Diferència entre revisions de la pàgina «Hel·lenisme»

23 bytes afegits ,  fa 13 anys
m
Antioquia de l'Orontes|
m (Hiparc de Nicea|)
m (Antioquia de l'Orontes|)
Comprèn el conjunt d’escoles de filosofia hel·lenisticoromana que es desenvolupen primer a Grècia i després a Roma, des de finals del s. IV fins a finals del s. II dC, quan comença a cobrar impuls la filosofia cristiana naixent.
 
El vast imperi que Alexandre el Gran deixa a la seva mort se’l reparteixen els seus successors, els diádocos, després d’una sèrie de disputes i lluites que duren 42 anys. Els territoris de Grècia i [[Regne de Macedònia|Macedònia]] queden sota el poder dels [[antigònides]], dinastia fundada de fet per [[Antígon II Gònates]], que pot mantenir-se en el poder fins que els romans, l’any [[148 aC]]., fan de Macedònia una [[província romana]]. [[Egipte]] és dominat per la dinastia dels [[làgides]], de Lagos, pare de [[Ptolemeu I Soter]] (el salvador), general d’Alexandre, primer dels [[Ptolomeus]] a anomenar-se rei d’Egipte; la seva monarquia dura fins que Octavi [[August]], l’any [[30 aC]], converteix Egipte en província romana. [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]], [[Pèrsia]] i [[Àsia Menor]] van constituir el regne dels [[selèucides]], dinastia fundada per [[Seleuc I Nicàtor]] (el vencedor), que es proclama rei en el [[305 aC]]; el seu extens imperi dividit en satrapies, amb la capital primer en [[Selèucia]] i després a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], acaba amb la conquesta de [[Síria]] per Roma l’any [[64 aC]].
 
En aquest temps es produeix un profund canvi cultural en el món grec: les ciutats gregues, les poleis, cedeixen la seva importància i funcionalitat a una gran monarquia que es governa des d’una capital llunyana; la ciutat hel·lenística és una ciutat de súbdits governats per funcionaris, més que una societat de ciutadans interessats en la vida pública; no interessa tant la ciutat, com la pròpia autarquia, i la filosofia deixa de ser sistemàtica i es converteix en forma de vida orientada a la felicitat de l’individu. Com a contrapartida, sorgeix un nou esperit cosmopolita, que fa que les persones cultes es considerin «ciutadans del món» i comencen a caure les barreres i els prejudicis racistes entre grecs i bàrbars. Per la seva banda, la universalització de la cultura grega paga l’impost d’haver de barrejar-se amb les cultures locals, i Atenes deixa de ser el centre del saber: [[Pèrgam]], [[Rodes]] i sobretot el Museu d’[[Alexandria]] ocupen el seu lloc, i al costat del sincretisme religiós apareix també, sobretot arribada ja la dominació romana, l’eclecticisme filosòfic.
132.052

modificacions