Dinastia almoràvit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m claudàtors |
||
Línia 90:
Quan el [[1085]] [[Alfons VI de Castella]] ([[1040]]-[[1109]]) va [[Setge de Tulaytula|conquerir Tulaytula]], l'[[Emirat d'Isbiliya|emir d'Isbiliya]] es va alarmar de tal manera que va decidir demanar ajuda als guerrers almoràvits, sobretot als de la tribu dels [[lamtuna|lamtunes]]. Es diu que el seu cap [[Yússuf ibn Taixfín]], un [[dervix]] auster, anava vestit amb pell d'[[ovella]] i s'alimentava de [[dàtil]]s i llet de [[cabra (animal)|cabra]].
Yússuf va creuar l'[[estret de Gibraltar]] amb el seu exèrcit; derrotà els cristians en la [[Batalla d'az-Zal·laqa]] el [[23 d'octubre]] de [[1086]],<ref>{{Ref-llibre |autor=anònim |títol=La conquista de Al-Andalus |url=http://books.google.cat/books?id=8eXmrDPrr3YC&pg=PA108&dq=sagrajas+1086+octubre&hl=ca&sa=X&ei=MVD4U_61LYec0QXJtYHgBw&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=sagrajas%201086%20octubre&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial CSIC |data=2002 |pàgines=108 |isbn=8400080653}}</ref> i es trobà amb una terra fèrtil i pròspera; també va observar el relaxament dels preceptes doctrinals de l'islam i la gran tolerància amb els [[jueus]] i [[cristians]]. Això li va provocar la determinació d'apoderar-se d'aquests regnes, animat per la divisió entre les diferents [[taifa|taifes]]. Els almoràvits van anar conquerint les diferents taifes entre el 1090 i el 1116. Les van conquerir en el següent ordre: Màlaga i Granada ([[1090]]), Sevilla<ref>{{Ref-llibre |cognom=Blanco Freijeiro |nom=Antonio |cognom2=Morales Padrón |nom2=Francisco |títol=Historia de Sevilla |url=http://books.google.cat/books?id=Lx7lm7VjsbgC&pg=PA152&dq=sevilla+1091&hl=ca&sa=X&ei=QYG7UfeDBaze7AbEyYGgBg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=sevilla%201091&f=false |llengua=anglès |editorial=Universidad de Sevilla |data=1992 |pàgines=152 |isbn=847405818X}}</ref> i Almeria el [[1091]], Badajoz ([[1094]]), [[Taifa de València|València]], que en aquell moment era cristiana i [[Emirat de Làrida|Làrida]] ([[1102]])<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sancho i Planas |nom=Marta |títol=Catalunya any zero: El paper de l'islam en els nostres orígens |url=https://books.google.es/books?id=v9hbAENVYYEC&pg=PA77&dq=lleida+1102&hl=ca&sa=X&ved=0CCIQ6AEwAWoVChMIxsz4_OWjxwIViOcaCh38jAJa#v=onepage&q=lleida%201102&f=false |llengua= |editorial=Editorial UOC |data=2011 |pàgines=77 |isbn=Editorial UOC}}</ref> Albarrasí ([[1104]]), Alpont ([[1106]]), [[Taifa de Saragossa|Saragossa]] ([[1110]]) i finalment Mallorca el [[1116]].
=== Decadència ===
Línia 100:
Durant el regnat del Yússuf ibn Taixfín, les obres realitzades encara acusaren l'austeritat i desornamentació imposades pel seu fervor [[religió|religiós]]. Tot i això, aquest rigor va decaure amb el seu fill [[Alí ibn Yússuf]] que, enlluernat pel refinat ambient cortesà de les taifes andalusines, patrocinà diverses empreses plenes dels més bells elements decoratius.
Tot i trobar-se el focus originari d'al-Àndalus, les construccions documentades es troben al nord d'[[Àfrica]]. Els edificis de caràcter religiós són els millor representats. A aquests, corresponen les [[mesquita|mesquites]] de [[Tilimsen]] i d'[[Alger]], les quals segueixen el model habitual de naus perpendiculars al mur de la [[qibla]]. Excepcionalment, com succeeix a la [[mesquita Qarawiyin]] de Fez, s'usen naus
El suport preferit és el pilar en substitució de la columna. Adopten l'[[arc de ferradura]] i lobulat als quals afegeixen arcs de ferradura apuntats, lobulats trevolats, mixtilinis i de llambrequins, formats aquests últims per xicotetes corbes, angles rectes i claus penjants. En relació amb el desenvolupament dels arcs, apliquen des del [[salmer]] un motiu en "S", denominat ''serpentiforme'', ja utilitzat anteriorment en el [[Palau de l'Aljaferia]] de [[Saraqusta]]. El sistema de cobertes preferit és a dues aigües, creant sostres de fusta a la mateixa volta, que aconseguiren un gran desenvolupament en l'[[art mudèjar]]. Al mateix temps, realitzaren belles cobertes cupulades. Les unes, representades per la cúpula davant del mihrab de la mesquita de Tilimsen, seguiran el model cordovès d'arcs entrecreuats que deixen la clau lliure, si bé, en aquest cas, arranquen de trompes angulars de muqarnes i usen uns plements d'estuc calat decorats amb exuberants motius florals. A partir d'aquesta obra, en què es documenta la introducció al [[Magrib]] de la muqarna o mocarab, apareix un altre tipus de cúpula denominada de ''muqarnes'', exemplificada per l'existent en la mesquita de Qarawiyin a Fez.
| |||