artista havia plasmat a la primera escultura de fang. En aquesta tasca es tallaven les abeuradores i es repassaven els desperfectes que poguessin haver sorgit durant la fosa. Així mateix se soldaven els forats deixats per les abeuradores, i s'unien les peces que configuraven el conjunt de l'obra amb un fil del mateix aliatge utilitzat. Després d'això, l'obra s'allisava mitjançant una espècie de polit de la superfície, polida i abrillantada per un fregat finíssim, fins que els porus del bronze quedaven completament unificats. Més tard es procedia a donar les pàtines, per tal d'acolorir el metall.<ref>Richter (1980) pàg.55</ref>
En el cas dels ''guerrers de Riace'', per exemple, les dues figures són obertes sota els peus de manera que, en estar dretes les figures, aquests forats quedaven ocults. Els restauradors van trobar a l'interior de les obres restes del fang original de fins a seixanta quilos a cadascun.<ref>{{
|consulta=12-10-2009 |autor= Corral, Pedro|any= 1996|
A més de [[bronze]], a la fabricació de les escultures es van utilitzar uns altres metalls: [[plata]] per a les [[dents]] de l'estàtua A, i per les [[pestanyes]] d'ambdues escultures, [[ivori]] per la conca dels [[ulls]] i [[coure]] pels [[llavis]] i els [[mugrons]].<ref>Barral i Altet (1987) pàg.110</ref>
Línia 31:
== Anàlisi de les estàtues ==
[[Fitxer:Bronzi Di Riace Statua A.jpg|thumb|250px|Bronze A]]
Malgrat les similituds, l'estudi revela notables diferències entre les dues estàtues. S'atribueixen a dos artistes diferents, encara que existeix controvèrsia sobre si serien obra d'artistes d'un mateix taller o si, en canvi, van ser realitzades en èpoques diferents. Ambdues estan modelades amb una notable elasticitat [[muscular]], fent-se patent cadascun dels [[tendons]], [[venes]], i unes altres particularitats pròpies de l'[[anatomia humana]]. A partir de determinacions estilístiques, els que opinen que són obres de diferents èpoques han assenyalat que el ''Bronze A'' (el jove), d'1,98 metres d'altura, va poder ser realitzada cap a l'any [[460 aC]], a l'anomenat [[període sever]], mentre el ''Bronze B'' (el vell), de dos metres d'alçada, hauria estat realitzat el [[430 aC]] durant el [[període clàssic]]. El ''Bronze A'', que apareix més nerviós i vital, hauria d'estar connectat a l'escola de [[Policlet]], per la torsió del cos i la posició de repòs de la cama esquerra mentre que el seu company apareix més relaxat amb la superació de la rigidesa de la figura, que l'escultura grega va començar a demostrar només a partir de la segona meitat del segle V abans de Crist. Això ha portat a la hipòtesi que l'estàtua podria ser obra de [[Fídies]] o del seu cercle.<ref>Balil Illana (1982) pàg.100</ref> Les dues estàtues transmeten una sensació de potència gràcies a la posició dels braços, separats de forma vigorosa del cos. Mentre que ambdues tenen el braç esquerre formant un angle de 90 graus, segurament per haver sostingut un [[escut (arma)|escut]], el dret hauria tingut una arma originalment. El cap del ''Bronze B'' està modelat d'una manera molt peculiar, empetitida, cosa que suggereix que podria haver portat un [[casc]], probablement un del tipus corinti en què el cap hauria anat encaixat.<ref>{{
[[Fitxer:Bronzi Di Riace Statua B.jpg|thumb|250px|left|Bronze B]]
Línia 67:
*Segons l'arqueòleg Sandro Stucchi, els bronzes representen l'estàtua A, el retrat del púgil [[Eutim]] de [[Locres Epizefiris]] com a vencedor a [[Temesa]], realitzada poc després de [[470 aC]] per [[Pitàgores de Reggio]], mentre que l'estàtua B va ser esculpida per un artista de la [[Magna Grècia]], poc abans de [[425 aC]] que el va representar com un heroi després de la seva mort, presentant-lo com un boxejador. El mite diu que Eutim va derrotar primer un dimoni que aterria la gent de Temesa, i després va guanyar els [[Jocs Olímpics de l'antigor|Jocs Olímpics]] a l'especialitat de [[boxa]]. Això és el que va portar Strucchi a considerar que les dues estàtues pertanyien a una col·lecció, dient que la gorra al cap del ''Bronze B'' amb uns punts visibles sota el casc de color vermell fosc tirant a violat que antigament portava l'estàtua, podria ser l'element característic de la [[iconografia]] del boxejador, que correspon al mite d'Eutim. Però observant atentament el casquet dels boxejadors, s'aprecia que pel que fa a la iconografia són de molt diverses maneres, amb dues aletes laterals molt llargues sense protecció a la nuca, un element característic al ''Bronze B''.
*L'arqueòleg dels [[Estats Units]] R. Ross Holloway va publicar el [[1988]] una hipòtesi que els bronzes són la representació de dos fundadors de les ciutats de [[Sicília]] (probablement Gela, Agrigent o Camarina). A més a més, ell creu que són obres creades cap a mitjans del [[segle V aC]] per un artista de Sicília.<ref>R. Ross Holloway (1988) pàg.23-29</ref>
*Contràriament al que opinen tots els altres acadèmics, el 1981 (i refermat el 1984) B. S. Ridgway va suggerir que són bronzes romans,<ref>{{
== Estudis després de la segona restauració de 1995 ==
Línia 193:
== Bibliografia ==
*{{
|títol= Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología
|volum = Tomo 48
Linha 241 ⟶ 240:
|llengua= italià
}}
*{{
|títol= Diccionario de la civilización griega
|any= 1972
| |||