Diferència entre revisions de la pàgina «Partitocràcia»

454 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
cap resum d'edició
m (actu i refs)
m
És un terme que s'utilitza per designar el fenomen dins un sistema de govern considerat com a [[democràcia|democràtic]], el que vol dir «el poble governa», en què les decisions polítiques més aviat es prenen als gremis interns dels partits i no pas al parlament. Es reprotxa de partitocràcia quan ni l'opinió dels diputats elegits, que sovint han de respectar la disciplina del partit quan votin, ni la dels [[ciutadans]] importa. La partitocràcia porta el risc que es defenen més els interessos particulars d'un partit que l'[[interès general]].<ref>{{Ref-publicació|cognom = Nieto|nom = Alejandro|article = Nieto: partitocràcia i desgovern|publicació = TV3|url = http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Alejandro-Nieto-partitocracia-i-desgovern/video/4030030/|data = 16 d'agost del 2012|citació = Ens explica sense eufemismes que la política s'ha convertit en una farsa i que els partits polítics no treballen pel bé comú, sinó pel seu propi benefici.}}</ref>
 
;Unes opinions sobre la partitocràcia
Segons el filòsof [[Gustavo Bueno]] «la partitocràcia constitueix una deformació sistemàtica de la democràcia. Cada partit ha d'atacar sistemàticament l'altre».<ref>{{ref-publicació|nom = Gustavo |cognom = Bueno |enllaçautor = Gustavo Bueno|article = «España es una partitocracia», asegura Gustavo Bueno. El filósofo publica 'Panfleto contra la democracia realmente existente'|publicació =El Mundo| data = 24 de gener del 2004|pàgina = 47|url =http://www.fgbueno.es/hem/2004a24.htm|llengua = castellà }}</ref> Així doncs, per la teoria antiliberal, «la partitocràcia és la forma d'Estat en què les oligarquies partidistes assumeixen la sobirania efectiva», com ho va explicar l'exministre [[Franquisme|franquista]] [[Gonzalo Fernández de la Mora]].<ref>{{ref-llibre|títol = La partitocracia|llengua = castellà|
col·lecció = col·l. ''Pensamiento Político'' |nom = Gonzalo|cognom = Fernández de la Mora|enllaçautor =Gonzalo Fernández de la Mora|editorial = Instituto de Estudios Políticos|data = 1977 (reedició 1982|pàgina = 54}}</ref> El seu desenvolupament sol venir aparellat amb els [[Democràcia parlamentària|sistemes parlamentaris]]. L'excès de partitocràcia a l'Estat espanyol i les seves autonomies, s'explicaria parcialment pel fet que durant la transició democràtica s'hauria volgut protegir els partits, encara febles. Però des dels anys 1980, els partits haurien blindat aquest sistema, i segons l'historiador [[Borja de Riquer i Permanyer]] «Les institucions s’han acabat convertint en un espai per als militants i la clientela dels partits. Els partits volen protegir el seu estatus i actuen de manera corporativa. No canviaran la llei de partits perquè no es volen suïcidar».<ref>{{Ref-publicació|cognom = Marimon|nom = Sílvia|article = La sobreprotecció dels partits: els orígens de la partitocràcia|publicació = Ara|url = http://www.ara.cat/especials/transicio/sobreproteccio-dels-partits-origens-partitocracia_0_1262273791.html|data = 06 de desembre del 2014}}</ref> O segons [[Jaume Barberà]], «a Espanya hi ha una oligarquia que es renova poc a llarg dels segles. Els que manen tenen moltes franquícies i ja els va bé la partitocràcia: un sistema de partits que no qüestiona la classe dirigent».<ref>{{ref-llibre| títol = S'ha acabat el bròquil|nom = Jaume |cognom = Barberà |enllaçautor = Jaume Barberà|editorial = Ediciones B|data = 2015|isbn =9788490194362}}</ref>
 
{{VT|Sistema bipartidista|Democràcia parlamentària}}
92.318

modificacions