August: diferència entre les revisions

Així doncs, Octavi havia aconseguit transformar la lluita contra un rival polític en una guerra de Roma contra un enemic extern. El primer xoc entre ambdós rivals dugué aviat la resolució del conflicte. A la [[Batalla d'Àccium (31 aC)|Batalla d'Àccium]], que ocorregué a l'entrada del golf [[ambraci]] de l'[[Província de l'Epir|Epir]] el [[2 de setembre]] de l'any [[31 aC]], Octavi guanyà a Antoni i Cleòpatra en un enfrontament entre les seves forces i les d'Agripa i Octavi, el qual, presumptament, es marejà a la coberta del seu vaixell durant el combat. L'any següent, amb la conquesta d'[[Alexandria]], l'annexió d'Egipte com a [[província romana]] i el suïcidi d'Antoni i Cleòpatra, acabà la guerra entre ambdós pel poder i, tanmateixtambé, un segle de guerres civils romanes. Com a símbol d'aquest fet, que per fi la pau imperava a tot l'[[Estat]], s'enllestí, el [[12 de gener]] de l'any [[29 aC]], l'[[arc de triomf]] del [[mitologia romana|déu romà]] [[Janus (mitologia)|Janus]] al [[Fòrum romà]]. Aquest fet ocorregué fins a tres vegades en el darrer segle d'història de Roma.

:'' En elels meus sisè i setè consolatconsolats'' (és a dir: 28 i 27 aC), ''després que hagués posat fi a la guerra civil, jo, que havia arribat al poder amb el màxim suport públic, vaig portar l'Estat fora de la meva influència i de nou a la lliure elecció del Senat i del poble romà. Per això, essent la meva recompensa, vaig ser anomenat August per decisió del Senat. (...)

El [[13 de gener]] de l'any [[27 aC]], el primer dia de l'acte d'estat que celebrava la fi de la guerra civil, Octavi posà de nou en mans del "purgat" Senat l'autoritat per damunt de totes les forces militars de les [[província|províncies]]. Amb això, l'instaurà de nou com a l'òrgan de poder central de tot l'imperi. La república, formalment, havia estat reinstaurada i la versió propagandística d'August arribà a ser tan convincent (i convenient), que arreu se'nes parlava de la ''res publica restituta'', la república reinstaurada.

El mateix dia, emperò, el Senat tornà a confiar el govern sobre la meitat de les províncies a Octavià, i precisament era el govern de les províncies perifèriques, allà on hi havia estacionades les legions, el que li fou confiat. Com que Octavià, mitjançant els [[legatus legionis|llegats]], mantenia el comandament fàctic sobre totes les legions, seguia sent ''de facto'' l'únic cap de l'exèrcit i l'únic patró de la clientela de l'exèrcit i tot això ho féu dins de la legalitat vigent, tot i que forçant-la i pràcticament saltant-se-la. L'imperi, per tant, es dividí entre les províncies d'August i les províncies del Senat. Amb el consolat vitalici que va obtenir l'any [[19 aC]], esdevingué també la màxima autoritat dels governadors.

Un altre element republicà del nou ordre fou la reinstauració de l'anualitat de les magistratures. Un dels dos [[Cònsol romà|consolats]] normalment era exercit pel ''princeps'' mateix. Això canvià amb la revisió de la llei bàsica del [[Principat]] de l'[[1 de juliol]] de l'any [[23 aC]], amb la qual August prescindí del consolat durant dos anys. En comptes d'això, s'atribuí la ''[[tribunicia potestas]]'' vitalícia, però no del [[càrrec]] públic designat pels [[Comicis centuriats]], sinó només de la seva autoritat. Fent això obtingué el dret de consultar als comicis, de suggerir lleis i de vetar les decisions del Senat. Per tot això, el Principat fou, de fet, una monarquia encoberta, un compromís difícil d'equilibrar: August prescindia del poder absolut i deixava als patricis del Senat prendre'n part, alhora que exercia en solitari les funcions més importants de l'estat i el comandament de l'[[exèrcit]].

