Bernat Tallaferro: diferència entre les revisions

Fou el primer fill del [[comte]] [[Oliba Cabreta]] (920 - 990) i la seva esposa, [[Ermengarda d'Empúries]] (? -994), la qual exercí de regenta els primers anys del seu nomenament, fins a la mort d'ella, el [[994]]. Els seus germans foren [[Guifré II de Cerdanya|Guifré]] (970?-1050) que s’ha apuntat que podria ser el seu germà bessó,<ref>{{Ref-web|url = http://www.amicsdebesalu.cat/upload/pdf/circular/id66_3.pdf|títol = Tallaferro, el seu entorn familiar i les relacions amb Occitània i Roma|consulta = 22/1/2015|llengua = |editor = |data = }}</ref> <span lang="CA">[[Abat Oliba|Oliba]] (971- 1046), bisbe de Vic i abat de [[Santa Maria de Ripoll]], Berenguer (? – 1003), bisbe d’Elna, i Adelaida (? – 1024), a més d'una germanastra de nom ''[[Ingilberga|]]''Ingilberga'']], que va ser la darrera abadessa de Sant Joan de les Abadesses.</span><ref>{{Ref-publicació|cognom = Aurell i Cardona|nom = Martí|article = Jalons pour une enquête sur les strategies matrimoniales des Comtes Catalans|publicació = Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona|url = http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/view/202538/298644|data = 1991|pàgines = }}</ref>

<span lang="CA">Després de la mort d'Abd al-Malik, el caos polític s'apoderà del califat de Còrdova. El seu germanastre, [[Abd-ar-Rahman Sanxuelo|Abd-al-Rahman Sanjul]], es féu proclamar ''hàjib'' i, aprofitant la manca de descendents directes d'[[Hixam III|Hixam II]], aconseguí que aquest l'anomenés el seu successor. Aquest fet fou considerat una usurpació de poder califal i produí una reacció de la nissaga legítima. Es produí una guerra civil entre els amirites (de la nissaga d'Almansor) i els omeies. Els eslaus proamirites i àrabs s'enfrontaren en una lluita en la qual participaren tropes mercenàries cristianes a favor d'un o altre bàndol i que finalitzà amb la fragmentació del califat en una vintena de petits territoris independents coneguts com a ''[[regnes de taifes|]]''regnes de taifes'']]. L'any 1010, un exèrcit català actuà a favor de la facció proamirita de </span><span lang="ES">[[Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah|Muhàmmad al-Mahdí]] </span><span lang="CA">contra els berbers l</span><span lang="ES">iderats per [[Sulayman al-Mustaín]]</span><span lang="CA">. </span>L'exèrcit, organitzat pel comte de Barcelona Ramon Borrell, es reuní a [[Montmagastre]] el maig del 1010. El formaven les tropes del comte [[Ermengol I d'Urgell]], del comte [[Hug I d'Empúries]] i del comte de Bernat Tallaferro, que sumaven uns 900 cavallers i 315 peons, acompanyats pels seguicis del bisbe <span>Aeci</span> de Barcelona, del bisbe Ot de Girona, del bisbe <span>Sal·la </span>d'Urgell, i el bisbe <span>Arnulf </span>de Vic. El preu dels seus serveis consistia en 100 dinars diaris per a cada comte i dos per a cada combatent. En la seva incursió, arribaren fins a Còrdova, que fou saquejada. Finalment, foren derrotats per un exèrcit berber aquell mateix any prop del riu [[Guadiaro]], on morí un terç de l'exèrcit, entre ells el comte Ermengol. Les pagues que reberen i el fabulós botí fruit del saqueig realitzat van permetre reforçar els comtats cristians que, des d'aquell moment, portarien la iniciativa en les relacions de frontera.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Sancho i Planas Barcelona|nom = Marta|títol = Catalunya any zero. El paper de l’islam en els nostres orígens|url = https://books.google.cat/books?id=v9hbAENVYYEC&pg=PA66&lpg=PA66#v=onepage&q&f=false|edició = |llengua = català|data = 2005|editorial = UOC|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 84-9788-145-1}}</ref>