El títol honorífic d'August<ref>{{Ref-llibre |cognom=Suetoni |nom= |enllaçautor=Suetoni |cognom2=Osgood |nom2=Josiah |títol=A Suetonius Reader: Selections from the Lives of the Caesars and the Life of Horace |url=http://books.google.cat/books?id=7BbB62S8nPkC&pg=PR32&lpg=PR32&dq=Imperator+Caesar+Augustus+27&source=bl&ots=4UWNklMG1I&sig=b6Pdr0P9LBVdAZAkLC4z7xgN5_s&hl=ca&sa=X&ei=LA0kUKmhEZCJhQfrlYGYAQ&ved=0CFEQ6AEwBg#v=onepage&q=Imperator%20Caesar%20Augustus%2027&f=false |llengua=anglès |editorial=Bolchazy-Carducci Publishers |data=2011 |pàgines=p. xxxii |isbn=0865167168 }}</ref> que li concedí el [[senat romà|Senat]] l'últim dia de l'acte d'Estat de l'any [[27 aC]] es basava en els [[Auguris romans|auguris]], un acte de [[culte]] per interpretar la voluntat dels déus que el mite atribueix a [[Ròmul i Rem|Ròmul]]. Per tant, aquest títol igualava el seu posseïdor amb el llegendari fundador de Roma i dotava el màxim poder de l'Estat d'una aura sagrada que els cònsols de l'era republicana mai no van tenir. Aquesta tendència de lligar el poder estatal amb el poder diví es consolidà quan, l'any [[13 aC|13]] o [[12 aC]], morí Lèpid, antic company d'August del triumvirat, el qual, després de ser exiliat, havia pogut mantenir el títol de [[Pontifex Maximus|Pòntifex Màximus]]. August va prendre també aquesta funció i, amb això, també esdevingué el gran pontífex del culte estatal romà i passà a tenir competència en totes les esferes de la ''religió romana''. L'any [[2 aC]] el [[senat romà|Senat]] finalment li atorgà el títol de ''pater patriae'' (pare de la pàtria) del qual n'estava especialment orgullós, ja que era molt més que un simple títol honorífic, sinó queperquè feia creure a tothom que l'emperador tenia la mateixa autoritat sobre tots els ciutadans de l'imperi que la que tenia un cap de família romà, un ''pater familias'', sobre els familiars seus familiars.

El nou règim fou acceptat pels romans sense cap queixa. Només les famílies patrícies de l'antic Senat republicà, les quals veien en August un membre aliè a la seva classe, podien amb prou feines alegrar-se del seu derrocament hipotètic. Algunes fonts diuen, que una vegada August s'arriscà a entrar només amb una [[armadura]] sota la toga al Senat i que només va rebre alguns senadors després d'haver-los escorcollat. Algunes conjures com la del cunyat de Mecenes, [[Auli Terenci Varró Murena]], i Fannius Caepio, que va ser descoberta l'any [[23 aC|23]] o [[22 aC]], mostren que la política d'August encara suscitava una oposició considerable després del seu nomenament com a ''princeps''. Com que el moment exacte de la conjura no va ser datat, encara avui no s'ha aclarit si va ser el factor que va causar o bé la conseqüència dels ajustaments de l'any 23 aC en el Principat.

Una de les característiques del regnat d'August va ser un retorn aals les antiguesantics costums i l'antiga moral. L'any 19 aC August rebé del Senat el títol de ''cura morum'', procurador de la moral. L'any següent establí una llei on intensificava les penes per [[adulteri]] i introduïa uns deures de matrimoni. Ell mateix no havia predicat, en temps del seu ascens, amb l'exemple de les antigues virtuts romanes (la separació forçada de la seva dona [[Lívia Drusil·la|Lívia]] del seu anterior marit n'és un exemple destacable). Tot i això, veia en els valors tradicionals un mitjà per arreglar la devastació espiritual dels temps de les guerres civils.